L'altra cara de les Olimpíades

Brillantor, perfecció, eficàcia, màrqueting... Durant dues setmanes la Xina s’ha erigit en centre del món i ha volgut demostrar que podia ser una magnífica seu dels Jocs Olímpics.

No obstant això, hi ha una altra cara. És la de les detencions, les extradicions i la repressió exercida amb més fermesa encara que abans. Res no podia ser un obstacle per al seu objectiu, i encara menys activistes denunciant les violacions de drets humans, de manera especial pel que fa al tema de la independència del Tibet. Aquest és un tema que ve d’enfora i que en els darrers mesos ha provocat durs enfrontaments entre els monjos i les forces de seguretat, milers d’arrests i una fluixa condemna internacional.

En aquest sentit, la Xina no només s’ha coronat com una potència esportiva en els seus primers Jocs, sinó que en 15 dies ha batut també tots els rècords de detencions per protestes i per censura, cosa que incompleix les seves promeses olímpiques i confirma el caràcter autoritari del règim.

La cinquantena d’ors xinesos –encara que lluny dels 83 dels EUA el 1984 i dels 54 de l’extinta Unió Soviètica el 1988– era l’ambició del Partit Comunista de la Xina (PCX), que governa des de 1949, no solament per legitimar-se com a artífex del "miracle xinès" davant del món, sinó també per revifar un furor patriòtic a ca seva davant de l’augment de la desigualtat i del descontentament.

La Campanya per un Tibet lliure informà ahir que ha realitzat amb èxit vuit protestes pacífiques per demanar la independència del Tibet, en les quals 55 activistes, la majoria estrangers, van ser detinguts i deportats.

Quant als periodistes, la situació fou també complexa, ja que Reporters sense Fronteres denuncià que la dificultat per aconseguir imatges i entrevistes en molts casos no tenia inexcusa.

Quan els monjos sortiren al carrer i quan al pas de la torxa milers de persones se sumaren a les mobilitzacions, la condemna internacional fou unànime. Tot i això, durant dues setmanes, l’espectacle els ha cegat.