Neix un nou jovent

No hi ha dubte que la generació de joves d'avui en dia no passarà inadvertida en el decurs de la memòria col·lectiva. Els arxiconeguts botellots, la nova espècie de ciberaddictes i la pandèmia del fracàs escolar són algunes de les senyes amb les quals la societat valora la joventut contemporània. Així les coses, moltes de les avaluacions que es fan d'aquesta generació tendeixen més a la recriminació que no pas al reconeixement. Emperò, i com veuen ells la resta de la societat? Amb l'objectiu de donar resposta a aquesta qüestió, organismes com ara l'Instituto de la Juventud espanyol i la Fundació Gadeso han elaborat últimament diversos informes que donen comptes de l'statu quo dels joves en aquesta societat d'hores d'ara.
 
Vida social 

Malgrat les relacions amb la família, en moltes ocasions, no siguin del tot senzilles la major part dels joves espanyols continuen valorant el seu entorn familiar (a més de la salut) com els dos punts més apreciats de les seves vides. D'entre les seves principals preocupacions, en destaca un clàssic: l'accés a l'habitatge. Amb tot això, segons el darrer estudi de Gadeso, els resultats escolars preocupen el 68% dels adolescents balears i un 57% d'ells se senten inquiets per la dificultat que comporta fer amics nous. La manca de comprensió dels adults i de la societat en general afecta més de la meitat dels nostres adolescents.  

A l'hora de valorar l'homosexualitat apareixen resultats remarcables. Tal vegada, el primer diagnòstic hauria de ser l'absència d'una normalitzada acceptació per part dels joves vers aquesta realitat i, a més, la posició dels al·lots esdevé sensiblement diferent a la de les noies. Amb tot això, el 12% de les al·lotes enquestades confirma que no acceptaria que la seva millor amiga fos lesbiana i, en el cas dels joves, aquesta xifra s'estira fins el 30%, que afirma que no acceptaria un gai com a amic.  

Quan els demanen per si serien partidaris d'aplicar la pena de mort, més d'una tercera part d'ells (37%) diu que l'accepten. Tal vegada, la inseguretat creixent que hi ha al carrer o el pes mediàtic que han tingut alguns casos durant aquests darrers mesos poden ser factors per explicar aquestes dades. Precisament, aquesta manca d'estabilitat o de normalitat social dels joves també pot justificar que cada vegada siguin més els partidaris de prohibir totes les drogues; en concret, a l'any 2008 el 47 per cent dels joves apostarien per aquesta mesura, quan a l'any 2003 només un 38 per cent la defensava.  

Altrament, el tema de l'avortament tampoc no els deixa indiferents. Tot i tenir una posició àmpliament partidària de poder avortar en determinades circumstàncies (83 de cada 100 joves) es nota un cert increment dels adolescents que no veuen l'avortament com a solució; de fet, ara ja representen el 17% quan 5 anys enrere només era l'11%.  

Política i solidaritat 

Interessa la política als joves? La resposta seria que no i, a més, a mesura que passen els anys l'interès decau. Avui en dia, un 50% dels joves asseguren que no els importa gens aquest món quan fa 4 anys aquest sector només representava el 38%. Per altra banda, els joves de les Illes valoren només en 3,2 punts els partits polítics sobre 10. Les causes que poden empènyer un jove a despreocupar-se per aquests temes són moltes, emperò un element important és el tractament que fa la família d'aquests quefers. Així les coses, els joves que s'han criat en un entorn interessat per aquestes qüestions tendeixen a implicar-se (fins a quatre vegades més) en el decurs de la política que no pas la resta. Evidentment, el nivell de formació també marca la implicació i el seguiment dels esdeveniments d'aquest tipus.  

Saber si una joventut és o no altruista pot ser un interessant indicador a l'hora de programar el futur. En aquest sentit, la posició a d'aquestes generacions envers la solidaritat es caracteritza per una certa ambigüitat; el 83% dels joves consultats per l'estudi de l'Instituto de la Juventud seria partidari de cedir el 0,7% del PIB espanyol als països del Tercer Món, tot per tal que poguessin alleugerir el seu feixuc deute. Tot i aquesta actitud, el 55% dels enquestats pensa que s'ha de prioritzar i cedir abans als interessos espanyols que no els manifestats a la resta del Planeta. Malgrat això, la nostra joventut cada vegada és més solidària -tant en valors com també en opinions-, tot i que sembla que majoritàriament són actituds lligades a impulsos mediàtics. Les institucions millor valorades pel jovent insular són les ONG que ara ja se situen per damunt la família amb una nota que supera els 8 punts sobre 10.  

Pel que fa a l'associacionisme, cal dir que és una pràctica habitual en aquestes edats però que mostra diferències sensibles si separam l'anàlisi segons el sexe. En les associacions dedicades a l'entreteniment i el lleure, els al·lots representen el 63 per cent, mentre que les noies són més partidàries d'associar-se a organitzacions que tenguin la virtut d'ajudar, ja que el 21 per cent d'elles ho fa i només el 9 per cent d'ells.

Temps lliure

Els joves cada cop es mostren més passius pel que fa a l'activitat física, de fet, només un 31% dels adolescents de les Illes dediquen el seu temps lliure a practicar esport i el 65% orienta l'oci als videojocs. En la major part dels casos, l'esport s'entén com un acte de responsabilitat per part d'elles i com un joc per part dels al·lots. Amb tot això, sembla que la vida sedentària a poc a poc s'apodera de la quotidianitat juvenil. Cada cop menys esport i més música. Un 93% dels joves espanyols assegura que escolta música amb molta freqüència i reconeix aquesta activitat com a bàsica en la construcció de la seva pròpia identitat.

El 40% de les consultes assegura que no llegeix cap llibre durant tot l'any, tot i que s'incrementen les lectures a través d'internet. Només un 5% dels adolescents balears dediquen el seu temps lliure a llegir. No debades, cada vegada hi ha una major dedicació dels nostres joves als jocs, als xats i a d'altres distraccions que ofereix la xarxa. El consum de la televisió és elevat i va lligat a joves poc actius, amb pocs estudis i que depenen a la inversa d'allò que succeeix amb la ràdio, que sol ser escoltada per persones amb estudis, independents i treballadores.  
El botellot continua adherint assidus a mesura que avaná el temps. D'aquesta manera, si a l'any 2002 un 15% dels nois i noies el tenien com a pràctica habitual, sis anys després aquest percentatge d'adeptes ja frega el 30%. A més, l'assistència a centres comercials i a grans superfícies s'està consolidant com una de les millors alternatives d'oci per a molts joves.