TW
0

Un any després de la polèmica declaració d’independència de Kosovo, l’estabilitat s’ha convertit en la prioritat del Govern de Pristina.

La cúpula albanokosovar assegura que, si aconseguís mantenir l’status quo durant els pròxims cinc anys, arribaria a consolidar la pau en aquest petit estat, reconegut fins ara per 54 països.

Tot i alguns auguris, el primer any de la sobirania kosovar ha patit comptats incidents relacionats amb la violència interètnica, encara que els observadors coincideixen que no s’ha d’abaixar la guàrdia.

El mateix Hashim Thaçi, primer ministre, assegurà que "no hi ha cap perill d’inestabilitat" a Kosovo" i acusà Sèrbia de tractar de provocar-la, ja que posa en dubte la integritat territorial del nou país. Per això, Thaçi anuncià aquesta setmana la creació d’un consell de seguretat nacional, que serà el responsable de redactar un pla de seguretat.

Part d’aquesta estratègia serà la Força de Seguretat de Kosovo, el primer exèrcit autòcton del nou Estat, creat enguany i que inclourà 2.500 efectius.

A més, el Govern planeja una gran reforma del sistema judicial, amb l’assessorament dels prop de 2.000 experts de la missió civil de la UE (Eulex), que es troben a Kosovo des de desembre passat.

Des de l’altre bàndol, Belgrad intenta que torni a la taula de negociacions l’assumpte de l’estatut d’aquest territori, que considera de la seva propietat, una possibilitat que la majoria albanokosovar rebutja rotundament.

"Sèrbia ha posat el seu objectiu estratègic de preservar la seva integritat en el grau més alt de l’escala dels seus interessos. Prosseguirem la lluita per preservar Kosovo", va recalcar recentment el president serbi, Boris Tadic.

I és que aquesta independència autodeclarada, que no per això és menys justa, no és del gust de tothom. Estats com EUA, Canadà, Austràlia i 22 dels 27 països de la UE, entre els quals hi ha Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia, sí s’han prestat a reconèixer Kosovo. Per contra, encara s’hi resisteixen l’Estat espanyol, Romania, Grècia, Eslovàquia, Xipre i, sobretot, Rússia.