Estat d'emergència a Itàlia... pels immigrants

Estat d’emergència, ni més ni menys. I la causa? L’arribada massiva d’immigrants, que segons el Ministeri d’Interior suposa una amenaça nacional. Així, una vegada més, Itàlia es posava ahir al capdavant de les polítiques d’immigració més extremistes de tot Europa.

Sota la mà dura del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, el país ha donat via lliure en els darrers mesos a diverses mesures de la dreta per prevenir els efectes de l’arribada massiva d’estrangers.

En la campanya electoral, Il Cavaliere ja avisà que una de les seves prioritats, si guanyava les eleccions, seria la "seguretat nacional".

I aquest objectiu, segons ell, passava per disminuir la criminalitat que havia arribat a punts "inacceptables" a causa del desorbitat nombre d’estrangers que es dedicaven a delinquir, és a dir, prostitutes, proxenetes, traficants de drogues i lladres.

Quan arribà al Govern (obtingué una victòria amb majoria absoluta i sis punts de diferència amb el moderat Veltroni), no tardà gaire a començar a fer efectives les seves propostes.

Aprovà així la llei que convertia en delicte penat la immigració il·legal. Ordenà una enorme batuda policial en diversos punts del país que va a cabar amb devers 400 detinguts, la major part, gitanos de nacionalitat romanesa, molts dels quals foren directament extradits i, el toc final, aprovà un cens xenòfob d’emprentes dels gitanos residents en el país.

Ahir, per justificar la nova mesura, el ministre d’Interior, Roberto Maroni, manifestà que respon a la necessitat de combatre el fenomen de la immigració clandestina, "ja que en el primer semestre de 2008 –va dir– s’ha duplicat el nombre d’arribades respecte a l’any anterior, amb un total de 10.611 persones, davant les 5.378 del mateix període d’un any abans".

Des de les files demòcrates es mostraren crítics perquè consideraren que, sense més explicacions, l’única cosa que fan aquestes paraules es crear "alarma social".

En conclusió, quines pràctiques noves s’amaguen darrere aquest anunci? No tardarem gaire a descobrir-ho.•