Les invitacions, impreses en paper reciclat, són només l’avançament d’un esdeveniment que aspira a igualar en importància històrica el moment en què Abraham Lincoln cridava a la unitat del país el 19 de novembre de 1863, quatre mesos i mig després de la derrota de l’Exèrcit confederat en la batalla de Gettysburg. Precisament en el cementeri nacional de la històrica ciutat de Pennsilvània i en memòria dels caiguts en combat, Lincoln declarava un dels principis bàsics del seu mandat: la creació d’un Govern "del poble, per al poble i pel poble."
Precisament, d’un dels paràgrafs menys coneguts del seu discurs emergeix la idea entorn de la qual girarà la cerimònia. "El renaixement de la llibertat", en record de "la gran tasca per la qual s’honra els morts, devots de la causa a què donaren la major expressió de la devoció i per la qual es resol que les morts no seran en va, perquè la nació, amb l’ajuda de Déu, iniciï el renaixement de la llibertat i perquè "el Govern del poble, per al poble i pel poble no desaparegui de la faç de la terra", com esmentà Lincoln.
Per la seva part, el comitè inaugural d’Obama preveu expressar el compromís total amb el medi ambient en la cerimònia, no només amb la impressió de les invitacions en paper reciclat i la recomanació als assistents que emprin el transport públic, sinó amb la celebració de dos sopars inaugurals –un amb Al Gore com a amfitrió–, en què s’usaran globus reciclats, menjar i beguda orgànics. Per a la cerimònia, Estats Units ha desplegat, des d’ahir, uns 45.000 soldats i policies a Washington que protegiran la investidura del nou president, mentre que les autoritats han declarat la zona "lliure de prostitució".
Els trastorns per als qui viuen a aquesta ciutat de 560.000 habitants, com també per a la gent que viu a Virgínia i Maryland i que treballa a Washington van començar ja ahir dematí. Les autoritats tancaren el trànsit de vehicles privats als ponts sobre el riu Potomac a les proximitats del Mall, el parc on avui horabaixa tindrà lloc un megaconcert, en què s’espera que hi vagi Obama. Dimarts, Washington quedarà pràcticament segellat, ja que es tancaran al trànsit els 10 ponts que uneixen el districte de Columbia amb Maryland i Virgínia.
El pitjor llegat
George Walker Bush arribà a la Casa Blanca després d’un polèmic recompte de vots a Florida i se’n va vuit anys després amb un dels pitjors índexs de popularitat d’un president en la història d’Estats Units, enfonsat en la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió i embarcat en dues guerres. Potser el principal llegat de Bush sigui haver consolidat termes com "guerra preventiva" i "unilateralisme" al diccionari, o potser només sigui recordat com el president dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.
Sota l’atenta mirada de Bush pare, un 20 de gener jurava com a president número 43 dels EUA, prometent lluitar amb "determinació" contra qualsevol amenaça. L’agressió arribà nou mesos després, un fatídic 11 de setembre, amb el primer atac en territori americà des de Pearl Harbor, que donà pas als mesos de major popularitat de Bush, traduït tres anys després en una gran victòria a les urnes per sorpresa de la comunitat internacional.
"Guerra contra el terror"
Allò cert és que la caiguda de les Torres Bessones implicà una nova etapa en la política exterior, que posà el país en la seva particular ‘guerra contra el terror’. Primer començaren a l’Afganistan, amb la missió de detenir Osama Bin Laden i els caps d’Al-Qaeda responsables de l’11-S, i després a l’Iraq per enderrocar el règim de Saddam Hussein. En l’actualitat, encara hi ha 150.000 soldats d’EUA a l’Iraq i uns 35.000 arrisquen les vides a l’Afganistan, en dues guerres que no semblen haver d’acabar mai i que han deixat 5.000 militars d’EUA i centenars de milers de civils morts.
Set anys després, Bin Laden encara és lliure i les armes de destrucció massiva de Hussein continuen sense aparèixer, mentre que els valors de llibertat, democràcia i respecte als drets humans que una vegada proclamaren els pares fundadors d’aquest país quedaren en un darrer pla. Quant a l’economia, Bush també deixa un panorama desolador. Les alarmes es dispararen al final del mandat, amb un dèficit de proporcions astronòmiques, taxes de desocupació en nivells rècords i un deute de 9,7 bilions de dòlars. Tanmateix, allò més significatiu fou el col·lapse del sistema financer, la caiguda d’alguns dels principals bancs de Wall Street i els tres grans de Detroit llançant un SOS desesperat per ser rescatats per la Casa Blanca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Realment algu espera moltes diferencies respecte a altres presidents? Senyors, que parlam d'Estatas Units! Les grans polítiques d'Estat (guerra a l'Orient Mitjà, Presons il•legals, el capitalisme com estil de vida…) continuaran com fins ara.