TW
0

Unes postals de platges impossibles, un grapat de fruites exòtiques i una bona malaltia. Això és el contingut amb el qual tornen a la motxilla alguns turistes.

"Au, va! Segur que a mi no se m’aferra res", pensa el viatger. Però cada pic són més els ciutadans que tornen a casa infectats d’alguna malaltia després de gaudir d’exòtics viatges per tot el món. Una senzilla recomanació: vacunar-se abans de partir.

I és per això que aquests són dies de cert caos per la Conselleria de Salut. En concret, pels centres de Sanitat Exterior, encarregats de subministrar les vacunes que els ciutadans balears han de menester a l’hora de visitar certs països. De totes, només n’hi ha una d’injecció obligada: la vacunació contra la febre groga. No debades, la mortalitat d’aquesta malaltia és elevada i la via de transmissió, bastant habitual: la picada d’un moscard.

Aquestes facilitats perquè els turistes occidentals contraguessin l’esmentada febre feren reaccionar les autoritats europees, que els obliguen a ser inoculats amb aquest virus abans de partir a l’estranger.

El virus és viu i a l’Estat espanyol es cultiva en un embrió de pollastre. Si vas a l’Àfrica o a Amèrica del Sud, no hi ha altre remei que passar per taquilla. Cal demanar hora telefònicament al 971.98.92.54 (Palma), 971.36.04.26 (Maó) o 971.30.67.64 (Eivissa). La vacunació en contra d’altres malalties, en canvi, és voluntària. És el cas del còlera, per exemple, amb una marcada presència a l’Àfrica i al sud-est asiàtic.

L’amor i el còlera
No cal oblidar l’Amèrica llatina, on el còlera és una endèmia menor. Com a Colòmbia i a la seva meravellosa urbs costanera de Cartagena de Indias, allà on l’escriptor Gabriel García Márquez probablement situà l’acció de L’amor en els temps del còlera.

La vacuna que combat el virus fou inventada, precisament, pel metge tarragoní Jaume Ferran i Clua, qui rebé l’encàrrec d’investigar la malaltia arran del brot que en sorgí al sud de França el 1884. La febre tifoide, per part seva, és una malaltia amb una incidència més gran entre els turistes occidentals. I és que l’efectivitat de la vacuna és limitada.

També cal anar alerta amb l’hepatitis, tant en la variant A com en la B. L’hepatitis A es transmet, bàsicament, pel consum d’aigua i aliments infectats. La segona variació, en canvi, es contagia per la via sexual, les transfusions de sang o la utilització de material contaminat, per exemple, a l’hora de fer-se un tatuatge.

La ràbia, una malaltia no del tot desconeguda l’Estat espanyol, es considera endèmica en països de l’Àfrica subsahariana, al sud asiàtic (Vietnam, Bangla Desh, Tailàndia) i a l’Amèrica llatina (des de Mèxic fins a l’extrem més baix del Perú). És una patologia vírica present en els animals i que es transmet mitjançant una mossegada. Cans, moixos, guineus, ratapinyades i les mofetes en són els animals de més risc.

Tractament a Son Dureta
La Conselleria de Salut detectà 70 casos de ciutadans contagiats d’aquestes malalties el 2007. El paludisme (19 pacients) i la disenteria (18) són les més freqüents. El còlera (6) i l’hepatitis A (5) també foren objecte de tractament a Son Dureta, que té una Unitat d’Infeccions. El perfil del pacient, tanmateix, no es limita a turistes illencs. I és que cada pic són més els immigrants que porten algun virus agafat al mateix país d’origen, sobretot el paludisme.