Més de 800 morts i 3.000 ferits, un balanç absurd i un escenari dantesc. Aquest és el panorama a la franja de Gaza després de la invasió militar d’Israel, que ahir es tornà encara més cruenta. Els bombardeigs de la milícia jueva es varen intensificar i es registraren més matances de civils. En aquest sentit, el màxim líder del moviment palestí Hamàs, Jaled Mishaal, va posar ahir una sèrie de condicions per tal d’acceptar un final de les hostilitats a Gaza. Així, va afirmar que no admetrà cap armistici mentre continuï l’ocupació israeliana.
"Residents de la Franja, pròximament l’Exèrcit israelià atacarà amb major intensitat els túnels, els arsenals i les activitats terroristes. Per a la vostra seguretat i la de les vostres famílies, allunyau-vos dels elements terroristes". Això indicaven milers de fulls volants llançats per avions israelians sobre territori palestí. Aquesta campanya preludiava allò que el comandament militar israelià va qualificar com a "tercera fase" de l’operació Plom, l’entrada a la Franja de reservistes per tal d’estendre els atacs que després dels primers bombardeigs aeris i navals van iniciar centenars de tancs i milers de soldats d’infanteria en la segona setmana d’ofensiva.
Vuit membres d’una mateixa família a Yebalia, tres civils a Beit Lahia, dues persones en un camp de refugiats a Shati. Són danys col·laterals "acceptats" també per les Nacions Unides? L’ONG Human Rights Watch (HRW) i Creu Roja continuen denunciant la precària situació dels civils i acusaren l’Exèrcit israelià d’utilitzar munició amb fòsfor blanc en els seus atacs sobre Gaza, considerat il·legal per la passiva comunitat internacional. D’altra banda, dos avions amb 54 tones d’ajuda d’emergència obriren ahir un "pont humanitari" entre l’Estat espanyol i Palestina, que es mantindrà previsiblement la setmana que ve amb la tramesa de més material.
Tanmateix, els passos de Gaza encara estan tancats amb motiu del sàbat, el dia sant jueu. Paradoxes. Des d’Egipte, la diplomàcia "va intensificar" també el ritme dels seus esforços i Mahumd Abàs, president de l’ANP, es reuní ahir amb el president egipci per intentar acostar-se a la solució dialogada. Els resultats encara no són patents.
Espanya també envia equips militars
Mentrestant, els Estats Units reiteraven ahir un cop més el seu suport a l’Executiu sionista de Shimon Peres. Així, fonts oficials afirmaren que la Casa Blanca estudia la manera de contractar un vaixell mercant que dugui centenars de tones d’armament a Israel des de Grècia, a final d’aquest mes. Aquest vaixell, que farà dos viatges des del port d’Astalos fins al d’Ashdod, a Israel, transportarà 325 contenidors amb el que es defineix com a "munició". Concretament, els informes parlen de 3.000 tones de "material perillós". El departament de Defensa nord-americà no ha volgut valorar per ara aquesta informació.
D’altra banda, no en són els únics, i també ahir es conegué que el Govern espanyol vengué a l’Exèrcit d’Israel durant el primer semestre de 2008 equips de visió nocturna i material de defensa, com ara màscares antigàs i vestits blindats, a més de determinades substàncies químiques. Aquestes dades, presents al darrer informe d’estadístiques sobre exportacions de material de defensa que el Ministeri d’Indústria ha enviat al Congrés, han suscitat les crítiques d’ICV i d’ERC.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El sionisme és feixisme per més que tengui el suport de Conxa Forteza Bruno, Miquel Segura i Pilar Rahola. Que s'ho facin mirar aquests col·laboradors del genocidi.
Sembla que la majoria de crítiques, sempre que surt el tema del conflicte arabo-israelià, només es centra en els darrers i puntuals successos i deixa de banda la situació original: quan l'any 1948, l'Organització de Nacions Unides va aprovar la divisió de Palestina en dues zones: una l'Estat d'Israel i la resta en poder del àrabs de Palestina. Si es recorda que els palestins no acceptaren aquesta decisió en declarar la guerra al nou Israel, no es mal d'entendre que l'ONU, si més no, se sentís menyspreada. No sembla tan estrany, si es mira des d'aquesta perspectiva, que hom pugui considerar aquest llarg i difícil conflicte com a una mena d'intent de crida a la guerra santa que feren els palestins contra l'enemic occidental que, lluny de deixar-se esporuguir, mai no ha deixat de contraatacar i fins i tot d'aprofitar la superioritat militar que a anat acumulant a la zona. El temps i els esdeveniments posteriors a la fita esmentada ens constaten que simplement es va quedar en això: un intent. Des d'aleshores, en no voler resignar-se al fet, i no voler negociar solucions pacífiques en qualitat de perdedors, doncs, sembla que en paguen les conseqüències. Per ventura els palestins encara tenen esperances que la resta del món musulmà respondrà a la mencionada crida (sembla que ja caducada) només per la seva causa. Pobres ingenus caparruts. Trist...
Aquest diari si foss en castellan estaria bé que defansad els palestins o els moretum, però resulta que per llegir-lo han de sebre balear i els balears que saben llegir estan per damunt de la mitja en cultura general. Aquest diari no seguex la norma de dirigir-se an els seus possibles lectors que no són del tercer món ni del quart. Se ha de escriure per lectors del primer món, lo més culte, lo més fí, lo més intel·ligent, lo màxim de qualitat.