Es tractava d’un espai transmès per Rádio Renascença, la qual perdé el senyal a les 22.48 h. Aleshores, els soldats de les garites començaren a sofrir una ànsia descontrolada que només acabà, deu minuts més tard, en sentir E despois do Adeus, una cançó com una ordre: preparats per actuar.
Tot i això, a les 00.20 de la matinada, el locutor inicià una tanda publicitària que els tècnics, conjurats amb el moviment insurreccional, varen tallar de cop. Un altre presentador, emocionat i amb la veu escanyada, va donar pas la segona i definitiva indicació.
Grândola, vila morena
terra da fraternidade,
o povo é quem mais ordena
dentro de ti, ó cidade.
El bell tema de José Afonso ressonava ja a tots els quarters militars de Portugal.
La majoria de les tropes, acantonades a les casernes rebels, donaren suport a la crida dels seus capitans. La primera alerta al Govern presidit per Marcelo Caetano (Salazar era mort des de 1973) va arribar devers les 3.30 hores de la matinada.
Els soldats que havien pres la seu central de la ràdio i la televisió públiques a Lisboa encara no havien fet públic el cop d’estat. Esperaven que els seus companys ocupassin l’aeroport de la capital, els quals havien trobat més dificultats de les previstes. A la fi, passades les 4.20 hores, va arribar el missatge: "Nova York, ocupada i conquerida".
L’espai aeri de Portugal havia caigut i la ràdio ja podia llegir la comunicació del Moviment de les Forces Armades, com s’autoanomenen els capitans rebels.
"[...] Esperam sincerament que la transcendència de l’hora que vivim no sigui marcada per cap incident, per la qual cosa apel·lam al bon sentit dels comandaments militaritzats per evitar confrontacions amb les forces armades".
L’esforç d’Otelo Saraiva de Carvalho s’amagava darrere aquestes paraules. Mentrestant, les tropes de Salgueiro Maia marxaven sobre Lisboa.
El primer cop d’estat esquerranós estava a punt de triomfar i enfonsava les arrels en el descontent dels joves militars amb les guerres colonials d’Àfrica.
L’èxit, però, encara depenia de neutralitzar la resposta de les tropes no sollevades a Lisboa. En entrar a la ciutat, els tancs i els jeeps dirigits pel capità Maia s’aturaren als semàfors en vermell per reflectir l’esperit pacifista de la protesta. Malgrat aquesta cautela, quatre ciutadans moriren com a conseqüència de ràfegues de metralleta indiscriminades.
Tot i això, no havien passat ni dues hores des de la sortida del sol quan la ciutat sencera ja havia sortit al carrer. El gest espontani de repartir clavells esdevindria símbol d’aquesta fràgil revolta. La nostàlgia va envair ahir els ànims dels portuguesos.Saudade, Vila Morena.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Moltes esperances -dins i fora de Portugal- van ser posades en aquella "Revolta dels clavells"; després, com sol passar, la revolta acabà essent controlada per aquells a qui espantava pensar en un Portugal socialista. Per cert, el 25 d'abril també és l'aniversari de la batalla d'Almansa que, el 1707, vam perdre front a les tropes del rei Felipe V.