TW
0

L'Àfrica és un continent meravellós. Tan gran com complex. Intentar desxifrar la realitat que viuen les dones arreu d'aquest territori és molt difícil. Ara bé, malgrat la seva intrínseca diversitat i particularitat, les dones de tot el continent pateixen problemes molt semblants. No és agosarat afirmar que les desigualtats entre el nord i el sud tenen el seu correlat en les qüestions de gènere. L'accés a la sanitat, sobretot durant la maternitat, la seguretat en el context de conflictes o l'accés als llocs de decisió política i econòmica en són els problemes cabdals. Així, segons dades dels organismes internacionals, la representació política de les dones als parlaments de l'Àfrica subsahariana no arriba tan sols al 20%. De fet, només hi ha una dona al capdavant d'un país, la presidenta de Libèria, Ellen Johson-Sirleaf.

Pel que fa als aspectes economicoculturals, les dones tenen un paper fonamental en la vertebració familiar i social. Són les encarregades tant de les tasques de la llar i de l'educació dels fills, com de les feines productives del camp. Ara bé, malgrat que la seva activitat representa la base del sistema productiu, elles no tenen el control dels seus recursos, que estan socialment administrats per l'home. De fet, l'espai públic és en molts casos monopolitzat pels homes, una situació que es perpetua generació rere generació en una zona on més del 50% de les dones adultes no sap ni llegir ni escriure.

Els problemes més greus de les dones subsaharianes tenen a veure amb l'accés a les mesures bàsiques de salut i als abusos patits en els conflictes armats. Pel que fa a la sanitat, prop de 15 milions de dones pateixen el virus del VIH. Una xifra esgarrifosa que, lligada a la falta de mesures de salut reproductiva i de tractaments efectius, té unes conseqüències nefastes. De la mateixa manera, deixant al marge la presència de la sida, els problemes relacionats amb la maternitat i la salut neonatal són igualment terribles. Per exemple, segons l'informe d'Unicef sobre l'Estat de la infància 2009, una de cada set dones nigerianes morirà durant el part. Aquesta xifra contrasta amb la proporció dels EUA, on la probabilitat és d'una de cada 4.800. De fet, 1 de cada 9 morts maternes al món es produeix a Nigèria.

Igualment, les pràctiques d'ablació sexual es converteixen en un greu problema en moltes zones, com ara Somàlia i Eritrea, on afecta gairebé tota la població femenina, com també les violacions massives registrades en els nombrosos conflictes armats viscuts les darreres dècades, que avui dia continuen deixant nombroses víctimes a la República Democràtica del Congo i al Sudan. Sigui com sigui, hi ha moltes iniciatives de dones emprenedores al llarg del continent, com és el cas de la Xarxa de Dones Africanes Economistes (REFAE). A més, aquests projectes reben la solidaritat de dones de l'Estat espanyol. Des del 2007 existeix la xarxa de dones africanes i espanyoles Por un mundo mejor, que té el suport actiu de la vicepresidenta del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, i d'altres dones lligades al món de la política. La xarxa constitueix un espai de diàleg que cerca el poder de les dones a través de l'enfortiment dels processos democràtics i el desenvolupament social i econòmic. En definitiva, són iniciatives que cerquen millorar la complexa situació que viuen aquestes persones en un continent tan ric com empobrit.

"La dona és l'element de desenvolupament"

Fatoumata Diarra Traore és natural de Mali i la coordinadora de la Xarxa de Dones Africanes Economistes (REFAE). Al llarg de la seva carrera, ha treballat en diferents àmbits del sector públic, a més d'elaborar informes sobre la contribució de la dona a la producció de riquesa i sobre la despesa pública en el sector del desenvolupament rural. Ens parla, precisament, de la situació de les dones al món rural de Mali.

Quina situació viuen les dones del vostre país?

Primer de tot, cal diferenciar les dones que viuen a les ciutatats i les que viuen al camp. El món rural representa la tradició i allà les dones són la peça clau de la família. Són les reproductores de la cultura i les encarregades del manteniment de la llar. Realitzen també funcions productores, a més de ser l'element de cohesió i garants del patrimoni.

Així, sembla que hi tenen un paper ben destacat?
A banda de ser la base de la família, la seva funció productora i alhora conservadora del patrimoni fa que siguin l'element clau del desenvolupament: participat en les tasques del camp en el mateix nivell que l'home i fins i tot fa feines exclusives. Ara bé, el problema és que elles no tenen el control dels recursos.

Així, es dóna una situació de desigualtat?
El control dels recursos és exclusiu dels homes, de manera que es genera una situació d'inferioritat i de subordinació. A més, cal afegir un gran índex d'analfabetisme, que a la ruralia arriba al 80%. Això fa que no puguin ocupar llocs de tanta responsabiliat, a part de presentar tot un seguit de mancances.

Què es pot fer per canviar aquesta situació?

El primer de tot és millorar l'educació i les condicions més bàsiques d'aquestes dones. Calen polítiques actives, tant d'àmbit regional com nacional, encaminades a promocinar la participació del col·lectiu de dones en les decisions. Això no s'aconseguirà sense l'alfabetització. L'educació és el motor del desenvolupament. Si la dona està ben formada, entendrà la importància de la salut i podrà millorar les condicions de la família.

Hi ha entrebancs per poder aconseguir-ho?
Assolir aquest objectiu no és fàcil. El pes de la tradició és el més complicat. Si la dona sempre ha estat callada i submisa, com es posa ara a reclamar els seus drets? Aquesta és la mentalitat dels homes que s'excusen darrere la tradició. Les desigualtats es perpetuen. El problema i la solució són que les dones tinguin els recursos suficients per reclamar el seu lloc davant les prerrogatives de poder masculines. Aquest és precisament l'objectiu de la Xarxa de Dones Africanes Economistes: dotar-les dels recursos necessaris.