La crisi econòmica de Zimbabue, país aïllat i un dels molts oblidats d’Occident, té en l’actualitat un sistema sanitàri més que dèbil. El seu govern, doncs, no pot fer front a una malaltia que fa pocs anys tenia controlada: el còlera, que es transmet generalment per la ingestió d’aigua contaminada. Després de la mort de més de 500 persones per un brot de còlera i més de 12.000 d’infectades, segons organismes humanitaris, el Govern de Zimbabue declarà ahir l’estat d’emergència nacional i va sol·licitar urgenment ajuda internacional per frenar l’expansió de la malaltia, que pot provocar una epidèmia.
"Els nostres hospitals centrals literalment no funcionen. El nostre personal està desmotivat i necessitam el vostre suport per assegurar que tornin a treballar i perquè és reactivi el nostre sistema sanitari", manifestà en la seva crida el ministre de Sanitat, David Parirenyatwa. El responsable de Sanitat explicà que Zimbabue necessita medicaments i equipament mèdic, a més de menjar per als pacients i per als programes d’alimentació infantil. El sector sanitari de Zimbabue es troba en aquest moment col·lapsat: no hi ha prou ingressos per pagar els recursos essencials ni a metges i infermeres. La xarxa d’aigua tampoc no funciona, fet que obliga la majoria de la població a anar-la a cercar a pous, generalment contaminats, la qual cosa provoca l’expansió de la malaltia i l’augment del nombre de víctimes.
Des de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) s’estima que la xifra de finats pel brot de còlera puja a 565, i la capital, Harare, n’és la zona més afectada del país. El viceministre d’Aigües i Desenvolupament d’Infraestructures, Walter Mzembi, alertà ahir que el seu departament només disposa de químics de tractament d’aigua per tres mesos. Per aquest motiu, la necessitat d’aconseguir doblers per poder despotabilitzar l’aigua en un període curt de temps és qüestió de vida o mort.
Ajuda internacional
Davant l’alarma de Zimbabue, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va enviar-hi 13 tones de productes mèdics. La tramesa inclou material contra el còlera, a més de 4.000 litres de sals de rehidratació, infusions, antibiòtics, agulles, guants i altres subministraments. Així mateix, caldrà continuar treballant per facilitar l’accés de la població a aigua potable. Per aquest motiu, el CICR en continuarà transportant com fa des del mes de novembre passat. A més, la Creu Roja ha perforat pous a les policlíniques de Budiriro i Glen View, i aviat s’hi instal·laran les bombes d’aigua. L’organització també està reparant els pous perforats existents a les policlíniques de Rutsanana i Mabvuku, a Harare, per tal de garantir la qualitat de l’aigua que ingereix la població i intentar evitar d’aquesta manera l’expansió de la malaltia.
"Malaltia de pobres"
El còlera és una infecció intestinal aguda causada per la ingestió d’aliments o d’aigua contaminada. Té un període d’incubació molt breu (entre un i cinc dies) i els infectats pateixen de forta diarrea, indolora i aquosa, juntament amb vòmits que causen ràpidament la deshidratació greu del cos i provoca la mort si no es tracta. El còlera representa en l’actualitat una amenaça mundial i un indicador del grau de desenvolupament social, ja que suposa una amenaça mortal per als països que no poden garantir uns mínims pel que fa a la higiene, ni l’accés a aigua potable. Es calcula que cada any 900 milions de persones pateixen aquesta malaltia i en moren dos milions, que ve a ser tota la població d’Eslovènia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El nostre món. Mentre uns Governs i empresaris es poden gastar vint milions d'euros, en una cúpula a les Nacions Unides Altres persones no tenen ni accés a l'aigua potable. Es podrien escriure més absurds respecte a la "justícia distributiva". I jo em deman si existeix alguna voluntat real de modificar-ho i després pens que si existís ja s'hauria arreglat.Se'm fa molt costa amunt haver d'aprendre a viure amb aquests absurds, però hi són; aquests i molts d'altres. Viure en un món ple d'incongruències flagrants. Sembla que la Vida, de cada cop es troba més infravalorada, i de cada cop davalla més en l'escala de valors mundial.Fa molts anys que hem sembrat vents i ara recollim aquestes tempestes. Un dia, ens jutjarà la història i sent que ens sortirem molt mal parats.