Sota el lema "Put people first!" ("La gent primer"), una coalició de més de 130 organitzacions sindicals, polítiques i humanitàries de diversos països es varen manifestar amb música i pancartes per recordar al Grup dels 20 que "allò més important són les persones".
Malgrat les advertències de la Policia, l’acte –en el qual participaren entre 35.000 i 40.000 individus, segons les fonts– es féu en un ambient festiu i sense violència, amb la presència de ciutadans de diferents nacionalitats, creences, edats i races.
La protecció de la Terra va ser un dels missatges més clars d’aquesta manifestació, com també les ocupacions sostenibles i la necessitat de justícia social.
Nombroses organitzacions sindicals de tot Europa reclamaren al G-20 que s’inverteixi més en la creació de feina i menys als bancs, l’excessiva assumpció de risc dels quals ha originat la crisi.
Brussel·les, Viena i París foren altres capitals que esdevingueren seu de diverses marxes alternatives, que denunciaren la conjuntura del sistema capitalista.
Aquests mateixos grups tornaran a sortir al carrer dia 2 d’abril a Londres, durant la cimera que suposarà un cost desmesurat per al Govern britànic, pagat per descomptat pels contribuents: un total de 19 milions de lliures (devers 21,47 milions d’euros).
"La solució, revolució"
Mentrestant, a Barcelona i a València es varen dur a terme protestes paral·leles en defensa dels drets dels treballadors sota lemes com "El capitalisme és la crisi".
La manifestació fou convocada per la plataforma Que la crisi la paguin els rics, de la qual formen part multitud d’entitats de tot tipus com la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans,Joves Comunistes i Maulets, entre d’altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No hi ha temps que no torn. El capitalisme ha entrat en crisi i ara encetarem un procés que ens durà a un canvi de sistema econòmic i social. No queda altre remei, és per pura supervivència.
Aquest comentari és sostenible.
Amb la refundació del capitalisme no es fa més que avalar un sistema que és una desgràcia per a la majoria de la població mundial. És l'hora de la planificació socialista i de l'autogestió obrera, però per ai`xo cal canviar d'esquerra. Amb l'esquerra social-lliberal actual no hi ha solució.