Esperança. Aquesta fou l’essència que per molts va transmetre el discurs d’investidura del nou president dels Estats Units. I ahir, una de les promeses fonamentals que sustentaven el seu discurs de campanya començà a materialitzar-se: el tancament de la presó de Guantánamo. Aquesta i altres feines ocuparen el primer dia del dirigent a la Casa Blanca. Així, Barack Obama va ordenar als fiscals militars de la base naval que instin a la cessació dels tribunals de crims de guerra durant un termini de 120 dies. Durant la campanya, Obama va repetir en nombroses ocasions que el centre penitenciari per a sospitosos de terrorisme havia de ser clausurat tan aviat com sigui possible, encara que en les setmanes prèvies al jurament del seu càrrec ja va veure que no seria tan fàcil com pensava.
"Els jutges rebran la petició i l’estudiaran, nosaltres anticipam una prompta decisió", va manifestar el portaveu del Departament de Defensa. Així doncs, s’espera que els jutges ordenin la cessació temporal dels 21 casos pendents de la base naval a la badia de Guantánamo, segons fonts oficials. Pel que sembla, Obama podria tenir a les seves mans el tancament, en el termini d’un any, de la presó a Cuba, si firma l’esborrador d’una ordre que establiria una sèrie de revisions sobre l’estatus dels presoners i les comissions militars creades per jutjar-los i plantejaria que s’estudiï a quines instal·lacions situades en territori nord-americà es poden transferir els reclusos.
"Les dependències de detenció de Guantánamo per a individus coberts per aquesta ordre han de tancar-se tan aviat com sigui factible i no més tard d’un any des de la data d’aquesta ordre", diu l’esborrador, a què va tenir accés l’agència Reuters. A més, el text indica que els individus que encara es trobin detinguts, una vegada es tanqui la presó, hauran "de ser tornats al seu país d’origen, alliberats, transferits a un tercer país o a un altre centre de detenció dels Estats Units". I és que un dels problemes derivats del tancament de Guantánamo seria què s’ha de fer amb els presos que són allà. Alguns països, com França, ja s’oferiren a rebre’ls i ahir Irlanda i Suïssa s’hi sumaren.
El vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, aplaudí ahir que una de les primeres mesures preses pel president hagi estat "passar pàgina del trist episodi" del centre de detencions a Cuba. La intenció d’Obama de tancar aquest centre és un "símbol molt fort" que permetrà "aclarir la situació" dels presos retinguts, afirmà. D’altra banda, el president també va iniciar les reunions amb el secretari de Defensa, Robert Gates, i el cap de l’Estat Major per estudiar la possibilitat d’accelerar la retirada de les tropes desplegades a l’Iraq, un altre dels principals objectius que es va marcar durant la campanya.
Finalment, en les darreres hores d’ahir el cap d’Estat va rebre el seu equip d’assessors econòmics per continuar treballant en el pla d’estímul que vol posar en marxa per intentar treure el país de la greu crisi que pateix, un paquet de mesures que podria superar els 800.000 milions de dòlars i que s’està debatent en el Congrés. Ahir s’hi sumaren una sèrie d’ordres executives per regular el comportament ètic de la seva administració, entre les quals figura la congelació dels salaris dels funcionaris més ben remunerats.
"La transparència i l’Estat de Dret seran la base de la meva presidència", afirmà el governant. Obama tampoc no va perdre el temps per atendre certs assumptes d’urgència en política exterior. En aquest sentit, la Casa Blanca informà que el cap d’Estat va conversar ahir per telèfon amb el primer ministre israelià, Ehud Olmert; el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas; el rei Abdullah II de Jordània, i el president egipci, Hosni Mubarak. La intenció sembla bona, haurem d’esperar a veure els fets.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.