Els líders europeus cercaran un acord sobre estímul fiscal i canvi climàtic

Tenint en compte la complexitat dels temes, la cimera començarà abans del que és habitual, a les 15:00 hores, amb el tradicional encontre dels líders europeus amb el president de l'Eurocambra, Hans-Gert Poettering. Aquest es quedarà a més per discutir el primer punt de l'agenda, sobre quina solució donar-li al Tractat de Lisboa, que es troba bloquejat pel 'no' en el referèndum celebrat a Irlanda el juny.

Després d'escoltar el primer ministre irlandès, Brian Cowen, el president francès, Nicolas Sarkozy, presentarà als seus col·legues propostes sobre “una via comuna a seguir per aconseguir l'objectiu de l'entrada en vigor del Tractat”, segons ha explicat a la carta d'invitació remesa als seus homòlegs europeus.

Els líders europeus oferiran a Irlanda garanties addicionals que es respectarà la neutralitat militar irlandesa, que els temes de fiscalitat continuaran sotmesos a la regla d'unanimitat i que la UE no abordarà la qüestió de l'avortament. A més, acceptaran que no es redueixi la talla de la Comissió com preveu el Tractat de Lisboa sinó que segueixi havent-hi un comissari per país, cosa que el seu propi president, José Manuel Durao Barroso, ha dit que acceptarà. A canvi, Cowen podria obrir la porta a convocar un nou referèndum.

A continuació, els dirigents abordaran el paquet de mesures sobre canvi climàtic. Sarkozy ha destacat que les negociacions entre els Vint-i-set i amb l'Eurocambra “han progressat considerablement” durant les últimes setmanes i que en la majoria dels temes ja s'han trobat “compromisos acceptables per a tots”.

Per això, les discussions dels líders europeus se centraran en les “qüestions clau” que encara estan obertes: què fer per evitar deslocalitzacions d'empreses europees a tercers països amb criteris menys estrictes de lluita contra el canvi climàtic, quines compensacions oferir als països de l'ampliació pel major esforç que els suposarà reduir emissions, i la durada de les derogacions que s'oferiran als nous socis perquè les seves empreses elèctriques no hagin de subhastar des del principi el 100% dels permisos d'emissió.

L'acord que es perfila consistiria en permetre que la majoria de les indústries comunitàries (el 90%) continuïn rebent de franc els drets d'emissió, i no introduir un sistema de subhastes com pretenia la Comissió, almenys fins que hi hagi un acord internacional contra el canvi climàtic en el qual hi hagi presents Estats Units i la Xina, segons han informat fonts diplomàtiques. Es busca així acontentar sobretot Alemanya, encara que la majoria d'Estats membres i també l'Eurocambra estan disposats a acceptar-ho, segons les fonts consultades.

Només el sector elèctric haurà de pagar pel 100% dels permisos a partir de 2013, una cosa que no agrada als països de l'ampliació. La solució més probable consistirà a oferir als nous socis un període transitori, de manera que el seu sector elèctric només hagi de pagar el 2013 el 50% dels drets i arribar al 100% el 2016.

L'enorme reducció en el percentatge de subhastes no afectarà els objectius de reducció d'emissions, però sí que posarà en risc el mecanisme de solidaritat dissenyat per Brussel·les per ajudar els països de l'ampliació a complir els objectius. La Comissió havia proposat que cada país es quedàs amb el 90% dels diners recaptats en les subhastes i que el 10% restant es repartís atenent el PIB per càpita per reforçar la solidaritat amb els països més necessitats. Aquest mecanisme permetia que Espanya rebés el 102% dels diners.

Alemanya i el Regne Unit s'oposen a aquest fons de solidaritat, mentre que els països de l'ampliació exigeixen que s'augmenti. Així, per exemple, Eslovàquia ha proposat modificar aquest sistema de repartiment que cada Estat membre es quedi amb el 85% dels diners i que el 5% extra es destini exclusivament als països de l'ampliació, la qual cosa perjudicaria Espanya, que rebria prop de 100 milions d'euros a l'any, segons les fonts consultades.

Al marge d'aquest enfrontament entre els antics 15 Estats membres i els països de l'ampliació, l'altra gran incògnita de la cimera serà la posició que adopti Itàlia. El seu primer ministre, Silvio Berlusconi, ja va amenaçar en l'última reunió d'octubre amb vetar tot el paquet per considerar-lo massa costós per a l'economia italiana.

RESPOSTA A LA CRISI ECONÒMICA

Rere la tradicional foto de família, els líders europeus abordaran a partir de les 20:00 hores en el sopar, amb la participació del president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, la crisi econòmica i la resposta que ha de donar la UE. Sarkozy destaca a la seva carta que la crisi econòmica requereix de la Unió “una resposta unida, forta, ràpida i coordinada, deixant a cada Estat membre jutjar quines són les mesures més ben adaptades a la seva situació nacional”.

Aquesta resposta ha de comportar “mesures immediates” per contrarestar la desacceleració, però també ha de preparar el futur d'Europa a termini més llarg, afavorint inversions en sectors com la I+D o les energies verdes. Alhora, s'ha de garantir l'estabilitat pressupostària “a llarg termini”. “Hem d'acordar un pla de reactivació que respongui a totes aquestes exigències”, assenyala Sarkozy.

S'espera que els Vint-i-set donin el seu vistiplau a la proposta de la Comissió Europea de posar en marxa un pla d'estímul fiscal equivalent a l'1,5% del PIB comunitari (200.000 milions d'euros) per sostenir la demanda i combatre la recessió. També acordaran que correspon als Estats membres adoptar mesures per valor de l'1,3% del PIB -encara que aquest percentatge és una mitjana perquè cada país haurà de fer un esforç d'acord amb la seva situació econòmica- mentre que el pressupost comunitari posarà el 0,2% restant.

Tot i així, segueixen els desacords sobre com portar aquest pla a la pràctica. Molts països consideren que Alemanya està essent massa prudent i que la seva situació pressupostària li permetria un pla d'estímul més ambiciós que redundaria en benefici de tots. El propi Durao Barroso ha dit que segons el seu parer tots els països hauran de revisar a l'alça els seus esforços el 2009 davant la gravetat de la situació econòmica.

També hi ha discrepàncies sobre quines mesures concretes adoptar. Destaca el rebuig general que ha suscitat la decisió del Regne Unit de rebaixar el tipus d'IVA normal del 17,5% al 15% per estimular el consum. Cap altre país no seguirà aquest exemple. No hi ha acord tampoc sobre la proposta de Brussel·les de generalitzar el tipus d'IVA reduït als serveis que requereixen molta mà d'obra ni als béns i serveis ecològics.

Finalment, els Estats membres rebutgen la proposta de la Comissió d'utilitzar 5.000 milions d'euros de diners no gastats del pressupost comunitari, fonamentalment d'ajuts agrícoles, per invertir en interconnexions, estalvi energètic i energies renovables.

Tots els detalls pendents de les discussions d'aquest dijous tornaran a abordar-se en la sessió del Consell Europeu de divendres, que podria allargar-se durant tota la tarda i fins i tot la nit per aconseguir un acord.