L'eslògan més copiat

Per què? Bàsicament, "perquè públic entendrà més fàcilment una idea que englobi tota la cosmovisió del candidat", explica Oriol Costa. El Yes we can, a més a més, és un genèric que transmet emoció, però de buit contingut polític. El resultat és una fórmula ambivalent, ja sigui per parlar de la crisi financera (Sí, podem superar-la), com de la regeneració política del país. L’equip d’estrategues de John McCain, per contra, utilitzà la idea Country first (El país primer). Un eslògan, aquest, útil davant una societat hiperpatriòtica i afectada per la guerra de l’Iraq. Però, en el moment que la crisi econòmica centrà la campanya. Deixava fora de lloc el candidat republicà.

D’Itàlia a Israel

Després de veure les potencialitats del lema Yes we can, altres polítics de l’òrbita socialdemòcrata s’apresuraren a adaptar-lo. Walter Veltroni i el seu eslògan Si può fare n’és l’exemple paradigmàtic. Ara bé, de poc li serví a Veltroni l’americanització del seu discurs. Berlusconi guanyà àmpliament les eleccions presidencials de 2008. Veltroni, fins i tot, ha dimitit enguany de la presidència de la seva formació i, per tant, de cap de l’oposició. Fa més poc temps, el partit ultraortodox i sefardita Shas, d’Israel, ha copiat sense gens de vergonya el lema del poder. Ken Anachnu Yecholim!. Ja ho advertí el líder d’aquesta formació, Eli Yishai: "Nosaltres podem!". Tanmateix, no ha estat una publicitat d’èxit, ja que el Shas baixà dels 12 als 11 diputats al Knesset (Parlament israelí).

L’Estat espanyol, però, no ha estat una excepció a la present onada d’obamisme. El departament d’Obra Social de Caja Madrid publicà a final de 2008 un espot publicitari igual que el videoclip de William I amb el suport de Barack Obama. No obstant això, en comptes d’emprar el Yes we can amb el candidat negre, Caja Madrid clama Sí, podemos per la igualtat de les persones amb minusvalidesa psíquica. De fet, l’anunci està protagonitzat per una dotzena de joves que en tenen de diferent tipus. Per altra banda, els diàlegs del jove locutor estan intercalats, en fons negre, per discapacitats. La consultora publicitària Tapsa digué que no és una còpia, sinó una "tècnica viral" al servei d’un col·lectiu amb necessitats especials. Allò cert, però, és que el filma no dista gens del cèlebre videoclip en suport a Obama. La iniciativa sortí de Will I am, músic de hip-hop i líder dels Black Eyed Peas. I negre. 4’33’’ d’emocionant discurs a diverses veus, de Yes we can continuats i amb suau melodia de fons.

Bruce Springsteen i el PSE

La banda sonora de la victòria d’Obama, a més a més, també ha estat reivindicada per polítics com Patxi López. De fet, als seus mítings amb motiu de les eleccions de l’1 de març, el PSE utilitzava sempre i en exclusiva cançons de Bruce Springsteen. Precisament, el músic més cèlebre dels que s’implicaren per Obama i que, a més a més, organitzà diversos concerts gratuïts en suport a la seva candidatura. El PSE, però, ha volgut impregnar-se encara més de la campanya d’Obama en la utilització d’uns missatges electorals de clara inspiració americana. Todo suena a cambio a Euskadi ha estat un dels lemes més famosos. Ara bé, el Partit Popular basc també ha engegat una etapa de Política Pop, amb concerts als mítings i potenciació de les eines digitals 2.0, que amb tant d’èxit apropià Obama per la seva campanya. Però la gran adaptació de missatges arribà ahir amb l’aparició del segon número de la revista Crisi. Tot i que amb una nova capçalera. Com l’han rebatiada? Podem!