“Àsia serà el futur en vint anys"

Fa només uns dies que Pepe Aranda, pintor i artista mallorquí, va tornar del Nepal de cercar la inspiració. Aranda, que "necessitava trobar un lloc que em retornàs imatges noves per poder seguir treballant", ha passat un mes recorrent el país asiàtic. I va triar Nepal, precisament, per l’interès que l’atracció que sent cap a la filosofia budista i la hinduista.

D’aquest viatge una de les coses que més l’han fascinat han estat els paisatges, sobretot "la zona dels Annapurnas", on va estar juntament amb els alpinistes, però també ha pogut xonèixer a fons una nova cultura summament diferent de l’europea.

Coincidint amb l’estada a aquestes terres orientals Aranda va poder viure un canvi de govern que segons ell ha repercutit positivament en el país. "Han fet fora una monarquia que portava gairebé 250 anys ben instal·lada i han guanyat una república maoista, gràcies a això s’han percebut bastants avenços socials", comentà. Avenços tan necessaris com l’escolarització infantil que ja és gairebé majoritària o la disminució de les bodes concertades.

El pintor mallorquí ha pogut adonar-se des de dintre de les possibilitats que ofereix el mercat asiàtic i així percebre que "Àsia, en vint anys serà el futur, gràcies a la seva disciplina fèrria".

Un canvi abismal

La realitat del Nepal és que fins a l’any 1951 cap occidental podia entrar en aquest país, però en l’actualitat les coses han canviat molt. Al Nepal "han passat d’una societat feudal a una societat moderna, on ja es poden trobar caixers automàtics, televisió per cable, i fins i tot internet".

Els nepalesos, al seu parer, "són uns grans homes de negocis i coneixen molt bé el que volen fer amb el seu país". El volum de negoci a Àsia és molt ampli i com afirma l’artista: "Àsia ja ha despertat i com a occident seguim mirant-nos el melic... El que passarà segurament és que ens avançaran".

Però, al Nepal no totes les coses són positives. De negatives també n’hi ha, i moltes. Per Aranda "la mendicitat dels nins i la permissivitat dels recepcionistes d’hotel que fan com si no vessin l’entrada de clients amb nins són coses que m’indignen". Una altra de les coses negatives que han sobtat Aranda en el seu viatge és la brutícia i les malalties provocades per les infeccions: "la tuberculosi és a l’ordre del dia. Els nepalesos tenen el mal costum d’escopir al terra, amb la tuberculosi que hi ha allà".

Al marge de les manifestacions culturals, Aranda també va poder constatar i viure en primera persona les manifestacions budistes en favor de l’alliberació del Tibet, que tenen lloc des de fa mesos. "En general totes les protestes que hi he viscut han estat manifestacions pacífiques d’un centenar de persones, llevat d’aquelles que vaig viure davant l’ambaixada de la Xina on la policia actuava, no amb contundència, sinó sols practicant detencions. No obstant això, sí que se senten comentaris de tortures, però jo no he viscut cap tipus d’excés policial", explica.

Del Dalai Lama, Pepe Aranda, ressalta que "no estic d’acord amb l’existència d’una figura politicoreligiosa. És una cosa que no acab d’entendre". Segons Aranda la barreja de la política i la religió no s’hauria d’admetre.

El pintor, comprèn i dóna suport al poble tibetà davant l’opressió xinesa que pateix, però per l’altra banda creu que "el Dalai Lama s’hauria d’estar al marge dels aspectes polítics.

Per al pintor "ha estat un encert viatjar al Nepal", perquè en un mes ha escrit tres diaris de viatge i ha pogut pintar vuitanta dibuixos. Aquest viatge li ha permès conèixer una nova cultura i també ha estat una experiència positiva, sobretot perquè "estava esgotat d’idees en el terreny artístic i amb aquest viatge m’he pogut recuperar en el pla estètic i artístic".