La solitud d'aquell que no imagina

Constituït l’any 1978, aquest col·lectiu atén prop de 180 ciutadans (molts són infants, però també hi ha adults) que viuen a l’Arxipèlag. Cada any es diagnostiquen uns 30 nous casos d’autisme, dels quals la meitat comença el tractament i l’altra part passen al programa de prevenció. La malaltia d’aquests al·lots els obliga a viure sota una atenció constant. La socialització amb el món, amb les persones, ha estat privada pel seu autoaïllament. És obvi que no és una separació de la realitat volguda, sinó marcada per una disfunció cerebral amb origen biològic i policasual.És una discapacitat especial. Per ells, fer amics és difícil, ja que no debades els costa molt prestar atenció en els altres, en l’alteritat. Començar una conversa és rar en ells. Per tant, aconseguir informació (On és el meu tassó?) els és complicat.

Sobretot, tiren pel dret. No entendran una broma o un acudit. Ni tampoc la ironia o les dobles intencions del llenguatge. Perquè com que no poden construir símbols mentalment, tampoc no els poden entendre. Per això, els experts recomanen xerrar-los clarament, sempre amb paraules literals. Igualment és convenient presentar-los la informació visualment. Això no obstant, són aptituds que es poden treballar, tot i les evidents dificultats de naixement. D’aquí ve la creixent importància que administracions sanitàries, món científic i col·lectius d’afectats donen a la detecció precoç.

De fet, tots els responsables d’infants han de comprovar una sèrie d’actituds per detectar un possible cas d’autisme. Tot i la complexitat de la matèria, els experts han diagnosticat cinc conductes que signifiquen autisme: que l’infant no assenyali amb el dit, que no respongui quan se’l crida pel seu nom, que no mirin directament als ulls, que no mostri plaer quan l’adult hi juga o que no dugui coses per mostrar amb curiositat. El Govern balear també s’ha posat en marxa per millorar i avançar la detecció de l’autisme. De fet, les conselleries de Salut, Educació i Afers Socials fan feina coordinats en un equip multidisciplinari. Així ho anuncià el conseller de salut, Vicenç Thomàs, amb motiu del Dia internacional de l’autisme (2 d’abril). Les famílies, però, demanaren més implicació i l’impuls a un cens de persones amb aquesta discapacitat al territori.

Gluten, caseïna i àcids omega 3, sota estudi per avaluar si influeixen en el trastorn d’autisme

Un estudi realitzat per la fundació Genes y Gentes, amb la col·laboració de la Direcció General de Consum del Govern d’Aragó, s’ha proposat analitzar els problemes d’alimentació en persones amb Trastorn d’Espectre Autista (TEA). Experts en autisme han començat a investigar nous factors que podrien influir en l’aparició de la malaltia esmentada. Aquesta anàlisi ha estat impulsada per la constatació que a les societats occidentals cada cop són més les persones que pateixen aquest trastorn, informa Europa Press.

És per això que els experts analitzen si l’autisme podria ser conseqüència no només de causes biològiques, sinó també de tòxics ambientals. Una altra de les pistes que segueixen els autors és l’aparició de la malaltia en determinats subgrups de pacients que haurien estat influïts pels productes derivats de substàncies de la dieta, com ara el gluten o la caseïna. Ara per ara, s’estan realitzant ja els primers assaigs amb tractaments d’àcid omega 3. S’intenten pal·liar, així, els efectes d’un possible desequilibri oxidatiu crònic que molt sovint es detecta en aquests trastorns. La investigació insisteix en la necessitat de desenvolupar programes d’intervenció en edats primarenques. D’aquesta manera, es pretendria aconseguir que el moment del dinar sigui una situació agradable per a aquests nins. Sobretot, que no els generi estrès ni ansietat.

Relació amb el món

És un dels factors que redundaran en un benestar més gran de la família. A més, els investigadors esperen una millora de la relació social del nin amb el seu entorn. I és que els infants que pateixen de TEA presenten més problemes d’alimentació que, si no es tracten a temps, poden afectar negativament el seu desenvolupament físic i psicològic.

L’increïble història de Kaspar Hauser

La sorpresa fou majúscula quan Kaspar Hauser trepitjà la plaça central de Nuremberg. Ningú no l’havia vist arribar ni s’hauria de revelar mai el millor secret de l’Alemanya de 1826, on havia estat Hauser, el noi que no sabia xerrar ni semblava entendre res, fins que aparegué per la ciutat? L’enigma de la seva salut mental fascinà els científics de l’època, que tractaven d’esbrinar com era possible que un nin de setze anys no fos capaç de comunicar-se amb el món, que s’alimentàs com els animals, què el molestàs la claror. Evidentment, Kaspar Hauser no patia el trastorn d’autisme, però els símptomes inicials estan agermanats: una persona que, encara a l’adolescència, no comprenia aquell món.

D’ençà d’això, moltes de les associacions d’atenció a nins amb malalties rares agafen aquest nom per descriure’s: Kaspar Hauser. Com aquell que, creixent en el més tancat dels captiveris, mai no havia vist la llum solar. O almanco, que ell ho recordàs. Diuen les llegendes d’aquella època que Haser seria membre de l’estirp Baden, la Corona. En concret, seria fill d’Astrid von Medinger, descendent de la dona de Karl von Baden.

Altres cròniques periodístiques el situaven, directament, com el fill il·legítim que Napoleó Bonaparte hauria tingut amb Stéphanie de Beauharnai, l’esposa de Karl von Baden. I vet aquí que un fill d’aquesta unió seria tan mal vist com per desterrar-lo o amagar-lo en masmorres llunyanes per l’eternitat. Tot són hipòtesis sobre el seu passat. Malgrat això, el mateix Hauser, anys després de teràpia i aprenentatge comunicacional, sí fou capaç de descriure els seus records durant el captiveri.

Sense afecte paternal ni maternal, fins i tot sense a penes contacte amb altres persones, el nom de Hauser ha batejat la seva pròpia síndrome. En aquesta història, però, hi ha una diferència evident. A Hauser el reclogueren salvatgement a les fosques. El nins amb autisme, en canvi, pateixen una malaltia que els seus pares i mares tracten de combatre amb tota l’estima que humanament poden donar-los.