Tot i que, en determinats nivells educatius, el sistema obliga els alumnes a rebre fins a set hores diàries de classe, sembla que a molts d’ells no els és suficient. Tanmateix, les classes de reforç s’han convertit en una rutina més en el dia a dia de molts adolescents i infants illencs i, en efecte, en una despesa ordinària que ataca la butxaca de pares i mares. Acadèmies especialitzades en idiomes, estudiants universitaris que engreixen els seus comptes corrents a base d’ajudar alumnes més joves o ambiciosos plans promoguts per administracions; tot això és part important de l’oferta de tot aquest entramat. Usualment, aquesta casta de repassos –més o manco formals– solen ser la primera de les conseqüències que acompanyen uns resultats acadèmics negatius.
En altres ocasions, els pares decideixen contractar el servei d’alguns d’aquests mestres o professors per tal de prevenir possibles mancances acadèmiques que en un futur puguin perjudicar els seus fills. Aquesta segona opció sovint està relacionada amb assignatures de l’àrea de llengües estrangeres, com ara l’anglès i l’alemany. Sigui com vulgui, amb el pas dels anys aquestes sessions s’han popularitzat, més encara a mesura que els alumnes s’introdueixen en els estudis de Secundària i també de Batxillerat. De fet, hi ha persones que continuen assistint a aquestes classes durant tots els anys que estudien la seva carrera. Marta Sansó té un fill que cursa el segon cicle de Secundària i remarca que, "fins que hem pogut, el pare i jo mateixa l’hem ajudat amb els deures, emperò ara ja tracten una temàtica que ens fuig una mica de les mans. Just per això decidírem apuntar-lo a classes de reforç".
Toni Vidal, director de l’Acadèmia Fleming de Palma, apunta a la casuística del fenomen i remarca que "en moltes ocasions ens trobam amb alumnes que passen els horabaixes sols perquè els pares treballen i, en conseqüència, es despisten amb l’ordinador o la televisió en comptes d’estudiar". Amb tot, les dades oferides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són prou delatants. Com a mitjana, els espanyols gasten més de 250 euros per alumne d’ESO únicament en classes de repàs. En el cas dels estudiants que cursen Batxillerat, la despesa per alumne s’enfila fins als 305 euros per curs. En total, els pares espanyols inverteixen anualment prop de 1.200 milions d’euros en aquestes sessions de reforç. Des de l’Acadèmia Fleming, es reconeix que el pas de la crisi no ha afectat gaire el nombre de matriculats que, sovint a partir de la segona avaluació, es disparen.
Matèries conflictives
Quines són les matèries que més es demanen en aquest mercat? Un recent estudi elaborat per la Universitat de Saragossa confirma les suposicions que qualsevol de vosaltres en pot fer. Independentment del nivell del qual estiguem parlant, l’assignatura de matemàtiques és aquella que més classes de suport requereix. En un segon pla, hi apareixen matèries com ara la llengua estrangera, la física i la química. Es tracta, idò, d’assignatures que descansen molt sobre la part procedimental i, consegüentment, impliquen un treball i una comprensió constant.
La manca de predisposició vers l’esforç diari pot ser una de les principals raons que expliquin el desequilibri que es produeix en les llistes d’alumnes matriculats en les distintes modalitats de Batxillerat. En aquest sentit, en el moment que qualsevol alumne acaba el quart curs de Secundària, té l’obligació d’escollir entre diverses branques de coneixement que van des de l’estudi de lletres pures (batxillerat humanístic) fins a les ciències més estrictes (batxillerat tecnològic). Any rere any, l’opció més sol·licitada és la modalitat de batxillerat mixt, més conegut com el de ciències socials. L’absència d’una gran quantitat d’assignatures fonamentades en els procediments, és a dir, matèries com el grec i el llatí en humanitats o com l’electrotècnia i la mecànica en ciències, les quals suposen una atenció i una dedicació permanent per part de l’alumne, pot ser-ne una de les causes explicatives.
D’una manera o d’una altra, rebre classes de suport i superar amb èxit la matèria en qüestió no sempre són sinònims; no debades, molts alumnes cauen en la trampa de pensar que l’assignatura a reforçar només es treballa quan s’està amb el professor de repàs, i s’equivoquen. Aquestes hores suplementàries només esdevenen sucoses quan s’aprofiten per resoldre dubtes o qüestions que no s’han entès a classe o no s’han sabut tractar a casa. Mai no es poden convertir en les úniques hores d’estudi de matemàtiques o de llatí. Endemés, l’estudi confirma que els alumnes que més empren els reforços són aquells que van a centres concertats, contra la menor afluència d’alumnes inscrits en centres de titularitat pública.
Ajuts públics
Precisament tenint en compte la realitat que envolta molts alumnes de centres públics que no poden assistir a classes particulars o a acadèmies per qüestions socioeconòmiques, la Conselleria d’Educació i Cultura balear ha posat en funcionament el pla PROA. Es tracta d’un programa d’acompanyament escolar que ha nascut de la cooperació amb el Ministeri d’Educació i Ciència, únicament orientat i destinat als centres públics. Evidentment, algunes entitats concertades –amb un alumnat de perfil molt pròxim al de les escoles públiques– han mostrat intenció d’adherir-se a la iniciativa sense èxit. Per a aquest curs 2008-2009, un total de 24 centres de Primària i 10 instituts de Secundària s’han sumat a la proposta promoguda pel Govern.
Realment, es tracta d’oferir un seguit de classes en horari extraescolar (normalment són sessions realitzades els horabaixes durant distints dies de la setmana), que són impartides o tutelades per professors. La implantació d’aquest programa està lligada a l’existència d’alumnes que tinguin o mostrin dificultats en el procés d’aprenentatge i als quals, per tant, els docents recomanen que s’incloguin en aquests reforços. Endemés, la iniciativa permet gaudir d’ajudes suplementàries a aquella gent que, per la seva situació econòmica, no estarien en disposició de finançar-se activitats semblants. Iniciatives, públiques o privades, encaminades a complementar allò que ja s’ha treballat a classe semblen de cada vegada més necessàries.
Sense anar més enfora, Vidal "recomana als pares que apuntin els infants a aquestes classes des d’un principi i que no esperin que el curs ja estigui avançat, perquè després les dificultats són més grans". Evidentment, la popularització i la normalització d’aquesta tipologia d’activitats són l’enèsima mostra que el sistema educatiu que tenim no és l’adequat. Així les coses, seria interessant alimentar de recursos els centres durant els matins, perquè les despeses derivades del fracàs escolar fossin menors durant els horabaixes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Set hores de classe per cada alumne són més que suficients. Allò que sobren són assignatures , perquè onze assignatures en un curs de batxiller és una barbaritat. I també sobren les aules massificades que no permeten que el professor exerceixi la professió com cal. És necessària una major flexibilització i l'establiment d'un sistema d'accés a estudis superiors en escala a partir del projecte de l'alumne. L'actual sistema és excessivament rígid.