El més mediàtic de la història. El president dels EUA, Barack Obama, imatge per a molts del somni americà, és qui ha rebut més atenció de la premsa durant els seus primers 100 dies en el càrrec.
Obama celebrà aquesta setmana la cita amb un viatge a San Luis, a Missouri, on fou rebut amb un nou bany de multituds.
Durant aquest període dels 100 primers dies, que complí dimecres, Obama ha mostrat una gran activitat. Ha ordenat el tancament de la presó de Guantánamo, ha fet passes per al final gradual de la guerra a l’Iraq i ha aconseguit l’aprovació d’un pla de 787.000 milions de dòlars per combatre la crisi econòmica.
A més, haurà ofert onze rodes de premsa, tres d’elles en horari de màxima audiència; tan sols Bill Clinton i Harry Truman en van oferir més, tretze i catorze respectivament, en els seus cent primers dies.
Obama ha pronunciat una desena de discursos de gran abast, entre ells un a Praga, per proposar un món sense armes nuclears.
No obstant això, ha mantingut vuit sessions de preguntes i respostes amb els votants i ha viatjat en tretze ocasions, tres d’elles a l’estranger (Canadà, Europa i l’Iraq i l’Amèrica Llatina), a més d’haver firmat tretze lleis i denou ordres executives.
Sens dubte, Obama sembla que ha entrat amb força a la presidència en els moments tal vegada més complicats per al país des que ho fa fer Franklin SR. Roosevelt, en plena Gran Depressió.
Però el seu predecessor, George W. Bush, també volgué deixar la seva marca durant els primers cent dies de mandat, en els quals, entre altres coses, va rebutjar el Protocol de Kyoto, va aprovar retallades d’impostos per valor d’1,6 bilions de dòlars i va presentar la seva llei de reforma educativa coneguda com "Que cap nin quedi enrere".
Ambdós aconseguiren més coses en els seus cent primers dies que no el president demòcrata anterior, Bill Clinton, l’inici de mandat del qual es va basar en el caos.
En els seus primers temps, Clinton es va veure immers en un debat amb el Congrés sobre l’autorització dels homosexuals de servir les Forces Armades, el primer atemptat contra el World Trade Center a Nova York i el lloc contra la secta davidiana a Waco (Texas). Per a súmmum de mals, els seus dos primers candidats a secretari de Justícia van haver de renunciar-hi per escàndol.
Allò que queda clar és que, en complir els cent dies, Obama supera de sobres en popularitat els seus predecessors immediats. Segons The New York Times, l’índex d’aprovació supera la barrera del 68 per cent dels enquestats.
Amèrica i Europa continuen rendides davant el "Yes, we can".
