Ander ZurimendiPalma17/06/08 0:00
TW
0

La rebel·lia davant la polèmica assignatura d’Educació per la Ciutadania (EpC) tindrà un preu i ben alt: no assolir el títol de Secundària. Aquesta és l’amenaça que el Govern autonòmic ha plantejat a les famílies que s’oposin que els fills facin aquesta matèria. I aquestes no han trigat a respondre a l’Administració.

Precisament, amb l’eslògan amb el qual més còmodes se senten: que "no intervingui (el Govern) en la nostra vida privada". Tanmateix al moviment opositor li queden pocs dies per haver de capitular davant EpC. Es tracta d’una assignatura a punt de néixer a l’Arxipèlag, en tant que la seva implantació comença aquest proper setembre. Tot i que EpC ja s’estudia a comunitats autònomes com Madrid o Andalusia, les Illes Balears han esperat fins al curs 2008-2009 per desplegar els seus continguts.

Són 155 centres els que l’hauran d’impartir, implicant els més de 10.000 alumnes que cursin segon d’ESO. La matèria , per cert, resulta molt semblant a la d’Ètica i Filosofia de 4t d’ESO.

Tanmaeix, les suposades virtuts d’EpC no han quallat en les patronals de la xarxa privada i concertada. Escola Catòlica, per exemple, la considera "innecessària". Així s’expressa Miquel Valle, secretari general, qui afegeix: "Que es reguli d’una vegada i sabrem a què atendre’ns». Tot i el seu rebuig a la llei, no aposten per l’objecció de consciència. "Què farem després, idò, amb els objectors de Biologia o Ètica?", es demana Valle.

Més radicals es mostren els membres de l’Institut de Política Familiar. Agustín Buades, president a Mallorca d’aquest lobby dretà, creu que EpC "furta als pares l’educació moral dels seus fills, posant-la en mà d’un Estat amb intencions totalitàries".

No és l’única vegada que han intentat relacionar la nova assignatura amb el feixisme. Buades, de fet, respongué dilluns que l’actuació de Maria Janer, directora d’Ordenació Educativa, desprenia un "tuf totalitari". Què havia fet Maria Janer? Amenaçar de denegar el graduat escolar a tot aquell alumne que "abandoni o, senzillament, no cursi" les matèries d’Educació per la Ciutadania.

Ahir, però, la Conselleria matisava les paraules de Janer. "Són els claustres de professors, i no l’Administració, qui ha d’avaluar si mereixen el títol o no", aclariren fonts del departament. O sigui que, a l’hora de la veritat, seran els mateixos educadors els que penalitzin (o avalin) la inassistència a classe per part del jove objector.

L’Administració, tanmateix, no reconeix cap dret a l’objecció de consciència "fins que no ho avali una sentència judicial en ferm", matisa Maria Janer. José Luis Bazán, company de Buades a l’IPF i encarregat de l’àmbit jurídic, es justifica en els articles 16.1 i 27.3 de la Constitució espanyola per reivindicar aquest dret. L’argumentació, però, és difusa. Fins i tot entre els membres de la justícia. L’Audiència Provincial d’Astúries, Catalunya i Teruel, per exemple, han negat aquest dret. Mentre que la sala de Sevilla, antagònicament, sí l’ha acceptat.