“Això és una fulla de coca, no és cocaïna, és part d'una cultura. No és possible que estigui en la llista d'estupefaents de Nacions Unides”, ha declarat Morales amb la planta a la mà, aplegant els aplaudiments de diverses delegacions.
“Rosegar és això. No fa mal a ningú. No perquè 'acullico' (extreure, a la boca, el suc del full de coca) som narcodepenent. De ser així, el senyor Costa (el responsable antidrogues de l'ONU, present al pòdium) m'hauria de portar a la presó”, ha agregat Morales, fet que ha tornat a aixecar aplaudiments.
“Jo som productor d'aquesta fulla de coca. No per productor som narcotraficant”, ha afegit Morales, demanant a la legislació internacional que s'avingui a una nova realitat.
“Aquest fulla de coca és medicina per als pobles -ha remarcat- no és danyosa per a la salut en el seu estat natural”.
“Venc amb molt respecte a demanar que es corregeixi un error històric”, ha assegurat Morales, en criticar que la fulla de coca fos inclosa en la Convenció d'Estupefaents de l'ONU de 1961.
Morales ha relatat la seva pròpia experiència personal com a usuari de la fulla de coca per fer arribar als presents que la planta no suposa danys ni crea addiccions.
“Vaig consumir intensament durant deu anys la fulla de coca quan treballava en l'agricultura i no em sent desnodrit, i port 50 anys de vida”, ha declarat.
També ha asseverat que el mastegament de la coca es remunta en el temps fins a l'any 3.000 abans de Crist, i ha assegurat que no és possible eliminar una pràctica tan antiga.
El president ha tractat així de refutar els arguments mèdics que es recollien en un estudi de 1950, que en desaconsellen el consum. La prohibició, ha argumentat, “constitueix un atemptat contra els drets dels pobles indígenes”, ha assegurat que la planta no té efectes negatius i ha manifestat que “com a president, no puc demanar-los una cosa que faci mal a la humanitat”.
El mandatari polític i líder cocaler ha reafirmat que lluitarà “de manera frontal contra la cocaïna, el narcotràfic i les drogues”. Per això, ha asseverat, “no hi haurà lliure cultiu de coca, però tampoc zero cultiu de coca, com plantegen alguns organismes”. “De manera responsable hi ha una racionalització, una reducció del cultiu de coca”, comentant els esforços per controlar les plantacions al seu país.
Una llei nacional permet que Bolívia dediqui un total de 12.000 hectàrees d'arbust de coca per a fins tradicionals, com el mastegament. Bolívia és el tercer productor mundial de coca, després de Colòmbia i el Perú amb 27.000 hectàrees de cultius.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si Estudiantet,això passaria segurament. A Afganistan hi ha el 90% dels cultius d'adormidera, a sia el gran negoci que mou milions i milions i i que emmerda a tot el poder d'aquest país. I és un problema que mai acabarà, és universal perquè les drogues varen nèixer amb l'home, però almanco amb la despenalització estarien més controlades
I els pobles indígens que cultiven la coca per obtenir uns pocs de doblers per les seves famílies són narcotraficants? Les màfies són polítics, empresaris, funcionaris d'aduanes,policies, jutges, advocats...no tan sols els que les elaboren i distribueixen. Si se despenalitzen ja no serà un negoci i el que vulgui "meterse" ho farà de tota manera,allà cadascú.
Me puc imaginar si las drogas fossin legals, només basta retrocedir abans de 1950 o de 1938, no hi havia gaire consum. Quan una cosa dexa de estar prohibida se perd l'interès. Las drogas estan prohibidas perque només interessa que estiguin prohibidas per narcotraficants que són els estads. Només pensar que Colombia perdria un 25% del PIB i que ja no hi hauria motiu per la guerrilla a seguir lluitant. També els Estads Unids ja no tendrian motiu de intervention i perdrian gran part del PIB, tal vegada més del 10%. Crec que el negoci de las drogas mou uns 6 bilions (milions de milions) per any i que provocaria la pobresa dels narcotraficants la abolition de la prohibition. Es una question de hipocresia, ara els prohibitionistas estan recolzant els traficants de drogas i que els estads siguin policiacs. Axò de que hi hagi molta de gent en mans de las drogas ès inferior an els morts que provoca la prohibition.
No, no s'han de legalitzar les drogues, si ara hi ha molta gent en mans de les drogues , imagina't si fora legal. Les drogues no estarien adulterades però serien de més fàcil abastament. El que s'ha de fer és aplicar la pena capital pels narcotraficants, veuriem així el nivell de droga que es mouria, i també es veuria com aquestes màfies desapareixerien.
Totes les societats han tingut i tenen una muntegada de sustàncies i plantes a l'abast amb fines terapeútics o recreatives que formen part de les seves cultures, des de la fulla de coca a rapès al·lucinògens, peyote, ayahuasca, iboga, betel,salvia divinorum i un llargísim etc, usats per tribus de tot el món. I ara nosaltres, els il·luminats,venim a criminalitzar-les perquè amb la nostra "saviesa" tenim un problema de drogodependencies per usar derivats d'allò que ells usen sense cap problema. S'haurien de despenalitzar totes les drogues d'una vegada i així s'acabaria amb totes les mafies que viuen d'aquest comerç. I que deixen als indígens en pau