“El mercat de l'oliva és en terra perquè la duen tota de fora”

A quines possessions heu estat?
Vaig estar a Cosconar, d’al·lot de 9 anys, que anava a escola a Lluc. Mon pare va estar 3 anys a Binifaldó, després duguérem Son Colom i Cosconar a la vegada. Vaig estar 2 anys a Orient al Pujol i, després de 1982 o 1983, passàrem ja a Gabellí.

Com és Gabellí?
Gabellí té unes 100 quarterades i aquí hi ha ametla, garrova, oliva i una guarda de 100 ovelles. Hi ha també pinar i alzinar. La feina s’ha de fer molt manual, sols podem emprar el tractor petit. D’ametlerar n’hi ha 2 quarterades i el punt fort és l’olivar. Són unes 10 quarterades amb més de 2.000 oliveres de soques mil·lenàries, que s’hi poden treure el capell. L’olivar és el nostre caire més fort.

Ja el vàreu trobar en bon estat?
Les oliveres estaven molt abandonades. Hi havia pins, i molts, dins l’olivar. Els vàrem tallar i recuperàrem les oliveres. Vàrem eixermar amb xapa. Hi ha una diferència a favor de la xapa: talla les mates i no tornen a treure. No va costar molt: en uns 3 o 4 anys ja donaren producció.

Quines feines us du l’olivar?
L’època bona per fer les tanyades, tenint en compte les llunes, és el juny i juliol, perquè per fer un tall gros a un arbre s’ha d’anar alerta que no s’assequi. Llaurar es poden llaurar, però amb el desnivell la terra davalla torta, per això ara no llauram l’olivar. Els donam un poc d’urea, però sobretot la femada del bestiar. El costum és cada tres anys exsecallar el sementer que l’any abans s’ha estanyadat. La primera exsecallada és la més bona de fer. Tenim la finca xapada en quatre trossos i cada quatre anys passam pertot. Aquesta és la feina que s’hi ha de fer.

La mosca us causa molts de problemes?
La mosca és el punt més dolent per a l’oliva. Si vols fer oli d’oliva i no la controles, et farà moltíssim de grau. Les trampes que posam ens indiquen quan s’ha d’esquitar perquè l’oliva no es corqui. Hem estat una finca experimental en el control de la mosca durant 18 anys i la Conselleria a canvi ens aporta el líquid.

Com colliu l’oliva?
La majoria la collim per verda amb una taleca i la duim a salar, amb la resta en feim oli. El mercat de l’oliva és en terra perquè la duen tota de fora. Per cada quilo d’aquí en poden comprar tres de fora. Per aquest motiu, quan vas a un restaurant te la donen forastera.

Quins tipus d’oliva són els millors?
L’oliva de Gabellí és molt bona, és de les millors de Mallorca. Per Monnàber, Santiani i el Castell també és bona. Té poc pinyol i molta pasta. L’oliva que li deim sitrió és una oliva molt petita amb poc pinyol. Ho tenim tot olivera mallorquina i un parell de sivillines i una d’olivonera. Aquestes varietats eren per salar olives per a la senyora.

Quan la colliu, a l’oliva?
De l’1 al 30 de setembre s’ha de collir la verda si no, ja no surt igual. La collim i el mateix dia ja l’han de posar en remull. Tenc caixes de 30 quilograms amb tapadora i així no es malmena. L’oliva és molt delicada. En acabar l’octubre ja hi ha oliva pansida. D’oli, en feim poc. És mal de vendre i la gent mira molt el preu.

Com van els mens?
El preu està fatal. Els venem abans de Nadal i en tondre en venem la resta. Enguany ens han pagat 32 € per me, quan abans es venien a unes 7.000 pessetes. Hi ha una crisi molt forta. Amb l’adob m’he gastat 200.000 pessetes: de 14 o 15 euros el quilogram ha passat a 23 o 24.

Hi ha poques tretes i de cada cop més exigències?
Certes maneres de dur les coses no s’entenen. Hi ha controls i inspeccions que de cada punt són més grossos, però no s’assegura que les produccions tinguin el preu just, suficient per compensar la inversió i la feina. Aquí hi ha qualque cosa que falla. Si tens uns sestadors, segur que ja et trobaran problemes i hi hauràs de fer obres. Això du que hi hagi de cada vegada més costos i menys tretes. El preu dels mens ha baixat, però la llana sols se l’enduen si la regales. Un temps era una entrada més de la finca. Jo he venut la llana a 15 i 16 duros el quilogram, ara tan sols val 0,20 cèntims.