"Yes, we can". El lema del canvi i la crida a la unitat han arrelat profundament en l’esperit d’una nació que se sentia dividida i decebuda, incapaç d’assumir el lideratge del qual una vegada havia gaudit. Els Estats Units d’Amèrica han fet història, i ho han aconseguit situant la personificació del somni americà al capdavant de la Casa Blanca.
El demòcrata Barack Obama s’ha convertit així en el primer polític afroamericà que arriba a la presidència de l’Imperi.
De pare kenyà i de mare nascuda a Kansas, l’origen humil del senador llicenciat en Dret a Harvard ha marcat la seva trajectòria política. Un cop finalitzats els estudis, es traslladà des de Hawaii, on vivia amb la seva família a Chicago, que es convertiria en la seva llar. Allà realitzà activitats comunitàries amb diverses associacions i, més endavant, exercí com a advocat de Dret civil. El 1996, aconseguí un escó per al Senat a Il·linois i començà la seva carrera política.
L’any 2004, quan encara era un desconegut, el candidat John Kerry es fixà en ell i li encarregà el discurs central de la convenció demòcrata, discurs que es convertí en un dels primers referents de la seva magnífica oratòria. "En cap altre país la meva història no seria possible", afirmà. El mite havia començat.
Passà a ser un ídol per als sectors més joves i progressistes i la seva candidatura ha suposat un abans i un després en la història del partit.
Ahir, el somni deixà de ser-ho i milers d’americans i de ciutadans de tot el món sortiren al carrer per celebrar-ho. A mesura que avançava la nit, els sondejos a peu d’urna mostraven com, a poc a poc, el mapa que tothom ha arribat a conèixer gairebé com el palmell de la mà prenia el color blau dels demòcrates.
Els estats clau com Ohio, Penssilvània i Nou Mèxic, es decantaren pel candidat afroamericà, mentre que altres com Texas i Wyoming mantenien la tradició republicana.
Els delegats necessaris per aconseguir la victòria eren 270, i en els primers 15 estats on acabà l’escrutini Obama ja n’aconseguia 200.
El multitudinari encontre va ser al Grant Park, en la seva original Chicago. Devers 70.000 persones hi reberen Obama amb crits plens d’entusiasme, mentre estaven expectants pel seu esperat discurs.
"Si encara hi ha qui dubta que els EUA són un lloc on tot és possible; qui es demana si el somni dels nostres fundadors continua viu; qui encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit en té la resposta", començava Obama amb un ampli somriure adreçat als seus seguidors.
El demòcrata no oblidà en absolut les "minories" que han impulsat la seva meteòrica carrera, ni el seu missatge d’atenció de la diversitat, i els dedicà les primeres frases: "És la resposta dels joves, dels ancians, dels pobres, dels negres, blancs, hispans, homosexuals, heterosexuals, indígenes... Som i sempre serem els Estats Units d’Amèrica".
A continuació, dedicà unes paraules al seu antagonista, el senador republicà John McCain, que qualificà de lluitador, i lloà la seva tasca de l’època de militar. "Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat". "Els felicit, a ell i a la governadora Palin. Ja estic desitjant col·laborar amb ells".
La seva mà dreta i la seva família ocuparen també un lloc estel·lar i emotiu en el discurs. "Al meu soci de viatge, un home que ha fet campanya des del cor [...] I jo no seria aquí sense el suport de la meva infatigable i millor amiga dels darrers 16 anys, la pedra de la nostra família, l’amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació: Michelle Obama". I finalment, el record més agredolç, el de la seva padrina, morta al final de la campanya. "Ara ens veu i sé que el meu deute amb ella és incalculable".
Més endavant, tornà a fer una aclucada d’ull al públic: "Però especialment, no oblidaré a qui pertany de ver aquesta victòria. A vosaltres". "Els nord-americans han demostrat que un Govern del poble, elegit pel poble i per al poble, no ha desaparegut de la Terra", assegurà.
A continuació, apel·là als problemes amb què s’haurà d’enfrontar quan dirigeixi el seu Executiu. "Mentre nosaltres som aquí, hi ha valents que es desperten a l’Iraq o a l’Afganistan, hi ha gent desvetlada perquè no sap com ha de pagar la hipoteca o l’educació dels seus fills. El camí serà llarg, però arribarem a port", augurà. "I ho farem com una sola nació, com un sol poble", insistí per llimar les diferències entre els partits.
"Aquesta és la genialitat dels EUA, que poden canviar. Aquest és el nostre moment: podem canviar", finalitzà amb emoció. Serà realment així? Hi estarem atents, ja que per ventura no seran sols paraules.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tot és possible menys que la perdiu torni col. Obama és un home de les multinacionals, finançat per les multinacionals i farà allò que interessi a les multinacionals, que no és precisament avançar cap a un model progressista.
Enhorabona, molts d'anys i felicitats. Encara no es temps de Nadal, però: El Messies es nat!, diuen els evangelis. L'estrella guià als tres mags d'orient cap a Betlem, allà els esperava el messies fill de Deu. Ara un altre messies ha nascut, no a Betlem, sinó als EUA i no viurà a Jerusalem sinó a Washington... Però com a pastor i acompanyat de la seva tracalada d'apòstols, també haurà de guiar al seu poble i a tota la humanitat per al camí de la veritat i del be. Somií en el dia en que el ben derrotat guanyarà al mal triomfant. Barack Obama ha escrit no una, sinó mil noves pagines seguides en la historia. Quaranta i cinc anys desprès del “I have a dream†de Martin Luther King, avui el seu somni s'ha vist complert. Tots som iguals, blancs o negres, rics o pobres, grassos o prims, metges o picapedrers... Obama ha llevat el boirum que cobria el cel de la terra, Obama ha estat la il·lusió de milers de persones que encara creuen en alguna cosa, que encara tenen l'esperança de aquest món canviï. Veu energètica que commou , magnetisme i intel·ligència, voluntat de ferro, força simbòlica i raó poderosa pareixen unir-se en el president electe dels EUA. La història es desencadena o canvia per la irrupció en ella de individus assertius, idees i missatges nous, i sobretot decisions adequades i oportunes. El moment es de inflexió, i el camí inaugurat per Ronald Reagan canviarà, no com un pèndol inercial que torna cap a l'estatisme. El viratge s'orientarà cap a una síntesis pragmàtica i creativa entre el necessari New Deal que tots esperen i la indispensable eficiència i poder de innovació de ofereixen els mercats competitius. Obama, com ell mateix va dir en el seu discurs triomfal, serà President dels EUA amb un planeta en crisi, una economia amb problemes de falta de “calci†i una greu problemàtica ambiental mundial. Després de vuit meravellosos i inoblidables anys amb el nostre gran amic Jordi (George Bush) el canvi ha arribat. La intel·ligència i carisma d'Obama, i el profund significat moral que l'emboliquen facilitaran a tots retrobar-se i reconciliar-se amb els EUA en molts d'àmbits. Un especial serà la construcció d'un nou règim internacional que succeirà al Protocol de Kyoto a partir del 2012, i que intentarà combatre i contenir el canvi climàtic. El President electe en el seu programa electoral ha plantejat un nou sistema de “cap and trade†que implica regulacions sobre les emissions màximes permissibles de gasos d'efecte hivernacle i que s'assembla a l'estil del esquema europeu avui vigent. També ha proposat reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivells semblants de l'any 1990, al voltant del 2020, i disminuir-les un 80% per davall d'aquells principis al 2050. També vol vendre els permisos d'emissió per a empreses (i no regalar-los com feia fins ara a Europa), i amb això poder generar ingressos per més de 15000 milions de dòlars per a ajudar al desenvolupament d'energies renovables. De fet, obligaria a les empreses elèctriques a produir un 10% de la seva electricitat a partir de fonts renovables cap al 2012 i un 25% cap al 2025. Un dels punts més xocants es la posada en circulació d'un milió de cotxes híbrids abans del 2015, com també la modificació i/o construcció de nous edificis del govern per adaptar-los a la definició d'eficiència (eficients). També pareix a ser que els funcionaris tant a l'hivern com l'estiu hauran d'abrigar-se o anar amb banyadors respectivament, ja que també pretén reduir el consum d'energia federal. L'únic criticable es que mantindrà els subsidis a l'etanol establerts per Bush. (Però bé, es polític d'Illinois, estat amb forts interessos agrícoles). “Tinc un somni, un sol somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat i volgués Déu que ja no tingues necessitat de somiar-lesâ€. No tornis a somiar. Ets dins el somni. Xavier Rubert Fiol
Però, és negre, negre o només una mica morenet?
La victòria de Barack Obama amb el eslogan "Yes, we can", no per esperada ha estat menys celebrada. Diuen els experts en política que el més remarcable és la normalitat en que ha estat rebut aquest triomf d'un home de color sense emprar aquesta condició en campanya. Després, s'hi la fet, sense carregar les tintes, evocant la figura de una lluitadora negra de 106 anys. Obama representa l'esperança mondial de retornar a la pau, èmperò diuen que trigarà 18 mesos en sortir-ne d'Irak per augmentar les forçes nord-americanes i altres (atenció Zapatero) a Afganistán. El que ha quedat clar, en la contundent victòria d'Obama, és que el EEUU, per bé i per mal, són el líders mondials. No he sentit parlar a ningú d'imperialisme, però tot arribarà. Avui, al carrer, al bar, sembla que tothom, que no vol votar aquí, ha votat Obama. Un cas d'estudi pels sociòlegs del comportament humà com a ramat.
Que fara en michel jacson ara despres de veura el seu president
A Estudiantet: En comptes d'estudiar bajanades faries bé d'aprendre escriure en català. Què potser fas servir la gramàtica baléà?
A Llorenç Torn repetir el comentari que se ha perdud i no ha quedad registrad. He vist el certificad però no lo he pogud arxivar. Aquest certificad ès una cosa moderna, per l'any 1961 no empravan impression per ordenadors, un hospital o un registre civil haguess registrad a man o a machina de escriure. Lo que vull veure ès el facsímil del document del registre de l'any 1961 i no un certificad fet per ordenador. Si te interessa pot cercar altras pistas com: http://saguaenmuerto.blogspot.com/search/label/obama altre, "obama-expedient.pdf"
Estudiantet, supòs que això que dius es deu referir a la polèmica sobre el lloc de naixement d'Obama, ja que només pot aspirar a la presidència algú que hagi nascut a territori dels USA. Es tracta d'una intoxicació -de les moltes que han fet- els republicans. Aquí: http://fightthesmears.com/articles/5/birthcertificate trobaràs els fets sobre aquesta intoxicació i molts més desmentits sobre les diferents intoxicacions que han circulat durant la campanya
La enhorabona al primer president de color dels EEUU,aixó es un avanç en una societat que només fa 40 anys ser negre era un gran problema.Pero expectatives de canvi,poques.Amb La crisi s´ha demostrat qui de veritat comanda el mon, EL PODER FINANCER .
Ara ve la segona part. Serà president n'Obama o en Biden? Parex que no podrà esser-ho, ja que no cumplex els requisits. Hi ha pendent una demanda judicial contra el partid democrata per haver inscrit un candidat que no ho pot esser, lo que automàticament li pertocaria a en Biden.