El que fou un dels conflictes bèl·lics més sagnants dels anys 90 sembla que arriba al seu final. Ahir, Rússia decidia acabar amb el règim d’operació antiterrorista vigent des de fa deu anys a la república nord-caucàsica de Txetxènia. La decisió, que torna Txetxènia a l’espai legal comú per a tots els membres de la Federació de Rússia, va ser oficialitzada pel Comitè Nacional Antiterrorista (CNA), després de ser aprovada pel president rus, Dmitri Medvédev. "El president del Comitè i director del Servei Federal de Seguretat (FSB, antic KGB), Alexandr Bórtnikov, va anul·lar a partir de les 00.00 hores del 16 d’abril l’ordre que declarava el territori de la república (de Txetxènia) zona d’operació antiterrorista", citava ahir la premsa russa.
En virtut d’això, a partir d’ara, la lluita antiterrorista a Txetxènia es durà a terme d’acord a les mateixes normes que regeixen a la resta del país. "Aquesta decisió està cridada a crear condicions per a la ulterior normalització de la situació a la república", afegeix el comunicat. Anteriorment, alts càrrecs del Ministeri de l’Interior de Rússia havien avançat que el final de l’operació antiterrorista a Txetxènia comportaria la retirada de gairebé la totalitat de les unitats destacades provisionalment a la república, contingent estimat en uns 20.000 homes.
"Amb gran satisfacció hem rebut la notícia de l’aixecament del règim d’operació antiterrorista", va dir el president de Txetxènia, Ramzan Kadírov. "El Govern de Rússia ha confirmat oficialment que el niu del terrorisme ha estat esclafat, que les organitzacions armades han estat neutralitzades i que els caps guerrillers, causants del dolor i sofriment de milers de persones, han estat liquidats o detinguts i sotmesos a judici", va recalcar. En el futur, les intervencions a la zona per part de Rússia seran mínimes i puntuals, segons especificà ahir el viceministre de l’Interior de Rússia, Arkadi Edelev. "Només hi intervindrem en certs casos relacionats amb la presència de comandos terroristes".
Segons estimacions d’organitzacions de defensa dels drets humans, centenars de milers de persones van fugir de Txetxènia tant durant la primera guerra separatista (1994-1996), en la qual van vèncer els secessionistes islàmics, com després del començament de l’operació antiterrorista, llançada pel Kremlin a final de 1999. Encara que no hi ha estadístiques oficials sobre el nombre de víctimes mortals entre la població civil, organismes no governamentals el xifren entre 30.000 i 100.000.
Moscou imposa la seva normalitat a Txetxènia
La fi de l’estat d’excepció antiterrorista que el Govern rus mantenia sobre Txetxènia des de feia devers deu anys no convida a fer-se gaire il·lusions sobre el futur d’aquesta república. D’entrada, la mesura hauria de ser positiva, ja que la situació a la república caucàsica no podia empitjorar més: la brutalitat de les tropes d’ocupació russes sobre la població civil ha estat una constant en aquesta dècada, seguida de l’avanç de les posicions més fonamentalistes de l’Islam a Txetxènia i la intensificació de la violència dels guerrillers independentistes, com en va donar testimoni la periodista Anna Politkósvkaia. Ara, aquest petit país, només culpable d’estar enmig d’una de les principals vies de transport de petroli del món, haurà de rebre per part del Kremlin el mateix tractament que la resta de territoris de la Federació. El futur del poble txetxè, idò, continuarà decidint-se a Moscou. Això no canvia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El rus és en tot cas règim terrorista que oprimeix Txetxènia. No és que els "alliberadors" de Txetxènia siguin angelets, però encara ho són menys els repressors russos.