El ministre d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, Miguel Angel Moratinos, va confirmar avui que hi haurà aportació espanyola” a la missió d'observació que la Unió Europea està preparant per enviar a Geòrgia amb l'objectiu que aquesta verifiqui el compliment de l'acord d'alto el foc subscrit entre Geòrgia i Rússia, encara que no va poder necessitar ni el número ni el caràcter que tindrà la missió que, “en principi” tindrà caràcter civil.

“Hem d'escoltar primer a l'Alt Representant [de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea, Javier Solana] perquè ens digui número, característiques...” de l'esmentada missió que “en principi” es compondrà d'observadors civils, va explicar Moratinos en declaracions a la seva arribada al Consell de ministres d'Exteriors informal que acull avui i demà la localitat francesa d'Avinyó.

“A partir d'allà nosaltres contribuirem en la mesura de les nostres possibilitats, però en principi hi ha presència espanyola”, va confirmar.

El ministre va justificar la participació espanyola perquè resulta fonamental “defensar la integritat territorial” de Geòrgia, a més de “garantir la pau i l'estabilitat” al Caucas. “I sobretot perquè és una acció i una missió on la Unió Europea des de l'inici de la crisi ha portat la iniciativa i l'ha portat amb èxit”, motiu pel qual, va recalcar, la missió europea “és una prova que l'UE vol exercir aquest paper d'actor global però amb resultats” en la mateixa.

Moratinos va assegurar que la missió europea acompanyarà també a un augment dels membres” de la missió de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) que, per la seva part, ja està desenvolupant missions d'observació sobre el terreny.

“Amb l'augment de (la missió de) l'OSCE, de la Unió Europea i amb la presència de Nacions Unides a Abjazia podem estabilitzar i crear les condicions de seguretat i confiança que són necessàries a la regió”, va considerar.

Consens general

Moratinos, que va arribar acompanyat del ministre d'Assumptes Exteriors francès, Bernard Kouchner, va explicar en una breu compareixença davant la premsa espanyola que hi ha un consens pràcticament general entre els 27 per recolzar la tramesa de l'esmentada missió, una decisió que “serà presa en el Consell del dia 15” de setembre, quan els ministres d'Exteriors es reuneixin a Brussel·les, ja de manera formal.

“En reunions informals Gymnich no es prenen decisions. Es prendrà en el Consell del dia 15, però el sentiment que he pogut observar i escoltar en el trajecte del tren d'alta velocitat de París a Avinyó és positiu”, va agregar. En aquest sentit, va explicar que Solana informarà avui als 27 de “els preparatius” en marxa per crear l'esmentada missió.

Moratinos va subratllar que, després de que els caps d'estat i de Govern de l'UE fixaran “les línies generals de la posició europea” en relació amb la crisi al Caucas, la reunió d'avui servirà per a que els 27 passin “a l'acció, a la major involucració, a la presència de la Unió en aquesta part del món”. “Aquí prepararem els contorns d'aquesta missió PESC (de Política Exterior i de Seguretat Comuna de l'UE) que creem que és important”, va explicar.

Investigació i diàleg

Va reconèixer el seu desig de que la reunió del pròxim dilluns a Moscou entre el president francès, Nicolas Sarkozy, acompanyat per Solana i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, amb el president rus, Dimitri Medvedev, per verificar el compliment per part russa de l'acord d'alto el foc.

Moratinos va assegurar que “Espanya recolzaria qualsevol missió internacional d'investigació” que permeti conèixer per què va esclatar el conflicte i quins van ser les conseqüències que van determinar aquesta crisi, amb vista a facilitar “una anàlisi objectiu de per què ens trobam en aquesta situació i poder mirar cap al futur per a que no es repeteixi”.

Malgrat subratllar que la Unió Europea ha d'“ajudar Geòrgia” a sortir d'aquesta crisi, Moratinos va subratllar que el Govern també defensa “tenir una relació intensa de diàleg” amb Rússia. “Hem de combinar els esforços per tranquil·litzar i sobretot avançar en aquest camí de pau i estabilitat a la zona”, va reconèixer Moratinos.

Preguntat per si la crisi a Geòrgia accelerarà el que tant Geòrgia com Ucraïna obtinguin l'estatut de país candidat a entrar en l'OTAN, Moratinos va reconèixer que serà un assumpte que els ministres d'Exteriors de l'Aliança Atlàntica analitzaran el pròxim mes de desembre “a la llum dels esdeveniments” a la zona. “Ja vam fer una llum verda per a l'ingrés de Geòrgia i Ucraïna en l'OTAN” en la Cimera de caps d'estat i de Govern de l'OTAN a Bucarest, va recordar.

En qualsevol cas, va subratllar la necessitat de “plantejar-se tot l'esquema de seguretat col·lectiva” de manera que l'ampliació de l'OTAN i la crisi a Geòrgia es vegi “tot en el seu conjunt, no només l'ingrés de Geòrgia i Ucraïna en l'OTAN, sinó l'esquema de seguretat col·lectiva que també la Federació Russa ha proposat, elements ambdós que cal tenir en consideració”. “Això és el que subratllaré en la meva intervenció”, va avançar.