Rússia imposa a la Unió Europea les condicions per a la pau al Caucas

Oficialment, doncs, punt final al conflicte, però amb condicions. Aquestes les pactaren en una reunió de quatre hores que mantingueren dimarts horabaixa, després de l’anunci de la fi de la guerra, el president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy, i el president rus, Dmitri Medvedev. Posteriorment explicaren, en roda de premsa, els sis punts que acordaren. Sarkozy s’afanyà a matisar que "no hi ha encara un acord de pau, només una cessació provisional d’hostilitats, però aquest és un progrés significatiu".

Per part seva, Medvedev explicà les condicions del pla de pau. Així, Rússia acceptà els plans pacificadors de la Unió Europea però imposà el compliment d’alguns punts perquè es faci efectiu. Per una banda, que les Forces Armades de Geòrgia i les tropes russes es retirin i tornin a les posicions que ocupaven abans d’iniciar la guerra. També la renúncia de l’ús de la força i la cessació definitiva de les accions militars.

Un dels punts més conflictius imposats pel president rus és la necessitat d’establir un debat internacional per dialogar sobre el futur de les províncies georgianes d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, autoproclamades repúbliques independents des dels anys 90. El president rus amenaçà que, si en el futur és necessari, les seves tropes tornaran a intervenir al país. Tant Geòrgia com Rússia, però, es van comprometre a oferir assistència humanitària al territori.

L’acord a la pràctica
L’OTAN valorà el pacte positivament, tanmateix el considerà insuficient i reclamà a Rússia que respecti la "sobirania de Geòrgia i la seva integritat territorial". El secretari general de l’organització. Jaap de Hoop Scheffer, condemnà "l’ús excessiu de la força" per part de Rússia. Afirmà que els aliats aposten per la cessació immediata de les hostilitats com a màxima prioritat per acabar definitivament amb l’enfrontament bèl·lic.

De moment, tot i l’esperança del final de la guerra, tant Geòrgia com Rússia desconfien de l’acord. De fet, el primer ministre de Geòrgia, Costat Gurgenidze, denuncià aquest dimarts bombardejos russos en el seu territori. A la ciutat de Gori hi hagué diverses explosions i moriren cinc civils.

Després d’aquest atac, el Govern de Tblisi anuncià, en protesta per l’agressió, la seva retirada de la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Aquesta organització va suposar la desintegració de l’URSS i va permetre, en el seu moment, un "divorci civilitzat" entre les repúbliques que formaven la Unió, segons paraules de Putin.

De tota manera, la milícia georgiana continuà també amb la violència i bombardejà la regió d’Ossètia del Sud, segons informaren des de Moscou. De moment, l’acord de pau són només paraules damunt la taula, però no sobre el terreny.

"Ens acomiadam de la Unió Soviètica"
El president de Geòrgia, Mikhail Saakashvili, va anunciar dimarts en un multitudinari míting a la capital que el seu país abandona la postsoviètica Comunitat d’Estats Independents (CEI) en resposta a l’"agressió de Rússia". "Ens acomiadam definitivament de la Unió Soviètica, l’URSS aquí no tornarà mai més", digué el cap de l’Estat des de la tribuna instal·lada a l’escalinata del Parlament davant d’una mar de banderes blanc-i-vermelles, entre les quals es veien ensenyes de la Unió Europea i d’Estats Units.

Saakashvili va fer una crida a Ucraïna i a altres països de la CEI a abandonar "aquesta agrupació, que Rússia dirigeix com vol", i va declarar "tropes d’ocupació" les forces russes que es troben als territoris d’Abjasia i Ossètia del Sud. "Geòrgia és el brillant més preuat de la corona de l’imperi rus. Si nosaltres caiem, hi haurà problemes per a tot el món civilitzat. Estam en la primera línia. Després de nosaltres cauran Ucraïna i els països bàltics", augurà Saakashvili. Tot i així, Rússia es limità a dir que si ho fan serà un motiu "per lamentar-se". Però qui?