És el teu cotxe més llest que tu?

Investigadors de la UIB presenten el cotxe més segur, que avisa el conductor en detectar vianants i altres obstacles: la intel·ligència artificial ens supera

TW
0

Tan sols és un prototip, però la possibilitat que el mític Kitt de la sèrie El cotxe fantàstic esdevingui una realitat queda ja una mica més a prop. I és que investigadors de la UIB, amb el doctor Francisco Perales al capdavant, han presentat un cotxe intel·ligent que garanteix la seguretat del conductor.

Com? Idò amb un detector de situacions de risc. El navegador del vehicle informa l’usuari del perill, i aquest actua. La detecció dels problemes ve possibilitada gràcies a les cinc càmeres que el cotxe du instal·lades a cada cantó. Així, el sistema arriba a detectar la presència d’obstacles dins del camí immediatament posterior a la posició del cotxe. Obstacles com barreres laterals i cotxes aparcats a les voreres, però també els vianants.

Les càmeres també assenyalen la situació de senyals de trànsit i dels passos de vianants. Ara bé, els investigadors de la UIB –que depenen de la Unitat de gràfics, visió per ordinador i intel·ligència artificial– han fet una passa endavant amb les càmeres interiors.

Aquestes enregistren en una primera etapa les característiques biomètriques del conductor: l’alçada, l’envergadura, trets facials, color del cabell, coloració de l’iris i etc. L’esforç de la màquina consisteix a entendre aquests trets per, si arriba el moment, detectar què té l’usuari. I és que reconeixent els gestos de la cara, el sistema podrà interactuar amb l’humà.

Què sembles adormit? El piii electrònic et remarcarà el risc de somnolència. Et distreus amb facilitat? Idò, et renyarà. Però no només es basa en la manca d’atenció al volant. El sistema preveu contrastar si algunes accions (un gir sobtat a la dreta, per exemple) són voluntat del conductor o un efecte extern, com l’embriaguesa. Una situació propensa a succeir de nit, per la qual cosa les càmeres incorporen raigs infrarojos.

La baixa lluminositat, doncs, no serà un inconvenient per a l’eficàcia del programa. Són petits detalls que, tots plegats, alegren la percepció de la feina feta per part de professors i d’estudiants de la UIB. Tal com reconeix el doctor Perales, "els resultats són força engrescadors".

Ara bé: queda una tasca per treure endavant. "Possibilitar que el sistema pugui actuar directament quan l’avís de perill no té resposta per part seva", diu Perales. Aleshores, el sistema serà autònom i podrà prendre decisions per ell mateix. Però això, encara no ha succeït.