TW
0

Dos vaixells nord-americans, que han estat denunciats darrerament per l’ONG britànica Reprieve, recalaren al port de Palma fins a sis pics entre els anys 2000 i 2005, segons confirmaren a aquest diari fonts de l’Autoritat Portuària de Balears, que precisaren que desconeixien l’activitat d’aquestes naus.

Concretament, el vaixell de combat de l’armada nord-amerciana USS Ashland féu una escala a Palma dia 2 d’agost de l’any 2000 i el civil MVPFC William B. Baugh ho féu fins en cinc ocasions durant el 2005 –els dies 13 de febrer, 13 d’abril, 17 de setembre, 2 i 21 de desembre–; mentre que la resta de vaixells denunciats –15 més– no entraren en cap port de les Illes, tot i la seva estratègica situació.

Segons l’Autoritat Portuària de les Balears, aquests vaixells "pagaren les seves taxes i atracaren o fondejaren, no ho podem saber, durant un dia al port de Palma per cada escala que hi feren".

Precisament, ahir oferí una conferència a Palma una representant de Reprieve, Clara Gutteridge, l’advocada que du els casos de diversos presoners de Guantánamo. Explicà que les detencions de la CIA fora dels EUAforen autoritzades pel president nord-americà Bill Clinton el 1998, mitjançant una ordre executiva, i que aquestes no són exclusives del període de George W. Bush.

De llavors ençà, segons explicà l’advocada, Reprieve té documentades detencions il·legals tant durant l’Administració demòcrata de Clinton com durant la de Bush. És per això que Gutteridge va dir que no tenia "raons per ser optimista" i pensar que aquestes pràctiques il·legals s’aturaran amb la presa de poder de Barack Obama.

D’altra banda, Gutteridge manifestà que "no som escèptica sobre el fet que Obama tanqui Guantánamo d’aquí a dos anys com ha promès, podria fer-ho demà mateix si ho volgués; el problema és què farà amb tots els presoners que hi ha dins".

Convidada per Amnistia Internacional, Gutteridge oferí una roda de premsa a la seu del Col·legi Oficial d’Advocats de les Illes Balears (COAIB), en què aprofità per denunciar la "hipocresia" dels governs europeus, que d’una banda han participat –o participen– de la política de "lliuraments extraordinaris" (en terminologia de la CIA) i de l’altra "oculten informació" que facilitaria les investigacions.

Els "lliuraments extraordinaris" han suposat el trasllat a la presó de Guantánamo mitjançant vols secrets i vaixells presó d’una ingent quantitat de ciutadans de diversos països arrestats sense cap garantia legal.

Segons Reprieve, 250 persones continuen encara retingudes a Guantánamo. A aquestes, cal sumar-hi els 27.000 presoners que Estats Units té sota custòdia a l’Iraq i que passaran a mans de les autoritats iraquianes en un període de sis mesos, els devers 1.000 reclosos a la base aèria de Bagram (a l’Afganistan) i els que queden fora de les estadístiques oficials al Marroc i a altres països aliats en la "guerra contra el terror".

Cal assenyalar que, segons les denúncies de Reprieve, Balears no entra en les principals àrees on solen operar aquestes embarcacions carceràries, que pel que sembla solen fer-ho de manera itinerant a l’oceà Índic.

A l’interior d’aquests vaixells, els presoners –detinguts a l’Afganistan, l’Iraq, Alemanya i al Regne Unit, entre d’altres– són interrogats i, després, enviats a centres de detenció en tercers països. Preguntada pels periodistes, Guttridge va dir que no tenia constància que cap vaixell d’aquest tipus hagués recalat a les Illes.