TW
0

"Yes, we can". El lema del canvi i la crida a la unitat han arrelat profundament en l’esperit d’una nació que se sentia dividida i decebuda, incapaç d’assumir el lideratge del qual una vegada havia gaudit. Els Estats Units d’Amèrica han fet història, i ho han aconseguit situant la personificació del somni americà al capdavant de la Casa Blanca.

El demòcrata Barack Obama s’ha convertit així en el primer polític afroamericà que arriba a la presidència de l’Imperi.

De pare kenyà i de mare nascuda a Kansas, l’origen humil del senador llicenciat en Dret a Harvard ha marcat la seva trajectòria política. Un cop finalitzats els estudis, es traslladà des de Hawaii, on vivia amb la seva família a Chicago, que es convertiria en la seva llar. Allà realitzà activitats comunitàries amb diverses associacions i, més endavant, exercí com a advocat de Dret civil. El 1996, aconseguí un escó per al Senat a Il·linois i començà la seva carrera política.

L’any 2004, quan encara era un desconegut, el candidat John Kerry es fixà en ell i li encarregà el discurs central de la convenció demòcrata, discurs que es convertí en un dels primers referents de la seva magnífica oratòria. "En cap altre país la meva història no seria possible", afirmà. El mite havia començat.

Passà a ser un ídol per als sectors més joves i progressistes i la seva candidatura ha suposat un abans i un després en la història del partit.

Ahir, el somni deixà de ser-ho i milers d’americans i de ciutadans de tot el món sortiren al carrer per celebrar-ho. A mesura que avançava la nit, els sondejos a peu d’urna mostraven com, a poc a poc, el mapa que tothom ha arribat a conèixer gairebé com el palmell de la mà prenia el color blau dels demòcrates.

Els estats clau com Ohio, Penssilvània i Nou Mèxic, es decantaren pel candidat afroamericà, mentre que altres com Texas i Wyoming mantenien la tradició republicana.

Els delegats necessaris per aconseguir la victòria eren 270, i en els primers 15 estats on acabà l’escrutini Obama ja n’aconseguia 200.

Notícies relacionades

El multitudinari encontre va ser al Grant Park, en la seva original Chicago. Devers 70.000 persones hi reberen Obama amb crits plens d’entusiasme, mentre estaven expectants pel seu esperat discurs.

"Si encara hi ha qui dubta que els EUA són un lloc on tot és possible; qui es demana si el somni dels nostres fundadors continua viu; qui encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit en té la resposta", començava Obama amb un ampli somriure adreçat als seus seguidors.

El demòcrata no oblidà en absolut les "minories" que han impulsat la seva meteòrica carrera, ni el seu missatge d’atenció de la diversitat, i els dedicà les primeres frases: "És la resposta dels joves, dels ancians, dels pobres, dels negres, blancs, hispans, homosexuals, heterosexuals, indígenes... Som i sempre serem els Estats Units d’Amèrica".

A continuació, dedicà unes paraules al seu antagonista, el senador republicà John McCain, que qualificà de lluitador, i lloà la seva tasca de l’època de militar. "Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat". "Els felicit, a ell i a la governadora Palin. Ja estic desitjant col·laborar amb ells".

La seva mà dreta i la seva família ocuparen també un lloc estel·lar i emotiu en el discurs. "Al meu soci de viatge, un home que ha fet campanya des del cor [...] I jo no seria aquí sense el suport de la meva infatigable i millor amiga dels darrers 16 anys, la pedra de la nostra família, l’amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació: Michelle Obama". I finalment, el record més agredolç, el de la seva padrina, morta al final de la campanya. "Ara ens veu i sé que el meu deute amb ella és incalculable".

Més endavant, tornà a fer una aclucada d’ull al públic: "Però especialment, no oblidaré a qui pertany de ver aquesta victòria. A vosaltres". "Els nord-americans han demostrat que un Govern del poble, elegit pel poble i per al poble, no ha desaparegut de la Terra", assegurà.

A continuació, apel·là als problemes amb què s’haurà d’enfrontar quan dirigeixi el seu Executiu. "Mentre nosaltres som aquí, hi ha valents que es desperten a l’Iraq o a l’Afganistan, hi ha gent desvetlada perquè no sap com ha de pagar la hipoteca o l’educació dels seus fills. El camí serà llarg, però arribarem a port", augurà. "I ho farem com una sola nació, com un sol poble", insistí per llimar les diferències entre els partits.

"Aquesta és la genialitat dels EUA, que poden canviar. Aquest és el nostre moment: podem canviar", finalitzà amb emoció. Serà realment així? Hi estarem atents, ja que per ventura no seran sols paraules.