AgènciesPalma03/09/08 0:00
TW
0

Els líders greco i turc xipriotes van obrir avui, esperançats, un procés negociador directe a Nicòsia que pretén assolir, fins i tot aquest mateix any, un acord per acabar amb la divisió des de 1974 d'aquesta illa mediterrània.

“Avui és un dia històric per a Xipre”. Amb aquestes paraules pronunciades pel nou enviat especial de l'ONU per a Xipre, l'australià Alexander Downer, va començar un procés que pretén reunificar l'últim país dividit d'Europa. Després d'elogiar el dirigent greco-xipriota, Dimitris Christofias, i al turc-xipriota, Mehmet Ali Talat, Downer va recordar que encara queden moltes “dificultats i desafiaments en el futur” per aconseguir la reunificació.

Tot i així, els analistes consideren aquest procés la millor oportunitat en anys per aconseguir la reunificació de l'illa i, de passada, eliminar un obstacle a Turquia al seu camí de la Unió Europea (UE), ja que és l'únic país en reconèixer l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Els propis líders van expressar en les seves intervencions la seva determinació a aconseguir la reunificació. Christofias va recalcar que ha arribat “el moment de posar fi al problema de Xipre, arrossegat des de fa anys, i de donar al poble xipriota un futur millor”.

Els dirigents d'ambdues comunitats, que comparteixen una sòlida amistat personal, van coincidir en la seva valoració que l'enteniment és tan bo que els esforços per a la recerca d'una solució podrien concloure “molt aviat”. “Si em preguntau quan tindrem la solució, jo diré aquest any. Esper que aquest any”, va respondre Talat.

“Molt aviat, el més aviat possible”, va agregar Christofias, “tenim la voluntat mútua i l'esforç comú per aconseguir aquest objectiu”.

No obstant això, per aconseguir la reunificació s'hauran de superar algunes diferències, com va recordar Talat. “M'adon que durant aquest esforç per establir una nova associació les dues parts tindran punts de vista diferents sobre alguns aspectes del problema”, va reconèixer el líder turc-xipriota.

“Però malgrat això, crec també que aquestes diferències no són insuperables i amb bona voluntat i compromisos per ambdues parts es podrien salvar”, va afegir. Entre els assumptes a discutir es troba si el futur Estat federal d'ambdues comunitats serà una evolució de la República de Xipre, com volen els greco-xipriotes, o una nova entitat, com pretenen els turc-xipriotes.

A més, s'hauran de negociar les quotes del poder de cada comunitat dins de l'Estat i els mecanisme per permetre el seu funcionament. El pròxim dia 11, Christofias i Talat tindran el seu primer encontre negociador centrat precisament en els temes de la formació d'un Govern i la distribució dels poders, en cas d'aconseguir una solució.

Un altre dels aspectes espinosos és la presència dels colons turcs al nord, les antigues propietats usurpades en dècades passades per ambdues parts i la presència de desenes de milers de soldats turcs a l'illa. El passat 21 de març, Christofias i Talat van acordar entaular aquestes noves negociacions directes amb el suport de l'ONU, després de que el líder comunista greco-xipriota aconseguís vèncer en les eleccions presidencials.

Christofias ha defensat una solució basada en una federació desmilitaritzada bizonal i bicomunal, que garanteixi “la plena igualtat de drets” de tots els xipriotes.

Xipre es troba dividit des que la invasió turca de 1974 va deixar el terç nord de l'illa sota control d'Ankara, que té 40.000 soldats desplegats, i va propiciar la creació de la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda per Turquia.

Per la seva part, la República de Xipre, de majoria grega i que ocupa dos terços de l'illa, és reconeguda per la comunitat internacional i des de 2004 és membre de la Unió Europea.