TW
0

Per primer pic en més de 300 anys, un president de la Cambra dels Comuns presentà ahir la dimissió, acorralat per l'escàndol de l'abús de la despesa parlamentària que ha desprestigiat la classe política del Regne Unit.
En una declaració d'emergència davant la Cambra Baixa, l'speaker (com es coneix el president dels Comuns), Michael Martin, precisà que la dimissió serà efectiva aquest 21 de juny. Martin, màxima autoritat del Parlament britànic, conegut com la "mare de tots els parlaments", es converteix així en la víctima de més rang a sucumbir a l'escàndol, que esquitxa tots els partits i ha enfurismat els ciutadans sobre manera.

"Des que vaig entrar en aquesta cambra fa trenta anys, sempre he cregut que la institució assoleix el punt més alt quan està unida", afirmà Martin, del governant Partit Laborista, en un missatge que durà menys d'un minut. "A fi de mantenir la unitat (de la Cambra), he decidit renunciar al lloc d'speaker el diumenge 21 de juny", va concloure el president, sense acceptar preguntes sobre la seva decisió en una estibada Cambra dels Comuns. "És tot el que he de dir sobre aquest assumpte", va indicar el dimissionari, que va avançar que el nou speaker serà elegit el 22 de juny, abans de cridar -com és tradicional- "ordre, ordre!" per moderar l'ordre del dia. La jornada en el Parlament de Westminster resultà històrica i va tenir ecos de revolució, ja que cap president dels Comuns no havia abandonat el càrrec per força des de 1695, quan John Trevor es va veure obligat a renunciar-hi per haver acceptat un suborn de mil guinees.

Extreballador del metall i antic sindicalista, Martin, de 63 anys, també anuncià que el 21 de juny dimitirà com a diputat de la seva circumscripció de Glasgow (Escòcia), cosa que desencadenarà una elecció parcial en un feu tradicionalment laborista. Com va dir ahir el responsable de la secció de política de la cadena pública BBC, Nick Robinson, "l'autoritat de Michael Martin finalment va morir ahir", quan es disculpà a la Cambra per la seva qüestionada gestió de l'escàndol dels diputats, encara que una sèrie de parlamentaris el va desafiar obertament que deixàs el lloc. Per a més inri, un total de vint-i-tres diputats van firmar una moció de censura contra la seva persona, colofó que representa tota una humiliació per a l'speaker, una figura sempre consensuada entre els principals partits i, fins ara, gairebé intocable.

Els detractors de Martin l'acusen de contribuir a la crisi amb la seva falta de lideratge per oposar-se a una major transparència del polèmic sistema de dietes, mentre que els seus defensors el consideren un boc expiatori perquè els culpables en són molts. El primer ministre britànic, Gordon Brown, que havia fet costat a l'speaker fa poc, s'ha limitat en els darrers dies a declarar que el seu futur era una qüestió del Parlament i no del Govern. En una roda de premsa, Brown subratllà ahir que la Cambra dels Comuns no pot continuar operant com un "club de cavallers" i va advocar per una reforma del sistema de despeses que passi "de l'autoregulació a la regulació independent externa".

A més, el premier britànic, el partit del qual va per terra en les enquestes, va assegurar que els diputats laboristes que hagin infringit les normes no podran presentar-se a les eleccions generals, previstes per a juny de 2010 com a molt tard. Per part seva, el líder de l'oposició conservadora, David Cameron, evità demanar expressament la dimissió de Martin, però no va dubtar de reclamar un avanç de les eleccions generals per "netejar" el Parlament.
L'únic líder a exigir-ne la dimissió va ser el liberal demòcrata Nick Clegg, que va fer miques una convenció de Westminster que dicta que els caps dels partits no critiquin l'speaker. La tudadissa de "ses senyories" va ser destapada el 8 de maig pel diari conservador The Daily Telegraph, que de llavors ençà publica diàriament revelacions sobre despeses indegudes de diputats a càrrec de l'erari públic.

Qui és l'speaker?

L'speaker de la Cambra dels Comuns, les intervencions orals del qual es redueixen moltes vegades a demanar ordre en el Parlament britànic, és una institució els orígens de la qual es remunten al segle XIV. Es tracta de la màxima autoritat de la Cambra, ha de mantenir-se imparcial -per la qual cosa dimiteix del partit a què estigui afiliat-, presideix els debats, dóna els torns de paraula als diputats i els representa davant la Corona, la Cambra dels Lords i altres autoritats. Els diputats comuniquen a l'speaker que desitgen prendre la paraula sobre un determinat assumpte aixecant-se dels escons o notificant-li-ho per escrit.

L'speaker ha de garantir que els membres del Parlament respectin les regles durant els debats i pot instar un diputat que retiri el que ha dit si utilitza un llenguatge insultant; també pot interrompre una sessió si s'hi produeix un enrenou i suspendre els diputats desobedients. Per ser elegit, ha de guanyar-se el suport majoritari de la Cambra, la qual cosa ocorre després de cada convocatòria d'eleccions generals o arran de la retirada de l'speaker anterior. Allò habitual és que l'speaker continuï ocupant el càrrec fins a la jubilació i que resulti reelegit internament pels diputats en cada legislatura després de la seva elecció original.