A les crítiques rebudes per la nova ministra de Cultura per haver signat en el seu moment el Manifiesto por la lengua común, s’hi ha afegit en els darrers dies una intensa campanya mediàtica, focalitzada principalment en tota casta de fòrums i comunitats del ciberespai, de rebuig del seu nomenament com a responsable de l’àrea de gestió que organitza la propietat intel·lectual i que, per tant, afecta la difusió lliure de continguts a internet. Àngeles González-Sinde (‘sinde-scargas’, com alguns audaços internautes ja s’han decidit a batiar-la) fa poc més d’una setmana que s’encarrega de la cartera de Cultura. Mentre comença a fer-se càrrec de la seva nova situació professional, ha d’assistir a un debat públic força intens sobre la conveniència o no que la integrant d’una de les faccions del conflicte obert –en qualitat d’autora, com ella bé recordà en el seu primer discurs– amb el decret contra la pirateria i alimentat per mesures com el famós i controvertit cànon digital assumeixi quotes de poder tan elevades.
Intercanvi massiu de dades
Aquesta qüestió, com moltes altres, es troba capitalitzada per dos corrents diametralment oposats. Per una banda, trobam els usuaris més o menys intensius de les noves tecnologies i d’internet, que addueixen que la filosofia de la tecnologia en si es basa en la lliure disposició d’aquests recursos per fer avançar el coneixement en un sentit més aviat global. Per l’altra, hi ha aquells que viuen directament o indirectament de la creació, producció i distribució de productes culturals i veuen reticents les noves formes de xarxes col·laboratives, sobretot les denominades Peer to Peer (P2P), que permeten un accés il·limitat i una capacitat de transferència d’informació molt més gran que la de qualsevol línia ADSL convencional.
Com mostra això, el problema recau sobre un sector prou ampli de la societat, tot i que és cert que en ambdós grups es poden trobar diverses tendències i formes. Malgrat tot, almenys pel que fa als òrgans amb més renom i visibilitat del bàndol dels creadors, com són la Societat General d’Autors, la Societat d’Artistes i Intèrprets (AIE) i l’Acadèmia del Cinema –de la qual n’era presidenta González-Sinde abans del nomenament–, s’han postulat radicalment en contra de la lliure disposició de continguts a la xarxa i han clamat al Govern de Zapatero per aconseguir una normativa que posàs fi a les anomenades descàrregues il·legals, fita que aconseguiren en part ara fa quatre anys amb l’aprovació del pla antipirateria.
Propietat intel·lectual
La iniciativa política en qüestió tracta de "controlar i eliminar les activitats que vulnerin la propietat intel·lectual", com els mateixos documents del Ministeri anuncien. Però abans d’entrar en terrenys més relliscosos, caldria descriure amb precisió les implicacions que aquest concepte comporta. Com es pot llegir públicament al portal corporatiu del Ministeri a internet, la propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors i a altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusió...) respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació. Segons segueix, al Ministeri de Cultura li correspon proposar les mesures, normatives o no, per aconseguir l’adequada protecció de la propietat intel·lectual, i això és el que pretén el ja en vigor pla contra la pirateria. Aquesta disposició marca que sols els creadors –o les multinacionals que sovint els aixopluguen– poden enriquir-se de les obres que han creat. Un fet totalment lícit, si es pensa exclusivament en el component econòmic. Tanmateix, determinar quina descàrrega és lucrativa i quina no és una tasca complexa, en la qual caldrà invertir molts de recursos policials i administratius.
L’intent frustrat... de moment
Mesos després que sonassin totes les alarmes a França per la llei que s’havia d’aprovar per lluitar contra la pirateria a internet (coneguda com llei Hadopi), el 9 d’abril passat es produí finalment la votació a l’assemblea nacional i el resultat fou, si més no, sorprenent. Amb l’entrada de la norma es preveia la creació d’un ens administratiu que sancionàs els usuaris, sense la possibilitat de confrontar proves, i tot plegat culminaria en la desconnexió, després de tres avisos, als usuaris que emprassin xarxes P2P per compartir continguts il·legals.
Arribada l’hora, el Govern conservador de Nicolas Sarkozy no aconseguí sumar un suport majoritari a la norma, que preveia la suspensió de fins a un any de connexió als reincidents, fet que motivà un rebuig important entre l’esquerra gal·la i associacions d’internautes d’arreu del món. Tanmateix, el rebuig d’Hadopi no suposa la fi dels intents governamentals per controlar internet.
Visions diferents
Més enllà dels Pirineus, l’esquerra considerava la norma il·legal i tenia previst enviar el text al Consell Constitucional. Els socialistes gals creuen que tan sols un jutge pot tallar l’accés d’un ciutadà a internet. La seva posició té el suport d’empreses de telecomunicacions i operadors. Tanmateix, els profesionals del món de la cultura, cantants i cineastes fan costat a la norma, com també ho fan a l’Estat espanyol. Malauradament, la social democràcia espanyola no coincideix amb l’actitud dels seus homònims francesos en aquest tema. Però qui sap què defensarien aquests si manassin a l’Elisi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.