Mor l'expresident argentí Raúl Alfonsín

El metge ha precisat que Alfonsín ha mort a les 20.30 (hora local), acompanyat pels seus familiars, com havia demanat l'exmandatari. Aquest matí, el bisbe Justo Laguna s'havia presentat al domicili per subministrar-li l'extremunció.

Alfonsín  va ser una figura central de la política argentina durant les últimes dècades. Un dels seus actes de govern més recordats va ser haver impulsat el judici als caps militars de la dictadura militar, que van ser condemnats el 1985, i després beneficiats pels indults dictats per l'expresident Carlos Menem.

«Va patir una malaltia horrible amb una serenitat, sense cap paraula de queixa», ha dit Laguna, qui s'ha definit com a amic personal de l'expresident. L'estat de salut d'Alfonsín  s'havia agreujat les últimes hores, però es va decidir que seguís el tractament que se li havia ordenat al seu domicili.

Un cop coneguda la notícia, ciutadans corrents es van reunir a la porta del domicili d'Alfonsín amb espelmes a les mans. Militants radicals també van iniciar una vigília, al lloc, de manera que la policia va disposar tallar el trànsit. «Es un exemple per als joves, que Déu el tingui en la glòria, que descansi en pau», ha dit una dona a la porta del domicili. «Alfonsín és sinònim de democràcia», ha dit una altra dona.

Alfonsín va arribar al Poder Executiu amb la promesa de castigar les violacions als drets humans comeses durant la dictadura militar (1976-1983).

I conseqüent amb aquesta promesa un dels primers decrets que va signar va ser per crear la Comissió Nacional sobre Desaparició de Persones (Conadep), encapçalada per l'escriptor Ernesto Sabato, i integrada per destacats intel·lectuals, per investigar els delictes comesos pels militars.

L'informe elaborat per la Conadep va passar a la història argentina pel seu títol Nunca Más. Aquestes van ser les paraules que va pronunciar el fiscal Julio Strasserra, en l'al·legat final contra els excomandants militars, els quals van ser condemnats el 1985 per la Cambra Federal, tot i que després es van beneficiar amb l'indult signat per l'expresident Carlos Menem.

La decisió d'enjudiciar els militars que havien comès violacions als drets humans va marcar tot el mandat del president radical, qui havia derrotat en els comicis d'octubre de 1983 el candidat del peronisme, Italo Luder. Va ser la primera vegada que un candidat radical a la presidència en derrotava un del peronisme.

Les plantades dels militars pels judicis que es van desenvolupar contra els acusats d'haver torturat i desaparegut milers de militants polítics, sindicals, i intel·lectuals van obligar Alfonsín a impulsar el 1986, l'anomenada llei de punt final, per tancar els judicis engegats.

Aquesta concessió als militars rebels no va ser suficient i a l'any següent, durant la Setmana Santa, va haver-hi una nova sublevació militar, encapçalada per veterans de la Guerra per les Illes Malvines, el 1982. Una multitud es va congregar aleshores a la plaça de Mayo i Alfonsín va anunciar la fi de l'amotinament amb una frase que va quedar registrada als arxius: «La casa és en ordre, Felices Pasqües».

Després d'haver aconseguit que els sublevats deposessin les seves armes, Alfonsín va impulsar l'anomenada «llei d'obediència deguda», que excusava de ser jutjats els militars més joves, amb l'argument que havien complert les ordres dictades pels seus superiors.

Finalment, les dues lleis, la de punt final i la d'obediència deguda, van ser anul·lades pel Congrés Nacional, durant el govern del peronista Néstor Kirchner (2003-2008) i els judicis contra els militars van tornar a iniciar-se. Diversos d'ells estan actualment en marxa.

El vicepresident Julio Cobos, a càrrec del Poder Executiu pel viatge de la presidenta Cristina Fernández a la cimera del G-20, ha signat un decret aquesta nit passada per ordenar tres dies de dol per la mort del primer president després de la sagnant dictadura militar (1976-1983).