TW
0

Tal com ho fan els imitadors emmascarats de la imatge, els dos candidats a dirigir Amèrica des de la Casa Blanca mesuraren el cap de setmana passat les seves ja esgotades forces, fins arribar al seu límit.

Aquest darrer torcebraç vingué marcat per maratonianes sessions de mítings en alguns dels estats considerats clau, com fou el cas d’Ohio, Pennsilvània i Florida.

Avui arriba el final de la cursa i 153 milions de persones estan cridades a les urnes per elegir el nou president del país.

En aquesta cita, que és considerada com a històrica per a molts, el senador demòcrata Barack Obama partia com a favorit en totes les enquestes, si bé ahir, el republicà John McCain va començar a reduir l’avantatge a tan sols vuit punts.

S’espera una participació sense precedents. Enrere queden 21 llargs mesos de campanya que van començar amb unes dures primàries en el costat demòcrata i que han fet que els aspirants recorrin milions de quilòmetres a la recerca del vot. El temps dels discursos i de les propostes ha acabat i ara han de parlar les urnes.

Obama disposava ahir, segons els darrers sondejos publicats, del suport del 51 per cent dels enquestats, davant el 43 per cent que optaria per McCain.

L’obertura dels centres de votació depèn de cada estat, però sol ser a les sis del matí i el tancament a les vuit del vespre.

Obama manté un còmode avantatge davant McCain en totes les enquestes d’intenció de vot popular, encara que hi continua havent un important número d’indecisos, entorn del 8 per cent, que avui podrien donar sorpreses.

Les mirades dels candidats, dels seus estrategs i les dels ciutadans estaran concentrades en els mapes electorals. El vot en aquest país no és directe i el president és elegit pel col·legi electoral, format per 538 delegats que representen els 535 legisladors del Congrés bicameral.

La xifra màgica són 270 vots electorals i segons el complex sistema electoral nord-americà, el candidat que aconsegueix la majoria del vot popular en un estat se n’adjudica la totalitat dels que corresponen a aquest territori.

Les cartes han estat jugades i malgrat que l’aura del canvi, revestida en qui podria ser el primer president afroamericà sembla que hagi conquerit el món, no es descarta que l’arrel conservadora guanyi la darrera mà.