Cop d'Estat al primer president escolit democràticament a Mauritània

Els militars han constituït un Consell d'Estat presidit pel propi general Abdelaziz i han anunciat la destitució d'Abdallahi, que en el seu moment va arribar a ser considerat el “titella” de la junta militar de 2005.

En un comunicat llegit per la televisió estatal aquest migdia, es va anunciar la formació d'un Consell d'Estat. A part d'Abdelaziz, qui fins avui era el cap de l'Estat Major particular del President de la República (la Guàrdia Presidencial), el Consell el formaran uns altres tres militars, el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, el general Mohamed Ould Cheikh Mohamed Ahmed; el cap de l'Estat Major de la Guàrdia Nacional, el general Félix Negri; i el cap de l'Estat Major de la Gendarmeria, Ahmed Ould Bekrin.

Tots ells, destituïts aquest matí per decret presidencial, van formar part del Consell Militar per a la Justícia i la Democràcia (CMJD) constituït després del cop d'Estat de 2005 i són sospitosos de ser darrere de la dimissió de 25 diputats i 23 senadors que ahir van renunciar al partit del president Abdallahi. En el seu comunicat, el Consell d'Estat declara “nul jurídicament i de fet” la destitució dels militars.

El portaveu de la Presidència, Abdoulaye Mamadou Ba, va confirmar avui que Abdallahi ha estat enderrocat mitjançant “un cop d'Estat contra la legalitat constitucional”, segons va informar l'agència panafricana de premsa APA. Per la seva part, la filla del mandatari, Amal Mint Cheikh Abdallahi, va explicar a Reuters que els agents de seguretat del Batalló de Seguretat Presidencial (BASEP) van irrompre al Palau Presidencial cap a les 9:20 (11:20 a Espanya) i es van emportar el seu pare, que, segons Mamadou Ba, ha estat traslladat a la seu de la Guàrdia Presidencial.

Fonts presidencials van indicar sota anonimat que l'Exèrcit maurità també ha capturat el primer ministre, Yahya Ould Ahmed El Waghef, i el ministre de l'Interior, Mohamed Yehdhih Ould Moctar el Hacen, però no van poder necessitar el seu parador. Al Yazira creu que el primer ministre podria trobar-se en una caserna pròxima al Palau de Presidència.

Les televisions i les ràdios locals van deixar d'emetre aquest matí després que els militars ocupassin les seves instal·lacions i detinguessin els seus treballadors. Els accessos al Palau han estat tancats als funcionaris que treballen en ell i diverses fonts han informat de la presència de militars als carrers de Nuakchott, encara que testimonis contactats per APA han assegurat que la situació a la capital és de calma.

Tres anys després
El cop d'Estat incruent del 3 d'agost de 2005 --comès mentre el president Maaouya Ould Sid Ahmed Taya assistia als funerals pel Rei Fahd d'Aràbia Saudita-- va donar peu a l'aparició d'un Consell Militar per a la Justícia i la Democràcia dirigit pel cap de la Policia Nacional i des de llavors president del país, Ely Ould Mohamed Vall.

Al mig de les condemnes internacionals i després de la reforma de la Constitució, es va iniciar un procés democratitzador que va culminar en les eleccions de març de 2007, que van donar el poder a Abdallahi, considerat el candidat (per a alguns sectors, el candidat “titella ") de la junta militar. Abdallahi va assumir el poder l'abril de 2007.

Els esdeveniments d'avui són el resultat de diversos mesos de greu crisi política, que s'ha vist agreujada en les últimes dates. El passat mes de maig, el president va destituir al Govern a causa de les crítiques a l'Executiu per la seva resposta a l'alça dels preus dels aliments i als atacs efectuats pel braç d'Al Qaeda al nord d'Africa. El nou Govern, format sense la presència de l'opositora Unió de Forces per al Progrés (UFP) i dels islamistes de Tawassoul, que havia format part de l'anterior gabinet, va dimitir el mes passat de juliol quan s'anava a enfrontar a una moció de censura.

Per agreujar les coses, un grup de 48 parlamentaris afins al president van abandonar ahir en massa les files del partit d'Abdallahi, el Pacte Nacional per a la Democràcia i el Desenvolupament (PNDD-ADIL), i van anunciar la creació d'una nova coalició, una acció que, segons fonts polítiques, havia estat recolzada pels mateixos alts comandaments militars que van perpetrar el cop d'Estat d'avui.

Petroli i desert
Mauritània és un país situat a cavall de l'Africa negra i l'Africa àrab. Amb 1.025.220 quilòmetres quadrats de superfície (més del doble que Espanya), en la seva gran majoria desèrtica, amb prou feines compta amb 800 quilòmetres de carreteres asfaltades.

El 99,5 per cent dels més de tres milions d'habitants de la República Islàmica de Mauritània professa la religió oficial de l'Estat, l'Islam. A part, el 70 per cent de la població està formada pels anomenats moros, àrabs berebers. La majoria dels habitants negres, residents en el sud, pertanyen als grups ètnics Fulani i a Soninke.

La història del país està omplerta de cops d'Estat des de la seva independència de França el novembre de 1960. El seu primer president, Moktar Ould Daddah, que va dirigir un règim de partit únic d'inspiració socialista, va ser enderrocat el juliol de 1978 per Mustafá Ould Mohamed Salek, que al seu torn va ser enderrocat el desembre de 1984 per Taya.

Durant els seus gairebé 21 anys en el poder, Taya --sota el règim del qual es va imposar la Llei Islàmica ('sharia')-- va ser reelegit diverses vegades en eleccions de dubtosa legalitat, fins al seu enderrocament l'agost de 2005 pels mateixos colpistes que avui mateix van acabar amb la Presidència d'Abdallahi.

El país també ha sofert importants violacions de Drets Humans al llarg de la seva història. En l'actualitat s'estima en 200.000 el nombre de refugiats mauritans que es troben al Senegal i Mali. A part, Mauritània va permetre legalment l'esclavitud fins a 1980, 20 anys després de la seva independència. Aquesta pràctica continua sent comuna, malgrat que el Govern la va convertir en delicte l'any passat.

Els principals productes d'exportació del país són el peix, el bestiar i el mineral de ferro, però a començaments de 2006 Mauritània va començar a produir petroli, amb una mitjana de 75.000 barrils al dia procedents de la plataforma marítima de Chinguetti.

Reaccions
La Unió Africana ha estat la primera en condemnar fermament el cop d'Estat i demanar la restitució del president. “La Unió Africana (...) condemna el cop d'Estat i demanda la restauració de la legalitat constitucional”, va afirmar l'organització en un comunicat emès des de la seva seu a Addis Abeba, en el que es va anunciar que el comissari de Pau i Seguretat, Ramtane Lamamra, viatjarà immediatament a Nuakchott “per avaluar la situació sobre el terreny i ajudar a promoure una solució pacífica a la crisi”.

En la mateixa línia es va pronunciar la Comissió Europea, que va condemnar avui “amb fermesa” el cop d'Estat i va advertir, per boca del seu comissari de Desenvolupament i Ajuda Humanitària, Louis Michel, que “aquesta situació pot posar en dubte la nostra política de cooperació amb Mauritània”. Per això, va apel·lar al “respecte per la democràcia i pel marc institucional instaurat des de 2007”.