Una herència ben complicada

Serà el proper 20 de gener quan el nou inquilí de la Casa Blanca formarà govern i definirà les pautes que marcaran el nou rumb del país. Tot i així, ja ha començat. Després de la tensió i de les emocions viscudes en la nit de dimarts, Barack Obama ja s’ha embarcat en la formació del seu equip i a preparar la transició governamental.

És conegut per tothom que l’herència que el president en funcions George W. Bush ha deixat al seu successor no és gens falaguera. Una greu i preocupant situació econòmica que ofega no només les famílies, sinó els grans bancs i multinacionals, una política exterior penosa i demorades i incomplertes reformes socials són només alguns dels reptes que haurà d’assumir el polític demòcrata de 47 anys. La promesa fou el canvi i ara s’ha de convertir en fets. En els propers dies s’espera que Obama nomeni els membres del seu gabinet, en concret el seu cap; que es fiqui al dia en assumptes d’Intel·ligència i que es decanti per un nou secretari del Tresor amb pes suficient perquè faci costat a les seves propostes en matèria econòmica.

Així, s’haurà de veure cap on bufaran els vents de renovació. Els americans estan ara a l’aguait per saber quins seran els seus moviments inicials, si mantindrà les rebaixes d’impostos a la classe mitjana i les ajudes en les hipoteques als més desfavorits; si universalitzarà la sanitat o si optarà per una política exterior de respecte i no d’imposició, com anunciava durant la campanya.

A més, també s’espera un impuls cap a les polítiques socials i que el simbolisme de l’elecció del primer president negre en la història del país no quedi en un simple referent èpic. "Qualsevol pot arribar al lloc més alt". S’espera que el demòcrata no perdi allò que l’impulsà cap al món de la política i que canviï el lloc que la superpotència ocupava al món. El canvi climàtic, les relacions internacionals amb països com Cuba i Espanya (degradades des del canvi del Govern Aznar) i una reorientació de la política bèl·lica en les guerres a l’Iraq i a l’Afganistan, entre d’altres, suposen algunes de les esperances que el poble americà i també la comunitat internacional han dipositat en un sol home. Aquesta és la victòria i la recompensa. Mans a la feina.