Abraham Jacob Nathan va néixer el 29 d'abril de 1927 a l'Iran i es va educar a l'Índia, on va servir com pilot de combat de la Reial Força Aèria, abans d'emigrar a Israel el 1948, on es va afegir a l'aviació de l'Estat nou creat jueu.
Va saltar a la fama quan el 1966 va realitzar un viatge en solitari en un rudimentari avió a fi de dialogar amb els egipcis més d'una dècada abans que Israel i Egipte firmassin la pau el 1979.
Fidel defensor de la idea de què els homes del carrer poden aconseguir l'èxit en àrees on els polítics fallen, Nathan s'havia presentat un any abans a les eleccions legislatives a Israel amb la promesa de viatjar al Caire per parlar de pau amb el president egipci, Gamal Abdel Nasser.
“Algú ha de fer-ho. Amb els polítics no arribam a enlloc”, declarava en aquella ocasió, en línia amb les creences pacifistes que va conèixer a l'Índia.
No en va, el periodista del diari “Haaretz” Gideon Levy, amic personal de Nathan, el descriu com a “l'últim israelià que va sentir compassió i ajuda com conceptes globals. La nostra Mare Teresa”.
Malgrat que va fracassar en el seu intent inicial de parlar amb els egipcis, la seva croada particular per acabar amb el conflicte àrab-israelià va despertar gran simpatia entre molts israelians.
Així, també és conegut per convertir un vell vaixell de càrrega del qual es diu va ser parcialment fundat per John Lennon en una estació pirata de ràdio davant la costa de Tel Aviv anomenada “Veu de la Pau”, que emetia cançons i missatges pacifistes.
“Shalom, salaam i pau per a tots els nostres oients,” declarava Nathan al començament dels seus programes radiofònics el 1973.
També són conegudes les seves reunions amb líders de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (l'OAP) com Yaser Arafat, amb qui es va reunir a Tunis i titllava de “germà”, quan a Israel aquest tipus d'accions eren considerades delictes criminals.
Les seves vagues de fam en favor de la pau i els seus empresonaments per mantenir reunions amb dirigents palestins van aconseguir consolidar la seva fama d'activista i va despertar les simpatia de la bohèmia i no pocs polítics.
No solament va ser punta de llança del moviment pacifista en el conflicte àrab-israelià, sinó que també va assistir a víctimes de terratrèmols i fam en altres regions del planeta com Cambodja, Nicaragua, el Líban o l'antic Zaire.
Així mateix, en plena guerra freda va visitar diverses capitals europees, així com els EUA i l'aleshores Unió Soviètica, on es va entrevistar amb líders com el Papa Pau VI, al senador Robert Kennedy i intel·lectuals com Jean Paul Sartre o Bertrand Russell.
El president de l'Estat d'Israel, Simon Peres, ha lloat la figura de Nathan com la d'“un gran lluitador contra la guerra, la pobresa i la discriminació”, i el defineix com “un home que va dedicar la seva vida als altres, per a la millora de la humanitat.”
El primer ministre, Ehud Olmert, va afirmar per la seva part que “va agregar un color únic d'humanitat i compassió a la societat israeliana. El portarem amb afecte en la memòria”.
El secretari general de l'organització israeliana “Pau Ara”, Yariv Oppenheimer, qualifica Nathan com “avantguardista i valent lluitador per la pau, que no va dubtar de liderar la lluita.”
El 1996, Nathan va sofrir un primer infart a Washington, que el va deixar postrat en una cadira de rodes en patir una hemiplegia del costat esquerre del cos. Un altre infart més sever el juny de 1998 a Tel Aviv el va deixar mut. Des de llavors romania retirat de la vida pública.
Nathan va estar casat en dues ocasions i té una filla, Sharona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.