Aquesta decisió, però, no és gens trivial. La revocació de les llicències d’actuació de les organitzacions coincideix amb l’emissió de l’ordre d’arrest del Tribunal Penal Internacional (TPI) contra el president Al-Bashir per crims de guerra i crontra la humanitat a Darfur. Ull i per ull... i les conseqüències les paga la població civil. De fet, el Govern acusa directament les organitzacions de "treballar" pel Tribunal Penal Internacional. Un despropòsit que posa contra les cordes els milions de persones necessitades d’ajuda. Entre les ONG que han patit l’ordre de revocació es troben entitats com Metges sense Fronteres, Save the Children i Oxfam Gran Bretanya. En aquest sentit, cal dir que la mesura d’expulsió tan sols es refereix a la zona nord-oest del país, controlada pel Govern d’Unitat Nacional. Per contra, a la zona del sud, gestionada per un executiu autònom, moltes organitzacions hi continuen la seva activitat humanitària amb normalitat.
Com explica Aitor Zabalgogeazkoa, director general de Metges sense Fronteres (MSF), "l’ordre d’expulsió afectà dues de les cinc delegacions que tenim a la zona. En concret, MSF de París i d’Holanda". "Això ha fet tancar 6 dels 15 programes al nord del Sudan, cosa que perjudica el sud i l’oest de Darfur". Com afirma, aquesta mesura "ha deixat desateses prop de 400 mil persones de tres centres grans i tres punts de centres més petits". En aquest sentit, el responsable de MSF destaca una gran preocupació respecte de les campanyes de vacunació de la meningitis, "que ara quedaran sense cobertura". "S’ha limitat el nostre marge de maniobra" pel que fa a la capacitat operativa i s’ha reclamat a Khartum "negociar l’ampliació dels nostres equips per poder reprendre l’ajuda a les emergències". "El Govern no ha donat una explicació clara de l’expulsió", al marge de l’acusació de col·laborar amb el TPI. "Nosaltres negam aquesta acusació. Per motius de seguretat, no donam informació al TPI".
De la mateixa manera, com assegura Boris Aristegui, coordinador estatal d’emergències de Save the Children, el problema se centra ara en les zones de transició entre el nord i el sud del país. En concret a Abey, Cordofan del Sud i l’estat del Nil Blau, on "es poden registrar nous brots de violència". Alhora, "es poden produir moviments poblacionals que desestabilitzin aquestes zones". Quant a la seguretat, "s’han comprovat casos d’atacs, una vegada que les organitzacions internacionals han abandonat el terreny", assegura el responsable de l’entitat. Així mateix, destaca el greu "forat" humanitari que ha provocat el "decret d’expulsió". "Som ONG que no tenim res a veure amb el Tribunal Penal Internacional".
De manera semblant, altres fonts de les ONG expulsades consultades per aquest diari reiteren la delicada situació política del país, que es pot agreujar tant a Darfur com als estats de transició. Aquesta inestabilitat pot posar en dubte els acords de pau assolits. El Moviment de Justícia i Igualtat (MJI), un dels grups rebels més importants de Darfur, ja ha trencat les converses iniciades el febrer. La incertesa pot fer empitjorar la delicada situació humanitària. A més, segons aquestes mateixes fonts, hi ha preocupació per allò que pot passar a partir del mes de juny, quan comenci la temporada de pluges. De fet, ja s’ha alertat de la possibilitat que s’originin epidèmies de còlera i la necessitat urgent de pendre-hi mesures. Les entitats internacionals, però, no han tirat la tovallola. Oxfam Gran Bretanya ja ha demanat formalment la revocació de l’odre d’expulsió, mentre que el Govern d’Al-Bashir estudia la possibilitat d’incorporar l’ajuda humanitària d’ONG de la Lliga Àrab.
De tota manera, el 16 d’abril el senador dels Estats Units John Kerry aconseguí el "compromís" de Khartum de deixar que hi torni part de l’ajuda humanitària. Una actitud, tanmateix, que sembla més una rentada de cara que no pas un compromís ferm d’acabar amb aquesta greu situació. Així, allò que queda palès és la greu tragèdia humanitària que viu Darfur, un fosc horitzó sobre els caps de milions de civils.
Un país dividit i amb fràgils acords de pau
Actualment, el Sudan està dividit en dues zones: la part nord, on es troba el Govern d’unitat nacional de Khartum, i la part sud. Aquesta divisió interna és el resultat de nombrosos anys de conflictes materialitzats en dues guerres civils, la més cruenta de les quals fou entre el 1983 i el 2005, en què milions de persones perderen la vida o van haver de refugiar-se en països veïns. És durant aquest període que Omar Hassan al-Bashir arriba al poder, el 1989, després de perpetrar un cop d’estat i d’instaurar una dictadura militar de caràcter islamista. Tot i els acords de pau, el Darfur encara viu en plena violència, després que diversos grups rebels s’aixecassin en armes el 2003. La repressió governamental ha estat molt cruenta i la decisió del Tribunal Penal Internacional d’imputar Al-Bashir per crims de guerra i contra la humanitat pot desestabilitzar de nou tota la regió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els estats Europeus s´haurien d, implicar mes amb aquesta tragedia. Es molt lamentable.