Just un 8% dels equatorians a les Illes vota avui en les presidencials

Sigui com vulgui, els equatorians residents a les Illes Balears també votaran en les eleccions generals d’avui diumenge. I ho faran per primer pic en la història. No és que la diàspora no hagi pogut votar fins ara, però a l’Estat espanyol només era possible als dos consolats generals del país sud-americà, situats evidentment a Barcelona i a Madrid, amb la consegüent despesa econòmica que comporta traslladar-s’hi.

Però un nou Consolat General està obert a Palma des del setembre passat, per la pressió de la Federació d’Associacions Equatorianes de les Balears (FAEB). Un col·lectiu heterogeni, si pensam que agrupa vuit agrupacions diferents d’immigrats de l’Equador. Manuel Simbaña, president de la FAEB, camina nerviós aquests dies d’espera i preparació. "Esperam que tot vagi bé, però com que és la primera vegada, hem hagut de fer un esforç molt important per avisar la gent que a Palma també hi haurà un col·legi electoral", explica Simbaña.

En total, el col·lectiu d’aquesta nacionalitat a les Illes comprèn prop de 20.000 persones. Malauradament, adverteix el cap de la FAEB, només s’han apuntat al cens 1.600 votants. Un 8% dels possibles, idò. I encara s’haurà de mesurar l’abstenció de darrera hora entre els qui s’han inscrit prèviament, requisit necessari per exercir el dret de vot.

"Jo crec que el Govern de Correa ha intentat informar-ne, però desgraciadament no ha arribat a tothom", reconeix Manuel Simbaña. Tampoc no hi ha hagut campanya electoral per a aquests 20.000 equatorians nouvinguts. I a la manca d’informació cal afegir-hi un altre factor: la passivitat que genera el procés de nacionalització a l’Estat espanyol. "Allà votar és obligatori per llei, aquí no. Molta gent, per tant, deixa de votar per cansament".

I altres raons entrarien ja en el concepte d’autoodi. No s’ha de prendre literalment, sinó com un sentiment de rebuig d’unes arrels que –paradoxalment– consideren inferiors a les de la terra d’acollida. O bé perquè no els reporten tant de benefici com la ciutadania espanyola.

Segons Marcos Pinela, responsable de projectes de la FAEB i que fa dos anys que viu en terres mallorquines, "els joves passen un poc de l’Equador". Perquè s’han format a l’Illa i estudien i viuen en aquesta societat. "Per això, la seva manera de vestir i de xerrar ja s’han mallorquinitzat: no són les de l’Equador". No és rebuig, però tampoc no tenen pas intenció de retornar allà.

Així doncs, cal considerar-hi els motius que duen una persona a emigrar. "Bàsicament –comença Simbaña–, sempre és per motius econòmics: allà no hi ha feina ni estabilitat". No és el cas de Marcos Pinela, biòleg de professió i que resideix a les Illes per estudis, tot i que representa una minoria.

La segona qüestió és si les persones immigrades se’n volen tornar als seus països? Simbaña hi respon: "Tot immigrat envia doblers a la família de l’Equador. I el que van estalviant ho guarden per tornar-se’n al cap d’uns anys i poder obrir qualque negoci per allà". O sigui, el retorn. Però quan? "D’aquí a deu anys, potser...".

I pot ser que amb el president Correa sigui abans. "Promulga un gir molt positiu en el socialisme", diu, entusiasmat, Pinela. És el somriure revolucionari.