El periodisme ha esdevingut una professió d’alt risc. Per investigar assumptes sensibles, revelar veritats pertorbadores i qüestionar les autoritats, els periodistes es troben sovint en la línia de foc d’aquells que són desemmascarats en els articles. Malgrat les persecucions, les amenaces de violència física i les represàlies de què són víctimes, els periodistes de tot el món continuen revelant fets preocupants, posen en qüestió l’status quo i desemmascaren els que cometen delictes. Dia rere dia, els reporters investiguen i presenten documents sobre assumptes candents, malgrat saber que poden ser perseguits o assassinats per aquesta raó. Molts paguen aquest preu.
L’Associació Mundial de Diaris celebrà ahir el Dia mundial de la llibertat de premsa per recordar els 70 periodistes assassinats per la seva feina el 2008 i donar suport als 673 que foren arrestats i als 125 que pateixen actualment una pena de presó. Moussa Kaka, el director de l’estació de ràdio privada Saraouniya Radio relatà ahir com la seva cobertura del Moviment dels Nigerians per la Justícia li va costar un any de presó. Mohammad Al-Abdallah, un blocaire sirià de 26 anys, explicà les persecucions sofertes per la seva família arran de la lluita que va dur a terme per la llibertat de premsa. A Iemen, Abdel Karim Al-Khaiwani parla de l’any que passà rere els barrots per haver investigat sobre corrupció a alt nivell, nepotisme i violacions als drets humans. La periodista colombiana Claudia Julieta Duque, de la seva banda, donà compte de la llarga batalla amb què es va enfrontar per poder fer les investigacions.
Barry Bearak del New York Times va descriure el seu arrest, la detenció i expulsió de Zimbabwe per haver intentat cobrir les darreres eleccions al país. Vaig ser empresonat a Zimbabwe només per haver fet la meva feina... Van dir que havia "comès un acte de periodisme" i esper que tinguessin raó. La difícil situació de Bearak va ser divulgada extensament en els mitjans globals i va crear una ona d’indignació i protesta en la comunitat internacional. I és que investigar la corrupció, l’activitat criminal i altres temes subjectes a polèmica és un motiu precís d’enfrontar-se a la presó o a la mort a molts països. Per què aquests periodistes viuen aquest risc i voluntàriament es posen a si mateixos i les seves famílies en la línia de foc? Cadascun d’aquests homes i dones tenen una història diferent, però tots comparteixen aquesta opinió: sense el dret a informar i expressar-se lliurement, no se’n poden exigir d’altres.
Per aquest motiu, ahir, 3 de maig, Dia mundial de la llibertat de premsa, fou una jornada per tal de reafirmar aquesta noció i cridar l’atenció sobre els governs repressius que neguen aquest dret als seus pobles. És un dia per donar suport i comprendre la relació fonamental entre la llibertat de premsa i la democràcia, com també tots els drets humans. És un dia per reivindicar el dret dels periodistes a fer la seva feina i dels ciutadans a ser informats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.