Els membres del G-20 encaren la cimera dividits

Els líders mundials van posar en funcionament el procés ahir a la nit en el sopar ofert per Brown a la seva residència oficial de Downing Street, immediatament posterior a la recepció oficial amb la reina Isabel II al Palau de Buckingham.

Els punts fonamentals de la cita, que segueix l'extraordinària convocada el novembre pel per l'aleshores president sortint dels Estats Units, George W. Bush, abracen des de les accions necessàries per recuperar l'economia mundial, a partir de la retallada d'interessos i l'increment de la despesa pública, al reforçament de la regulació internacional de les institucions financeres, amb accions decisives en els fons de cobertura i en els paradisos fiscals.

Les posicions dels països divergeixen entre l'aposta per nous estímuls fiscals, abanderada per l'Administració d'Obama, i la contenció per la qual advoca la majoria dels països europeus; així com en les exigències «concretes i immediates» en matèria de supervisió que exigeixen França i Alemanya davant dels controls nacionals que preconitzen Washington o Londres.

El mateix Obama ha reconegut que el seu país va fallar en la regulació, però ha aclarit que la resta de la comunitat internacional tampoc tenia els sistemes adequats per supervisar un model financer de la magnitud aconseguida per l'actual. «Però no estic tan interessat a conèixer on és la font del problema com a resoldre'l», ha declarat.

Reformes

A més, com a tercer element de la reunió figura la necessitat de reformar el sistema a partir de canvis en organitzacions internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI), que podria duplicar els seus recursos fins a 500.000 milions de dòlars per garantir més recursos als països pobres, que veurien a més incrementada la seva veu en l'organisme.

Així, els membres del G-20, als quals se sumarà Espanya, malgrat no formar part del grup, s'asseuran al recinte Excel de Londres amb la responsabilitat d'articular una bateria de mesures que garanteixin la superació de la recessió i impedeixin que en el futur es produeixi una tempesta d'aquesta escala. Tot això sense caure en el proteccionisme, el gran risc segons l'amfitrió de la reunió, i amb l'objectiu de reactivar paral·lelament les negociacions en matèria de comerç internacional.

Els assistents presenten de partida una política de blocs en què destaquen França i Alemanya a partir de l'aliança establerta pels seus líders de treballar junts o abandonar la reunió en el cas que no es produeixin compromisos «concrets» en matèria de regulació. «Hem de posar-nos d'acord avui, no els anys vinents, si no posem uns estàndards mínims, ens quedem a casa», ha avançat ja des de Londres la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La mandatària alemanya ha comparegut a la capital britànica acompanyada per Nicolás Sarkozy en el que ha representat una prova de força de l'eix París-Berlín i en què el president francès ha subratllat que «les decisions s'han de prendre avui, es tracta de responsabilitat, demà passat és massa tard». «Jo confio en Obama, però ell va dir que 'sí que es podia', i jo crec que sí, però la política són més que discursos bonics», ha proclamat.

Col·lisió

Un posicionament en col·lisió a les apel·lacions al consens fetes per Gordon Brown i Barack Obama, els quals s'han mostrat convençuts que hi ha espai per a un «acord global», tot i que no hi hagi igualtat de parers en «tots i cadascun dels aspectes». Tot i això, el president nord-americà ha aprofitat també per advertir que el seu país no pot ser el «motor» de la resta del món.

Així, Washington exigeix de la resta dels socis internacionals un esforç fiscal inferior al 2% dels seus PIB respectius, després dels 787.000 milions de dòlars que l'Administració Obama ja va aprovar per recuperar la via del creixement. Si els altres països no emprenen accions similars, l'expansió fiscal escomesa per la Reserva Federal podria acabar finançant les importacions.

La cimera conclourà sense decisions de despesa a causa de la divisió al voltant d'aquesta aposta per nous paquets financers, fet que descarta els 1,4 bilions de lliures apuntats el cap de setmana passat per un rotatiu alemany que va filtrar el suposat esborrany d'un documentfet servir per a la cita. Els últims documents recullen declaracions d'intencions, però no xifres concretes.

Possibilitats

Per tot, el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha suggerit ja una nova cimera posterior a la prevista pel G-8 a Sardenya el mes de juliol vinent, però Downing Street ja ha avançat les poques probabilitats que se'n faci cap del G-20 abans del 2010, una vegada conclogui la d'avui. 

Per la seva banda, la Xina ha incidit que encara no està preparada per donar forma a nous estímuls fiscals, malgrat les reserves que estudia el país, de la mateixa manera que ja han avançat els saudites. Per part seva, el president brasiler, Luis Ignacio 'Lula' da Silva, un dels grans representants de les economies emergents, ha declarat avui que aquesta cita serà «una reunió d'amics, però difícil».