"És terrible que un símbol viu de la història de Berlín i d’Alemanya s’hagi deteriorat fins a aquest punt, és necessari tornar-li la seva autenticitat i la seva brillantor", explicava el germanicoiranià Kani Alavi, impulsor i coordinador del projecte. Alavi ha aconseguit implicar en el seu programa de restauració 113 dels 118 artistes que ja van rubricar amb les seves paletes l’obertura de Berlín Oriental –cinc dels quals han mort– i cinc creadors més que van col·laborar en la "decoració" inicial i assumiran el paper d’aquests companys.
Després de l’acte de commemoració de la caiguda del mur, previst per a avui, el primer dels artistes, brotxa en mà, iniciarà la restauració de les pintures primitives –pràcticament irrecognoscibles–, en un tram d’uns 45 metres de longitud. "La climatologia i les baixes temperatures de l’hivern ens impediran treballar més d’un mes a l’East Side Gallery. Calcul que reprendrem el programa el febrer i que la resta d’artistes s’anirà sumant a la restauració a partir del març, quan millori el temps," va explicar el coordinador.
Alavi, que figura en els artistes que van immortalitzar sobre el formigó la nova llibertat berlinesa, defineix tota l’operació com un "vertader desafiament logístic", especialment per la coordinació dels treballs i dels creadors, però sosté que és una cosa "que s’havia de fer. Ja l’any 2000, Alavi va reunir més de mig milió d’euros per restaurar part de l’East Side Gallery, però ara, vuit anys després, aquests mateixos trams tornen a mostrar signes de deteriorament.
L’artista, que ha criticat insistentment la falta de suport institucional, va al·ludir a la "falta de compromís" de les autoritats locals i va explicar que la seva devoció pel projecte l’ha portat a reunir ara més de dos milions d’euros entre fons locals, estatals, europeus i aportacions privades. Tanmateix, calcula que tot el projecte requerirà un desembossament d’entre 2,5 i 3 milions d’euros. "Fa anys, les autoritats em deien que estava boig, que això no es podia aconseguir. Per això, vaig preferir donar a particulars i a empreses privades la possibilitat de salvar de la destrucció un monument tan important històricament com aquest", va indicar.
La majoria dels grafits originals estan greument deteriorats, inclòs el famós Petó de cargol, entre Leónidas Breznev i Erich Honecker, els caps soviètic i de l’Alemanya comunista, respectivament, a començament dels anys 80. Va ser una de les imatges emblemàtiques de l’East Side Gallery, però actualment només continua visible a les botigues de "souvenirs" adjacents, mentre que l’original s’exhibeix en estat lamentable.
La malparada East Side Gallery és un espai a l’aire lliure i, per tant, gratuït, d’1,3 quilòmetres de llarg i a vores del riu Spree, al districte de Friedrichshain i un dels llocs de culte de milions de turistes cada any. Fonamentat provisionalment la nit del 13 d’agost de 1961, quan la ciutat va ser dividida amb filferros d’arç, l’anomenada franja de la mort va arribar a assolir els 165 quilòmetres entre el tram que va separar diametralment la ciutat i el que va acordonar tot el sector oest, per aïllar-lo de la regió circumdant de Brandenburg.
Unes 125 persones van perdre la vida en intentar creuar-la, segons les xifres de víctimes documentades, i milers de famílies van quedar separades des d’aquell dia i fins al 9 de novembre de 1989, la data històrica en què el règim de la República Democràtica Alemanya (la RDA) va cedir a la pressió i va obrir el mur.
5.000
La franja de la mort. Durant l’existència del mur es comptabilitzaren unes 5.000 fugides a Berlín Occidental; 192 personas moriren per trets en tractar de creuar-ho i 200 més resultaren ferides de gravetat. Devers 50 persones aconseguiren fugir amb èxit, entre els quals hi havia els qui escaparen mitjançant un túnel de 145 metres que fou cavat pels berlinesos el 1964.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.