El poble americà fa costat a Obama

A més a més, foren també testimonis d’honor aquells que pogueren aconseguir una de les 250.000 entrades repartides de manera gratuïta per part dels membres del Congrés, que arribaren a cotitzar-se per més de 30.000 euros, malgrat que la seva venda era prohibida. Però la presa de possessió es pogué seguir des de tot el món, i la festa també s’hi sentia. A Madrid, per exemple, l’Hotel Continental posà a disposició dels clients americans una pantalla gegant per no perdre’n detall. Més enfora, a Kenya, el llogaret natal del pare d’Obama, passà tot el dia commemorant amb magnificència, amb danses i cants tradicionals, la investidura del nou president dels Estats Units.

L’única que faltava en aquesta gran celebració del poble natal del pare del nou president era la padrina d’Obama, Sarah Onyango Obama, que amb 80 anys volà a Washington per ser present a la presa de possessió del seu nét. Des de la victòria d’Obama per novembre, l’electricitat ha anat arribant a zones del poble en les quals abans no hi havia llum i les reserves d’aigua han augmentat. En paraules d’un ciutadà de Kogelo, Obama ha "avergonyit" el Govern de Kenya ara que "els ulls del món es dirigeixen cap aquí". En contrapunt a la meitat del món que seguia amb eufòria el relleu, a d’altres bandes es feien protestes en contra del nou president.

A Teherna, per exemple, centenars de persones es manifestaren davant l’antiga ambaixada, on cremaren banderes nord-americanes i israelianes i fotos d’Obama. I mentre, el personal de la Casa Blanca treballava de valent contra rellotge en la jornada que s’anomenà el ‘Dia de la mudança’, ja que pel matí fou el president George W. Bush i la seva família qui esmorzà a la residència presidencial i per la nit ho féu el nou president i la seva família, que ja hi dormiren. Quan arribaren a la que serà la nova llar durant els pròxims quatre anys, totes les seves caixes de mudança ja havien estat desempaquetades, la roba i els quadres havien estat penjats, com si els Obama hi haguessin viscut sempre. Tot això va ser possible gràcies als 93 empleats que integren el personal de la Casa Blanca, explica el rotatiu New York Times.

"És un caos controlat", explica Ann Stock, qui fou secretària social amb els Clinton. "Tenen quatre o cinc hores per desembolicar-ho, posar-ho tot als armaris, col·locar les fotos de família i realment fer de la casa la llar dels Obama quan arribin", explicà. Almenys, hi va ajudar que hi havia pocs mobles per traslladar, perquè la Casa Blanca té un magatzem d’antiguitats i un altre de mobiliari amb l’objectiu que els presidents puguin elegir-ne la decoració.