TW
0

Tancs, bombes i enfrontaments cos a cos dibuixaven l’escenari d’una Gaza que pateix les conseqüències d’una invasió militar en tota regla. I com si fos un infant consentit, Nacions Unides permet i accepta en silenci una incursió d’aquestes característiques, que ja ha causat devers 500 morts, un gran nombre dels quals són civils. Ahir, l’Exèrcit sionista dividí Gaza en dues parts quan les seves unitats entraren des del lloc fronterer de Karni fins a la mar, cosa que féu completament impossible passar entre el nord i el sud. La tàctica de dividir el territori, de 40 km de llarg per 15 d’ample i on viuen un milió i mig de persones, té com a finalitat tancar les vies de comunicació i d’abastiment d’Hamàs i altres grups armats.

L’operació es va produir al mateix temps que se succeïen enfrontaments cos a cos entre les tropes israelianes i els milicians palestins. Un dels atacs més cruents va costar la vida a una mare i als seus quatre fills, que moriren en un bombardeig aeri a l’est de la ciutat, que va començar a ser assetjada per tancs israelians i els carrers de la qual són deserts, amb desenes d’edificis destruïts. A la capital de la Franja només se sent el so dels avions israelians, d’explosions i de trets d’artilleria. I tot sense que l’ONU hagi estat capaç d’emetre cap resolució. A Nova York, el Consell de Seguretat es reuní dissabte de matinada per estudiar la situació a Gaza sense que els seus quinze membres fossin capaços d’acordar una declaració conjunta sobre aquesta qüestió.

Notícies relacionades

"Com a president del Consell he de dir que no hi va haver acord entre els membres després de la llarga sessió de consultes, encara que sí que hi va haver fortes convergències per instar a un alto el foc immediat, permanent i plenament respectat", anuncià l’ambaixador de França davant l’ONU, Jean Maurice Ripert. Això sí, paraules no en falten i, poc abans de sortir cap al Pròxim Orient, els integrants d’una missió diplomàtica de la UE van fer ahir una crida a un alto el foc immediat a Gaza, alhora que van demanar un major accés d’ajuda humanitària a la zona. Aquesta no hi arribarà, si més no de moment, ja que Tel Aviv no permet l’entrada de subministraments a la Franja.

Tanmateix, el confiat executiu jueu tractava ahir de justificar les operacions militars en veu del seu ministre de Defensa, Ehud Barak, qui afirmà durant una conversa amb el ministre d’Afers Exteriors britànic, David Miliband, que tot i que Israel no desitja un front al nord, amb referència al Líban, faran el que considerin necessari. Una altra definició? "Una operació inevitable", segons assegurava ahir el primer ministre israelià, Ehud Olmert, en la seva primera intervenció pública des que es va iniciar l’ofensiva per terra a la Franja palestina. El portaveu del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), Fawzi Barhoum, va respondre ahir afirmant que l’absència d’una condemna de la "matança" per part d’Israel demostra que el Consell de Seguretat de l’ONU és una "farsa" i que és còmplice dels Estats Units i d’Israel.

Precisament sota aquest lema i amb la petició que els governs escoltin els crits de la població palestina, milers de persones tornaren a manifestar-se ahir arreu del món. Dèbilment i de moment sense repercussió a la pràctica, comencen a sentir-se certes crítiques a l’ofensiva jueva des d’alguns d’aquests executius. Ahir, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, mantingué converses amb el president gal, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per "analitzar" la situació. També els caps d’Estat de Rússia, Alemanya i el Regne Unit començaven a plantejar-se que s’haurà de fer alguna cosa per solucionar el conflicte israelià i palestí. No és una qüestió trivial, ni s’han de prendre decisions a la lleugera, però quan els morts es compten per desenes, les gestions "diplomàtiques" haurien de tenir la decència d’accelerar-se, almenys.