“L'hipòcrita de Lamela, a la fi, també rebrà cures pal·liatives”

Quina impressió us ha creat el congrés recent del PSOE?
Des del meu punt de vista, la seva declaració (en relació amb l’eutanàsia) ha estat escassa i ambigua. El que hem de fer és determinar dades per al debat i un possible referèndum, perquè el necessitam.

Us en refiau, dels socialistes?
Bé, és el que tenim. Mira, de qui és segur que no me’n refii és dels hipòcrites que estan a favor de la vida. Això tan sols és una manera de no definir-se enfront d’un debat d’envergadura.

Per què heu llançat ara el manifest?
Si bé es cert que és un debat que ve d’enrere, en tots els països europeus i en totes les enquestes es posa de manifest que la societat demana poder regular aquest dret. Respecte de la necessitat que la mort sigui digna, segur. Amb el suïcidi assistit potser hi ha més dubtes.

Són, els manifests, per a l’estiu?
La veritat és que, en el decurs del darrer congrés sobre mort digna a la Universitat Menéndez y Pelayo, una de les comissions es demanà què més s’hi podia fer. Proposaren impulsar un manifest i l’endemà ja el teníem enllestit i redactat.

Com es podrà signar?
Pensàrem de fer-ho per internet, però després se’n perden moltes, de firmes. Ara som a l’estiu, però per setembre tornarem a la càrrega.

Hi ha gent amb qui no voleu caminar en aquesta lluita?
La història ja ha decidit quins són els dos bàndols. La branca judeocristiana d’una banda i la posició laica, que és la nostra, la de les persones autònomes. En aquest sentit, el Parlament d’Andalusia ja discuteix el dret a una mort digna. Un debat que va en la línia del que pensa la societat. I si ho accepten així, serà una bona cobertura legal per als professionals sanitaris.

Quina mena de mort desitjau al conseller Lamela?
No és només que jo li desitgi una mort, com a qualsevol ésser humà, sense patiment. Sé cert que, a més, la seva família li assegurarà una bona mort. Amb dignitat. I potser es divorcia, tan catòlic com és ell. I fins i tot alguna de les seves filles podria avortar, si n’arriba el cas. Ho tenen assegurat. És la seva hipocresia.

Què pensau quan sentiu el seu nom, Manuel Lamela?
Realment, em ve al cap una personatge que està acabat políticament. No dimití perquè ja no tenia responsabilitats polítiques, ni tan sols era conseller de Transports i Infrastructures. Però la seva és la major vergonya. Al congrés del PP, a València, no hi pintava res. Segur que ara l’envien a Brussel·les, a aquell cementeri d’elefants que és el Parlament Europeu.

El veurem davant la Justícia?
Encara que ho voldria, ho dubt molt. Però s’hauria d’asseure a la banqueta. No per revenja, sinó per la noció mateixa de justícia.

Com portau el fet d’haver-vos convertit en una figura notòria, gairebé famosa, en tot l’Estat espanyol?
Bé, és una cosa que m’ha passat i no puc negar-ho. Però tenc ganes que s’acabi tot. Han estat dos anys de malson, i només vull que tot passi de llarg.

S’ha dretanitzat, Madrid?
El que passa és que s’ha hipotecat amb promeses a curt termini i amb resultats concrets. Allargar 50 quilòmetres la línia de metro, els 8 hospitals nous, acostar alguns serveis al ciutadà... Però la gent no es tem que, per exemple, els hospitals nous són concertats o de gestió privada. I que la xarxa sanitària pública en ple es troba en perill de privatització!

Què representa l’hospital Severo Ochoa?
Entenc que simbolitza la lluita contra la dreta a Madrid. Sobretot perquè la nostra ha estat una resistència numantina.