Unes canyes després del partidet?

Precisament, per abordar aquesta matèria, investigadors del ram s’han reunit recentment a l’hospital de Son Llàtzer. El seu objectiu és el de donar a conèixer les conclusions de l’Estudi sobre la idoneïtat de la cervesa en la dieta equilibrada dels esportistes. El doctor Manuel J. Castillo-Garzón, catedràtic de la facultat de Medicina de la Universitat de Granada, focalitza el quid de la qüestió. "Tan important és la sobrecàrrega física que patim mentre realitzam esport com la ulterior recuperació física d’aquest esforç", apunta el doctor Castillo-Garzón, autor de l’estudi. "Primer de tot, cal donar a l’organisme allò que ha perdut amb la sudoració; o sigui, aigua". I la cervesa és, en un 95% de la seva composició, aquest mateix líquid.

Tot i que la set no sembli el factor més determinant d’aquest estudi, Castillo-Garzón assumeix que "això de prendre unes canyetes no és res de nou". Per acalrir-ho, exemplifica: "Quan tenim set, proposam anar a beure uns tes? O uns vinets? Idò no. Volem canyes". Tanmateix, a banda de la saviesa popular i ancestral, la ciència comença a analitzar els beneficis biològics de la cervesa. Com ara, els efectes antioxidants que té. Segons el projecte, aquesta beguda alcohòlica permet recuperar les pèrdues hídriques en una mesura similar al consum d’aigua. Així mateix, apunta a una correcta absorció dels líquids.

Efectes positius

Malgrat que existeixen discrepàncies, hi ha un cert consens a la comunitat científica mundial sobre els efectes beneficiosos del consum moderat de les begudes de baixa graduació (vi, cervesa, sidra), riques en polifenols", manifesta el doctor Ramón Estruch, adjunt al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona. Quins són, idò, els efectes protectors? S’ha observat l’augment de la concentració sèrica d’HDL colesterol, la reducció del fibrinògen i la disminució de la capacitat i velocitat d’oxidació de las partícules del LDL colesterol. Els polifenols, a més a més, contribuirien a endarrerir l’aparició i desenvolupament de l’arteriosclerosi.

Castillo-Garzón afegeix un altre efecte beneficiós: la correcció de la hipoglucèmia, ja que les maltodextrines es metabolitzen lentament. I pel camí, "alliberen unitats de glucosa, les quals passen a la sang i donen lloc a concentracions de glucosa en plasma menys elevades i més esteses", explica divulgativament el doctor Castillo-Garzón. Totes aquestes afirmacions provenen de l’estudi realitzat a la Universitat de Granada, en el qual col·laboraren, a més, 16 alumnes i becaris de Medicina i l’INED.

El cas de Granada

Els participants foren sotmesos a una pràctica esportiva aeròbica a sales tancades, en condicions d’elevada temperatura ambiental i abundant transpiració. En acabar cadascuna de les dues tandes d’exercici, una part dels estudiants reberen un litre d’aigua i la resta dues llaunes de cervesa (660 ml) i un tassó d’aigua. Castillo-Garzón i el seu equip analitzaren les reaccions posteriors i mesuraren la velocitat i intensitat de la rehidratació. A més a més, avaluaren les capacitats psicocognitives, mesurant els temps de percepció reacció a llums i senyals acústics.

Segons l’investigador principal, no trobaren evidències que la cervesa fos millor. "Però tampoc que ho fos l’aigua", contraposa. El doctor Joan Ramon Barbany, per part seva, estudia els efectes de la cervesa sobre els dolors musculars associats a l’esport, com l’esbraonament. "Els mitiga favorablement", matisa Barbany, professor de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Corbalán: "Sempre anàvem a fer una cervesa postentrenament"

Des de la seva àmplia experiència parla Juan Antonio Corbalán (Madrid, 3 d’agost de 1954). Cèlebre jugador de bàsquet del Reial Madrid i considerat el millor base espanyol de la dècada dels 70 i 80, Corbalán no limità la seva carrera professional a l’esport. Estudià Medicina, s’especialitzà en Fisiologia de l’esport i dirigeix l’àrea mèdica del club del seu cor: el Reial Madrid. Tanmateix, Corbalán apel·la als seus records per defensar la conveniència de prendre un parell de cerveses. "Nosaltres sempre quedàvem per fer unes canyes després dels partits. I fins i tot, després dels entrenaments!", reconeix un Corbalán rialler.

"He de dir que és la pràctica més estesa que hi ha al món dels esportistes". I afegeix: "A qualsevol esport, a qualsevol lliga... I també als Jocs Olímpics, eh?". Des de la seva condició de metge especialista, assegurà que la ingesta de 30 o 40 grams d’alcohol al dia és correcte. "I aplicant un marge de seguretat, podríem traduir-ho en mig litre de cervesa al dia", explica gràficament. O dos tassons de vi, pels amants del raïm. Segons Corbalán, la cervesa "ofereix una acció antioxidant, derivada del seu component en polifenols, que la fa molt interessant per a la salut cardiovascular". A més, aquesta beguda (resultat de l’ordi maltat i el llúpol) provoca una aportació calòrica molt baixa. Una canya de 200 ml, per exemple, conté 90 kcal. I si és una sense alcohol, les calories baixen a 15.

És així com Corbalán aprofita per combatre la idea, molt popular, que la cervesa engreixa. "Realment, allò que engreixa són les tapes i broquetes que ens menjam quan anam de canyes", adverteix. Les tapes i el sedentarisme, és clar; ja que la freqüent pràctica d’esport minva les possibilitats d’engreixar el cos. Per això, Corbalán creu que no cal ser "talibans" amb l’alcohol, ja que "és una opció com qualsevol altra". Ara bé, cal considerar els factors individuals. "No estam fent una crida que infants, gent que després hagi de conduir o dones embarassades beguin alcohol", matisa. I és que, davant tot, animen a fer un consum moderat i responsable de la cervesa. Tant Corbalán com el doctor Castillo-Garzón visitaren Palma la setmana passada convidats per l’Associació de Cervesers de l’Estat espanyol, el lobby de productors del sector.