El naixement del que avui en dia coneixem com a educació ambiental està estrictament lligat a la creixent pressió antròpica sobre l’entorn natural. Aquest és un procés que comença a evidenciar les seves conseqüències a partir de la segona meitat del segle passat, just quan es fan perceptibles dues realitats rellevants: l’excessiu deteriorament que manifesten determinats recursos naturals –en bona part resultat de l’avanç del model de desenvolupament industrial de l’època– i, altrament, els efectes que aquests fenòmens comencen a tenir sobre la quotidianitat humana.
Emperò aquella incipient educació ambiental dels anys setanta ha anat madurant amb el pas dels anys. Així les coses, el concepte inicial anava lligat a una simple preservació d’aquells elements que enriquien la natura, per exemple, a la protecció de segons quines espècies de la fauna o la flora. A hores d’ara, tots sabem que aquesta branca de l’educació és molt més que això. Ha passat de ser una disciplina exclusivament sostinguda per ciències com ara la biologia o la química, a tenir un important vessant lligat a aspectes econòmics i socioculturals. En definitiva, l’home ha ampliat el zoom i ara ja no només limita les seves mires en els elements propis de la natura, sinó que també n’estudia la problemàtica.
L’ecocentre
Tot i que conjuntures com ara l’actual crisi econòmica ho emboirin, aquests darrers temps han presenciat de ple l’explosió de l’educació en valors ambientals. De mostres en tenim cada dia i a casa nostra. Les mesures posades en marxa des de l’Administració autonòmica –tant des de la cartera d’Educació com també des de Medi Ambient– són prou diverses, emperò convé destacar la consolidació de les escoles verdes.
Amb una certa tradició, la figura del centre ecoambiental va néixer ja fa un lustre, durant el curs 2004-2005. Talment com remarca Vicenç Garcia des de la Conselleria de Medi Ambient del Govern, "les virtuts d’aquests centres no són altres que les d’impulsar l’educació ambiental en la vida dels centres educatius, donar suport als projectes d’ambientalització i també de treballar en la línia de fer una contribució efectiva en la lluita contra el canvi climàtic".
En aquest sentit, accions com ara les de reciclar, estalviar aigua, seleccionar tota mena de residus, impulsar la reforestació i la creació d’horts ecològics componen l’elenc de característiques que identifiquen aquesta tipologia de centres escolars. A aquestes activitats, durant els darrers mesos s’hi ha sumat la reutilització de llibres, encara que algunes d’aquestes escoles ja havien activat propostes versemblants anteriorment. Com és de suposar, la major part d’aquests centres són de Primària i Secundària; tot i això, l’oferta també arriba als centres per adults i d’educació especial.
Sigui com sigui, la proliferació d’aquest model ha estat constant durant els darrers anys. Tanmateix, just quan va aparèixer aquesta nova manera d’entendre l’espai formatiu (curs 2004-2005), hi hagué 65 centres adherits a les Illes Balears. Durant aquest darrer curs escolar (2008-2009), són 219 el nombre d’escoles i instituts que s’han registrat com a centres ecoambientals. El de Son Pacs, a Palma, i Mestre Guillem Galmés, a Sant Llorenç des Cardassar, són dos dels integrants més representatius d’aquesta xarxa.
Aposta formativa
Paral·lelament, a la necessitat de crear espais i ambients respectuosos amb l’entorn, existeix la necessitat de formar i informar els membres de la comunitat educativa de l’statu quo mediambiental. Recollir tot el ventall d’iniciatives que avancen en aquesta direcció esdevé una quimera, pel cap baix. Vet aquí alguns dels darrers projectes engegats en l’esfera pública. L’oferta de cursos i xerrades sensibles amb el canvi climàtic, la desforestació o la sostenibilitat s’ha consolidat en aquests darrers anys. En aquest sentit, el Govern ofereix formació constant a l’alumnat. "Haurem de passar calor" i "El repte de l’aigua a Menorca" són dos exemples d’aquesta projecte a Eivissa i a Menorca. Emperò també es dóna la possibilitat a la comunitat docent de poder accedir a cursos homologats de formació.
De fet, els mestres i professors mallorquins que han tingut l’oportunitat d’accedir al darrer curs "Descobrim les Illes passejant pels parcs naturals" en poden donar compte. Els camps d’aprenentatge, les visites guiades a espais protegits, els concursos escolars i les ajudes econòmiques de la Conselleria d’Educació i Cultura acaben d’arrodonir la línia de l’educació ambiental a casa nostra. Dit això, no cal oblidar el paper que institucions com el GOB o Amics de la Terra tenen en aquesta tasca, no debades aquestes associacions tenen en marxa programes d’educació ambiental conjuntament amb l’Administració.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.