La capsa de Pandora que cap partit polític no vol obrir té nom: prostitució. Els informes que el Ministeri de Treball i Benestar Social té sobre la taula parlen de més de 300.000 dones prostituïdes a l’Estat espanyol. A les Balears, almanco, hi ha prop de 3.000 dones.
I totes pateixen el mateix problema: violència física, exercida tant per part dels clients com dels proxenetes que les manegen. La manca d’higiene i la degradació psicològica s’afegeixen a la llista d’indignitats a les quals s’enfronten. Davant aquesta realitat, la classe política espanyola ha pretès mirar cap a una altra banda. Fàcil argumentació: Allò que no es veu no existeix. Però la realitat és caparruda. I la veu de les ONG que treballen al carrer s’alça cada pic amb més força.
Hetaria, col·lectiu de dones que rep el nom de les antigues prostitutes a la Grècia clàssica –que disposaven d’accés a la cultura i eren reconegudes socialment–, fa anys que en planteja la legalització.
Els possibles beneficis passen per reconèixer la prostitució com una feina. Aleshores, la dona treballaria oficialment i cotitzaria a la Seguretat Social. En desenvolupar la seva activitat dins d’uns establiments censats, tal com es proposa, les dones gaudirien de millors condicions higièniques i de seguretat física que el carrer no els garanteix.
Ara bé, quantes de les dones que avui exerceixen acabarien en un establiment d’aquests?
"Poquíssimes", assegura Rocío Mora, portaveu d’APRA, col·lectiu radicalment abolicionista. "El 95% de les dones prostituïdes ho fan contra la seva voluntat, perquè són traficades". I per tant, no sembla raonable que els proxenetes que les exploten posin un establiment legal. A més a més, què se suposa, idò, que apareixeran ofertes públiques de feina demanant prostitutes?
Una altra línia de rebuig es basa en la "immoralitat" de legalitzar "la pitjor aberració per la dona", qüestiona la consellera de Benestar Social, Fina Santiago.
Ampliar drets o aberració?
Hi ha un exemple paradigmàtic que es repeteix a tots els congressos en torn d’allò que s’ha de fer amb la prostitució. Diu així: "Si no deixaries que la teva filla es prostituís, perquè deixes que una altra ho faci?". Una pregunta incòmoda pels defensors de la legalització. Fina Santiago, consellera d’Afers Socials (EU), hi està d’acord, però no cal anar gaire lluny per trobar contradiccions dins la mateixa formació ecosocialista.
A Catalunya, per exemple, on ICV-EUiA donà suport al projecte de censar els bordells. O a Euskadi, allà on EB en defensa obertament la legalització. Segons Kontxi Bilbao, parlamentària basca, s’ha de donar d’alta a la Seguretat Social les prostitutes amb el rang d’autònomes. Per què? "Drets laborals i sindicals", diu sense deixar espai als matisos.
I enmig d’aquest complicat debat, on ningú no sembla tenir la veritat absoluta, se n’albira la silueta. Les nostres fràgils. Diuen que no hi ha nostàlgia millor que enyorar allò que no succeí mai. I enyoren.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No és cert que totes les feministes estiguin en contra de la prostitució.Hi ha fins i tot feministes entre els col·lectius de prostitutes, com l'Hetaira. A l'Argentina, les prostitues estan sindicalitzades. A la CTA hi ha un sindicat de treballadores del sexe. Passa que la majoria de les feministes espanyoles són redemptoristes, però altres com Empar Pineda, Raquel Osborne, etc.. creuen que es tracta d'un treball més.