Qui serà el president?

El proper dia 4 s’acaba la correguda cap a la Casa Blanca per als dos candidats, republicà i demòcrata, i només un d’ells en sortirà victoriós. A escassos dies de l’esdeveniment, els sondejos continuen donant un avantatge a Barack Obama de més de deu punts.

Així, les darreres enquestes confirmen la tendència que apunta que el mapa electoral nord-americà es tenyirà de blau demòcrata.

Després d’una campanya dura que ha s’ha allargat gairebé dos anys, tant el senador per Illinois com el candidat republicà, John McCain esgotaren les estratègies, políticament correctes o no.

Dins de les files demòcrates la guerra oberta entre Obama i la senadora Hillary Clinton semblà en un primer moment haver perjudicat el jove i inexpert candidat, que pareixia no convèncer l’electorat davant l’experimentat heroi del Vietnam.

Tanmateix, segons avançaven les votacions en els diferents estats per decidir qui representaria cadascun dels partits majoritaris, l’ascens meteòric d’Obama aconseguia sorprendre el món sencer.

Una vegada proclamats oficialment els candidats, la batalla es va recrudir i la màxima "en la guerra tot s’hi val" fou aplicada per ambdues files. El veterà qüestionava la inexperiència del demòcrata, mentre que l’aspirant d’Illinois qüestionava la política exterior d’un seguidor la ideologia de George W.Bush. Més endavant, i passat l’efecte d’aquests primers retrets, les desqualificacions personals passaren a l’ordre del dia i mentre que McCain l’acusava fins i tot de "socialista" (màxim dimoni per als ianquis), Obama responia amb atacs al seu caràcter excessivament conservador en política migratòria i exterior.

Cadascú coneixia els seus punts forts i hi han incidit durant aquests mesos llargs; per McCain, la seguretat nacional, no garantida amb un president afroamericà (I amb orígens dubtosament musulmans? Recordem la polèmica foto publicada per l’equip de campanya republicà) , i per Obama, justament allò contrari, la política exterior, amb visions diferents dels conflictes oberts a Iraq o l’Afganistan.

I qui ha deixat el país en una crisi econòmica brutal, amb dues guerres obertes i la popularitat en els pitjor índex de la seva història? Bush, un dels exemples més dolents de com dirigir un país, segons els experts, partirà discretament per la porta de darrere.