Així, el cap del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que Espanya hi enviarà un batalló de 450 militars, però destacà que hi quedarà "el temps estrictament necessari" per garantir la seguretat del procés electoral afganès, entre tres i quatre mesos.
En roda de premsa després de concloure la cimera, Zapatero va voler deixar clar que "Espanya no augmentarà el contingent" que té actualment desplegat a l’Afganistan, compost per 778 militars, per la qual cosa quan conclogui el procés electoral el batalló tornarà a casa.
Zapatero anuncià també la tramesa de quaranta agents de la Guàrdia Civil, una contribució al fons creat per a les eleccions afganeses de cinc milions d’euros i quatre milions més per al fons fiduciari destinat a l’entrenament de l’Exèrcit nacional afganès.
El president espanyol, després de participar en la reunió de caps d’Estat i de Govern de l’Aliança, va assegurar que "el terrorisme internacional continua sent una gran amenaça i cal combatre’l solidàriament".
Per Zapatero, la cimera de l’OTAN ha posat de manifest les coincidències dels aliats en la necessitat d’un enfocament global, diferent, i d’una visió més àmplia i política liderada per Nacions Unides.
Zapatero va mostrar el seu suport al nou pla plantejat per Barack Obama per a l’Afganistan i el Pakistan i va afegir que "suposa un canvi d’estratègia destinat a doblar els esforços civils, polítics i de reconciliació i de desenvolupament econòmic, al mateix temps que s’enforteix la seguretat i la lluita sense quarter contra el radicalisme dels talibans, contra el fonamentalisme dels terroristes".
En aquest sentit, el president espanyol declarà que cal aconseguir la viabilitat d’un país com l’Afganistan que es governi a si mateix i garanteixi la seva seguretat. Considerà que les pròximes eleccions són "determinants" en la nova estratègia.
Sobre la cimera de caps d’Estat i de Govern que va finalitzar ahir a Estrasburg (França) i Kehl (Alemanya), Zapatero va destacar que ha constituït una "gran oportunitat per impulsar el diàleg transatlàntic i reforçar el vincle entre Europa i els Estats Units per a la seguretat comuna".
De la seva banda, Alemanya oferí 600 soldats; el Regne Unit, 900, i França i Itàlia també hi aportaran més personal, segons indicà la Casa Blanca. Dels prop de 5.000 efectius, entorn de 3.000, emperò, tindran una missió de curta durada: reforçar la seguretat a causa de les eleccions del 20 d’agost i una possible segona tornada a l’Afganistan.
La resta es dedicarà a l’ensinistrament de les forces de seguretat afganeses, una tasca per a la qual els aliats crearan un nou fons de cent milions de dòlars, dels quals 57 procediran d’Alemanya.
EUA, va recordar, ja ha pres mesures per reforçar-se i hi enviarà prop de 21.000 soldats més, a part dels 36.000 que ja hi manté, perquè "els EUA no pode treure endavant aquest desafiament tots sols".
Segons va opinar, part de l’èxit obtingut a l’hora d’aconseguir el compromís dels aliats es deu que "no tractam de passar per sobre de les dificultats" que incumbeixen a la missió.
En aquest sentit, va reconèixer que la tramesa de més efectius a l’Afganistan "representa un esforç de la població en uns moments molt difícils" arran de la crisi econòmica que viu el món.
La formació de les forces afganeses perquè puguin fer-se càrrec de la seguretat del seu propi país és una de les prioritats de la nova estratègia per a l’Afganistan i el Pakistan, centrada en la destrucció d’Al Qaeda, que Obama va revelar la setmana passada a Washington i que ahir va presentar davant els aliats.
Aquests van donar el seu vistiplau amb entusiasme a aquesta estratègia, que segons va afirmar el president francès, Nicolas Sarkozy, "coincideix paraula per paraula amb el que els europeus feia temps que demanàvem": un reforç de la presència civil i un recalcament en la formació de les forces afganeses, entre altres coses.
Tant Sarkozy com la coamfitriona de la reunió, la cancellera alemanya Angela Merkel, van tenir paraules de calorós elogi per a Obama i el "lideratge" que, segons ells, va demostrar durant la cimera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.