TW
0

"No serà fàcil ni tampoc breu". Tan clar com fred va ser el ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, a l’hora de parlar de l’atac més mortífer en almenys dues dècades que ha emprès Israel sobre Gaza. "Hi ha un moment per a la calma i un altre per a la lluita, i ha arribat el moment de lluitar", afirmà en resposta als coets tirats per Hamàs després de la ruptura de la treva.

La tremenda ofensiva militar de l’Exèrcit d’Israel es cobrà la vida, pel cap baix, de 225 persones. Els bombardejos se centraren a la localitat de Jan Yunis i al pas de Rafah.

L’ofensiva començà el dematí amb el llançament d’almenys 40 míssils des d’avions F-16 israelians contra les casernes de la força de seguretat d’Hamàs a la capital de la Franja, particularment sobre la seu central del contingent policíac del grup islàmic i sobre el port de la ciutat. L’atac continuà amb el llançament de projectils de tancs israelians apostats a l’est i al sud de la Franja, les comunicacions de la qual estan completament tallades.

Els bombardejos d’Israel s’estengueren a altres instal·lacions, com ara un parc de bombers i la presó de Sudaniya, on hi havia entre 70 i 100 presos d’Al Fatah. Des del primer dels atacs i a mesura que el dia avançava, la xifra de morts anà augmentant exponencialment fins a sobrepassar els 225, encara que algunes fonts asseguraven que n’hi havia més de 500. Així mateix, es calculava que els ferits eren devers 350.

Entre les víctimes mortals es troben alts càrrecs, com ara el cap de la Policia, Tawfiq Haber, i el dirigent de la Força Executiva d’Hamàs, Ismaïl Jaabry. Tanmateix, fonts d’Al Fatah confirmaren que Hamàs vol ocultar la identitat d’alguns dels seus morts "per no causar el pànic entre la població".

El pitjor atac en 40 anys

Es tracta de l’atac més important després del final de la treva, entre Hamàs i Israel, anunciat la setmana passada. La ministra d’Exteriors d’Israel, Tzipi Livni, prometé que les forces israelianes actuaran per aturar el llançament de coets des de la Franja, just després que el Govern aprovàs la resposta militar a aquestes accions.

A més, aquest és l’atac amb més morts des de la guerra de 1967.

Per la seva banda, el president egipci, Hosni Mubarak, mitjancer en l’acord de cessació de les hostilitats, li demanà que es comprometi a recuperar l’alto el foc amb les faccions palestines. "Hamàs ha d’entendre que el nostre desig de viure en pau no significa que estiguem disposats a permetre que continuï els seus atacs. Israel farà tot allò necessari per protegir els seus ciutadans", explicà Livni al Caire, on es reuní amb les autoritats egípcies.

Els dos governs palestins, el d’Hamàs a Gaza i el d’Al Fatah a Ramal·lah, han decretat tres dies de dol oficial als territoris palestins en record de les més de 200 víctimes dels bombardejos israelians

El cruent atac israelià desencadenà les reaccions de la comunitat internacional. Encara que en un primer moment el Govern dels EUA no demanà l’alto el foc a Israel, sinó just que no hi provocàs víctimes civils, l’emergent recompte de víctimes va fer canviar de parer l’Administració i la secretària d’Estat nord-americana, Condoleezza Rice, demanà el restabliment immediat de l’alto el foc a Gaza. A més, manifestà la seva condemna dels atacs amb coets perpetrats contra Israel, que causaren un mort, i responsabilitzà Hamás de la fi de la treva.

El Govern espanyol exigí el final immediat de la violència a la Franja. El ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació, Miguel Àngel Moratinos, censurà la resposta "desproporcionada" de l’Exèrcit israelià, a més de manifestar la seva "ferma condemna de la irresponsable provocació d’Hamàs" pel llançament de coets.

El president francès, Nicolas Sarkozy, expressà la seva "preocupació més profunda" per l’escalada de violència i per "l’ús desproporcionat de la força" durant el bombardeig.