Democràcia o dictadura?

Segona volta en les eleccions "democràtiques" a la República de Zimbabue. Resultat: La victòria per a l’únic candidat a la presidència, l’actual cap de l’Executiu, Robert Mugabe.

Si en la primera volta realitzada el març ambdós partits, la Unió Nacional, de Mugabe, i el Moviment pel Canvi Democràtic (MDC), de Morgan Tsvangirai, s’atribuïen la victòria (fins que el darrer recompte mostrà una limitada diferència a favor de l’oposició, la qual cosa li atorgà un control del Parlament), ara aquest problema no ha existit, ja que el cap del Govern s’assegurà a priori de no tenir cap adversari.

I com? Prohibint qualsevol tipus d’oposició política, arrestant i censurant els candidats i mantenint atemorida la societat. Així li ha sortit, l’escassa participació parla per si mateixa.

Mentre la comunitat internacional es llança a la crítica i l’ONU negocia amb els Estats Units pròximes sancions econòmiques al país, Mugabe prepara la seva investidura prevista per diumenge que ve.

Sancions? Entre les més destacades del Govern Bush hi ha l’embargament d’armes. Armament que, per suposat, abans enriquia els mateixos Estats Units.

Això frenarà l’actual president? Un polític dur que governa des del 1980 i que presumeix d’estar investit per un poder diví. Probablement no.

Dues coses són ben clares. Una, que Mugabe fou un polític que dugué el seu país a la independència i que acabà amb el colonialisme de segles del Regne Unit. Permeté que els negres poguessin decidir enfront d’un sistema que controlaven els blancs. Sí, ho va fer, però com altres polítics ha caigut en la seva mateixa trampa i s’ha deixat conquistar pel poder, la corrupció l’ha envoltat i ha deixat de representar el somni dels seus ciutadans.

L’altra és que aquest és un problema que viuen desenes de països a tot el món i que les dictadures són acceptades pel primer món sempre que surtin rentables.

De totes maneres allò que és, és, i Mugabe s’amaga davant de la darrera glòria i justifica allò que no és justificable, la repressió, les tortures, la violència i la manipulació.

Les sancions internacionals poden fer efecte o no en el president, però el que sí seria injust és que ofegassin encara més un poble enfonsat en la pobresa i en la decadència cultural.•